Wilhelm Röntgen : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Joao Xavier (discussion | contribucions)
+tèxt pichon (besonh revision gramaticala). Traduccion de ca:wiki amb Apertium.
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 20 : Linha 20 :
| conjunt =
| conjunt =
| enfants = }}
| enfants = }}
'''Wilhelm Conrad Röntgen''' ([[1845]] - [[1923]]) foguèt un [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] descobridor de la [[radiacion electromagnetica]] en longitud d'onda, origina dels [[rais X]], premiat amb lo [[Prèmi Nobel de Fisica]] l'an [[1901]].
'''Wilhelm Conrad Röntgen''' ([[1845]] - [[1923]]) foguèt un [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] descobreire de la [[radiacion electromagnetica]] en longitud d'onda, origina dels [[rais X]], premiat amb lo [[Prèmi Nobel de Fisica]] l'an [[1901]].


== Biografia ==
== Biografia ==
Nascut lo [[27 de març]] de [[1845]] dins la vila de [[Lennep]], en aqueles moments [[Prússia]]. La siá familha va emigrar als [[Païses Basses]] quand el aviá tres ans. Estudièt educacion primària a l'''Institut Martinus Herman van Doorn'', per posteriorament assistir a la ''Utrecht Technical School'', d'ont foguèt expulsat per realizar una caricatura d'un de los sieus professors, acte que neguèt aver comés.
Nascut lo [[27 de març]] de [[1845]] dins la vila de [[Lennep]], en [[Prússia]] a aquesta epòca. La siá familha emiguèt als [[Païses Basses]] quand el aviá pas que tres ans. Estudièt l'educacion primària a l'''Institut Martinus Herman van Doorn'', per posteriorament assistir a la ''Utrecht Technical School'', d'ont foguèt forabandit per aver realizat una caricatura d'un dels sieus professors, acte que neguèt aver comés.


Lo [[1865]] assistiguèt a l'Universitat de [[Utrecht]] en agrandint los sieus estudis de [[engenhariá mecanica]] a l'Universitat Politecnica de [[Zuric]], e obtenguèt sa doctorat l'an [[1869]].
En [[1865]] assistiguèt a l'Universitat d'[[Utrecht]] en agrandint los sieus estudis de [[engenhariá mecanica]] a l'Universitat Politecnica de [[Zuric]], e obtenguèt son doctorat l'an [[1869]].


== Investigacion scientifica ==
== Investigacion scientifica ==
Lo [[1874]] inicièt lo sieu prètzfach d'ensenhament en realizant de conferéncias a l'Universitat de [[Estrasborg]] e lo [[1875]] foguèt nomenat professor de l'Academia d'Agricultura de Hohenheim, [[Wurtemberg]]. Lo [[1876]] retornèt a Estrasborg coma professor de [[Fisica]] e lo [[1879]] foguèt nomenat cap del departament de fisica de l'Universitat de Giessen. Dempuèi aquela [[universitat]] passèt a èsser fisic en cap de l'Universitat de [[Würburg]] l'an [[1888]] e lo [[1900]] o foguèt de l'Universitat de [[Munic]] a la demanda del govèrn de [[Bavièra]].
En [[1874]] inicièt lo sieu prètzfach d'ensenhament en realizant de conferéncias a l'Universitat d'[[Estrasborg]] e en [[1875]] foguèt nomenat professor de l'Academia d'Agricultura de Hohenheim, [[Wurtemberg]]. En [[1876]] tornèt a Estrasborg coma professor de [[Fisica]] e en [[1879]] foguèt nomenat cap del departament de fisica de l'Universitat de Giessen. Aprés aquesta universitat venguèt fisician en cap de l'Universitat de Würburg l'an 1888 e en 1900 o foguèt de l'Universitat de Munic a la demanda del govèrn de Baviera.


Lo [[8 de novembre]] de [[1895]] descobriguèt los [[Rais X]], inicialament nomenats ''rais Röntgen''. Lo [[5 de genièr]] de [[1896]] los jornals austrians se faguèron resson de la descobèrta, en essent, a comptar d'aquel moment, los Rais X aplicats a totes los camps de la [[medecina]].
Lo [[8 de novembre]] de [[1895]] descobriguèt los [[Rais X]], inicialament nomenats ''rais Röntgen''. Lo [[5 de genièr]] de [[1896]] los jornals austrians se faguèron resson de la descobèrta, en essent, a comptar d'aquel moment, los Rais X aplicats a totes los camps de la [[medecina]].


