Moissídan : Diferéncia entre lei versions
m una ipotèsi |
Modif |
||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
{{Infobox Comuna de França |
{{Infobox Comuna de França |
||
| nomcomuna = Moissídan |
| nomcomuna = Moissídan|nomcomuna2= |
||
| region = [[Aquitània]] |
| region = [[Aquitània]] |
||
| region ist = [[Perigòrd]] |
| region ist = [[Perigòrd]] |
Version del 17 abril de 2007 a 12.33
Moissídan
| ||
---|---|---|
Geografia fisica | ||
| ||
Latitud | 0° 21' 59" Oèst | |
Longitud | 45° 02' 09" Nòrd | |
Superfícia | 3,85 km² | |
Altituds · Maximala · Minimala |
106 m m 42 m m | |
Geografia politica | ||
Region istorica | Perigòrd | |
Estat | França | |
Region 75 |
Aquitània | |
Departament 24 |
Dordonha (jos-prefectura) | |
Arrondiment | Arrondiment de Periguers | |
Canton | Chap-luòc de canton | |
Intercom 242401222 |
Comunautat de comunas dau Moissidanés en Perigòrd | |
Cònsol | Joan-Ives Fulbert (2001-2008) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2013) |
2 908 ab. 2 977 ab. | |
Densitat | 755,32 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Gentilici | Moissidanés, Moissidanesa | |
Còde postal | 24400 | |
Còde INSEE | 24299 |
Moissídan [mwɛj'ʂidɒ] (en francés Mussidan) es una comuna occitana francesa, que se tròba en Perigòrd (departament de Dordonha e region Aquitània).
L’etimologia de Moissídan es pas segura. Bastida sus la fòrma Mulcedonum de l'an 830, l’eidéia comunament admesa d’una origina gallesa fondada sus lo sufixe -dunum (nautura, tertre) pausa problema : d’una man perqué lo prumier element (un nom d’òme ?) demòra escur, e de l'autra a causa de l’evolucion fonetica dau -d- latin intervocalic, que s’es pas jamai mantengut dins los toponimes occitans se 'chabant per -dunum (cf. per exemple Lausun). D’un autre costat, una ipotesi basada sus lo patronime gallò-roman Mussidius (rare, mas atestat) explicariá pas las fòrmas medievalas en Moys- / Mois-, e enquera mens la fòrma en Mulce- del segle IX.
Geografia
La vila es bastida a riba mança d'Eila, au junhent emb Cremsa.
Istòria
Moissídan coneguet una prosperitat vertadiera a l'arribada dau chamin de fer, que la vila era a la crosada de doas linhas (Bordèu-Periguers e Engolesme-Marmanda). Sofriguet mai que mai de l'avaliment de las ligasons vers Brageirac e Rabairac a l'entorn de 1945, puei de la crisa industriala que coneguet la valada d'Eila dins las annadas 1970-80. Uei, s'espera que l'arribada de l'autorota A89 (coblada emb la novela rota vers Brageirac) tornará balhar a la vila lo dinamisme qu'aviá perdut dempuei la guerra.