Aurinhacian : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Ajust categorias |
||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
Er '''Aurinhacian''' siguec era fasa culturala que remplacèc ath Perigordian, cambi perceptible a compdar deth {{formatnum:20000}} aC apuprètz. Se cre que siguec un vidant culturau que venguec de dehòra, mès non se sap d'a on. Se caracterize per raspadors espessi, a viatges talhadi en petiti blòcs de sílex, e per huelhes retocades en ua o dus bròqui, fòrça viatges damb raspadors ath bròc. Despareishen es pèces de dors rebaishat; es burís son de disparièra mesura damb punta febla. Eth utillatge ossós ei mès abondiu: puntes, punshons, eca... Ara sua fasa finau se desvolòpen es burís a viatges arquejats e despareishen es huelhes retocades. Es puntes ossoses de dard passen a èster de seccion arrodonida, e dempús de base bisellada. Apareish eth grauat e se multiplique rapidament. S'estenec per França, Belgica, Catalonha, era region Cantabrica e Anglatèrra. |
Er '''Aurinhacian''' siguec era fasa culturala que remplacèc ath Perigordian, cambi perceptible a compdar deth {{formatnum:20000}} aC apuprètz. Se cre que siguec un vidant culturau que venguec de dehòra, mès non se sap d'a on. Se caracterize per raspadors espessi, a viatges talhadi en petiti blòcs de sílex, e per huelhes retocades en ua o dus bròqui, fòrça viatges damb raspadors ath bròc. Despareishen es pèces de dors rebaishat; es burís son de disparièra mesura damb punta febla. Eth utillatge ossós ei mès abondiu: puntes, punshons, eca... Ara sua fasa finau se desvolòpen es burís a viatges arquejats e despareishen es huelhes retocades. Es puntes ossoses de dard passen a èster de seccion arrodonida, e dempús de base bisellada. Apareish eth grauat e se multiplique rapidament. S'estenec per França, Belgica, Catalonha, era region Cantabrica e Anglatèrra. |
||
[[Categoria:Preïstòria]] |
|||
[[Categoria:Paleolitic]] |
|||
[[Categoria:Cultura arqueologica]] |
|||
[[ca:Aurinyacià]] |
[[ca:Aurinyacià]] |
Version del 13 abril de 2007 a 17.04
Er Aurinhacian siguec era fasa culturala que remplacèc ath Perigordian, cambi perceptible a compdar deth 20 000 aC apuprètz. Se cre que siguec un vidant culturau que venguec de dehòra, mès non se sap d'a on. Se caracterize per raspadors espessi, a viatges talhadi en petiti blòcs de sílex, e per huelhes retocades en ua o dus bròqui, fòrça viatges damb raspadors ath bròc. Despareishen es pèces de dors rebaishat; es burís son de disparièra mesura damb punta febla. Eth utillatge ossós ei mès abondiu: puntes, punshons, eca... Ara sua fasa finau se desvolòpen es burís a viatges arquejats e despareishen es huelhes retocades. Es puntes ossoses de dard passen a èster de seccion arrodonida, e dempús de base bisellada. Apareish eth grauat e se multiplique rapidament. S'estenec per França, Belgica, Catalonha, era region Cantabrica e Anglatèrra.