Mercés a la siá descobèrta lo [[1901]] foguèt premiat amb lo primièr [[Prèmi Nobel de Fisica]]. Lo prèmi se concediguèt oficialament: ''en reconeissença dels extraordinaris servicis qu'a brindat per la descobèrta dels notables rais que pòrtan lo sieu nom''. Röntgen donèt la recompensa monetària a la siá universitat, e de la meteissa manièra que [[Pierre Curie]] fariá de divèrses ans mai tard, refusèt enregistrar quinsevolhe brevet ligada a la siá descobèrta per rasons eticas. Inicialament cristianats amb lo sieu nom, Röntgen refusèt l'omenatge, que causa foguèt per el adoptada lo nom de [[rais X]].
Mercés a la siá descobèrta en [[1901]] foguèt premiat amb lo primièr [[Prèmi Nobel de Fisica]]. Lo prèmi se concediguèt oficialament: ''en reconeissença dels extraordinaris servicis qu'a brindat per la descobèrta dels notables rais que pòrtan lo sieu nom''. Röntgen donèt la recompensa monetària a la siá universitat, e de la meteissa manièra que [[Pierre Curie]] o fariá qualques ans pus tard, refusèt d'enregistrar qual que siá brevet ligat a la siá descobèrta per de rasons eticas. Los rais foguèron inicialament batejat amb lo sieu nom, mas Röntgen refusèt l'omenatge, per aquesta rason foguèt adoptat lo nom de [[rais X]].


Röntgen Moriguèt lo [[10 de febrièr]] de [[1923]] a la siá residéncia de [[Munic]].
Röntgen Moriguèt lo [[10 de febrièr]] de [[1923]] a la siá residéncia de [[Munic]].

Version del 6 mai de 2012 a 17.08

Laureat Nobel

Wilhelm Conrad Röntgen
Retrach de Wilhelm Conrad Röntgen
Retrach de Wilhelm Conrad Röntgen
Naissença 27 de març de 1845
Lennep, Prússia
(actualament, Alemanha)
N. a
Decès 10 de febrièr de 1923
Munic, Alemanha
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Bandièra: AlemanhaAlemanha
Nacionalitat
Profession fisician
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions Prèmi Nobel de fisica en 1901
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol {{{títol1}}}
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Wilhelm Conrad Röntgen (1845 - 1923) foguèt un fisician alemand descobreire de la radiacion electromagnetica en longitud d'onda, origina dels rais X, premiat amb lo Prèmi Nobel de Fisica l'an 1901.

Biografia

Nascut lo 27 de març de 1845 dins la vila de Lennep, en Prússia a aquesta epòca. La siá familha emiguèt als Païses Basses quand el aviá pas que tres ans. Estudièt l'educacion primària a l'Institut Martinus Herman van Doorn, per posteriorament assistir a la Utrecht Technical School, d'ont foguèt forabandit per aver realizat una caricatura d'un dels sieus professors, acte que neguèt aver comés.

En 1865 assistiguèt a l'Universitat d'Utrecht en agrandint los sieus estudis de engenhariá mecanica a l'Universitat Politecnica de Zuric, e obtenguèt son doctorat l'an 1869.

Investigacion scientifica

En 1874 inicièt lo sieu prètzfach d'ensenhament en realizant de conferéncias a l'Universitat d'Estrasborg e en 1875 foguèt nomenat professor de l'Academia d'Agricultura de Hohenheim, Wurtemberg. En 1876 tornèt a Estrasborg coma professor de Fisica e en 1879 foguèt nomenat cap del departament de fisica de l'Universitat de Giessen. Aprés aquesta universitat venguèt fisician en cap de l'Universitat de Würburg l'an 1888 e en 1900 o foguèt de l'Universitat de Munic a la demanda del govèrn de Baviera.

Lo 8 de novembre de 1895 descobriguèt los Rais X, inicialament nomenats rais Röntgen. Lo 5 de genièr de 1896 los jornals austrians se faguèron resson de la descobèrta, en essent, a comptar d'aquel moment, los Rais X aplicats a totes los camps de la medecina.

Mercés a la siá descobèrta en 1901 foguèt premiat amb lo primièr Prèmi Nobel de Fisica. Lo prèmi se concediguèt oficialament: en reconeissença dels extraordinaris servicis qu'a brindat per la descobèrta dels notables rais que pòrtan lo sieu nom. Röntgen donèt la recompensa monetària a la siá universitat, e de la meteissa manièra que Pierre Curie o fariá qualques ans pus tard, refusèt d'enregistrar qual que siá brevet ligat a la siá descobèrta per de rasons eticas. Los rais foguèron inicialament batejat amb lo sieu nom, mas Röntgen refusèt l'omenatge, per aquesta rason foguèt adoptat lo nom de rais X.

Röntgen Moriguèt lo 10 de febrièr de 1923 a la siá residéncia de Munic.