Ren (anatomia) : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Luckas-bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: af, am, an, ar, arc, av, az, be, be-x-old, bg, bn, br, bs, cs, cv, cy, da, de, dv, el, eo, es, et, eu, fa, fi, fiu-vro, fr, ga, gl, gn, hak, he, hi, hr, ht, hu, hy, id, io, is, it, ja, jv, kk, kn, ko, ku, la, lbe, lt, lv, ...
MerlIwBot (discussion | contribucions)
m Robòt Apondre: sq:Veshka
Linha 88 : Linha 88 :
[[sl:Ledvica]]
[[sl:Ledvica]]
[[sn:Itsvo]]
[[sn:Itsvo]]
[[sq:Veshka]]
[[sr:Бубрег]]
[[sr:Бубрег]]
[[su:Ginjal]]
[[su:Ginjal]]

Version del 10 mai de 2012 a 10.04

Rens umans vists de l'esquina, sens colomna vertebrala

Los rens (var. arnelhs) (tanben sonats ronhons en gastronomia) son d'organs que servisson a divèrsas foncions regulatrises essencialas en çò de la majoritat dels animals, incluent los vertebrats e d'unes invertebrats. Son ròtle es essencials dins lo sistèma urinari que i asseguran de foncions omeostaticas coma lo contraròtle dels electrolits, la mantenença de l'equilibri acid-basa, e lo contraròtle de la pression sanguina (via la mantenença de la sal e de la balança idrica). Jògan lo ròtle de filtre natural de la sang, e tràson los residús que son dirigits cap a la bofiga urinària. En produire l'urina, los rens excretan los residús coma l'urèa e l'amòni, e son tanben responsable de la reabsorpcion de l'aiga, del glucòsa, e dels aminoacids. Los rens produson tanben d'ormonas, en particular lo calcitriol, l'eritropoietina, e l'enzima renina.

Situats al rèire de la cavitat abdominala dins lo retroperitoneum, los rens recebon la sang del parèl d'arterias renalas, e drenan dins lo parèl de venas renalas. Cada ren excreta d'urina dins un uretèr, que los dos se vojan dins la bofiga urinària.