Wilhelm Röntgen : Diferéncia entre lei versions
+tèxt pichon (besonh revision gramaticala). Traduccion de ca:wiki amb Apertium. |
Cap resum de modificació |
||
Linha 20 : | Linha 20 : | ||
| conjunt = |
| conjunt = |
||
| enfants = }} |
| enfants = }} |
||
'''Wilhelm Conrad Röntgen''' ([[1845]] - [[1923]]) foguèt un [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] |
'''Wilhelm Conrad Röntgen''' ([[1845]] - [[1923]]) foguèt un [[fisica|fisician]] [[Alemanha|alemand]] descobreire de la [[radiacion electromagnetica]] en longitud d'onda, origina dels [[rais X]], premiat amb lo [[Prèmi Nobel de Fisica]] l'an [[1901]]. |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Nascut lo [[27 de març]] de [[1845]] dins la vila de [[Lennep]], en |
Nascut lo [[27 de març]] de [[1845]] dins la vila de [[Lennep]], en [[Prússia]] a aquesta epòca. La siá familha emiguèt als [[Païses Basses]] quand el aviá pas que tres ans. Estudièt l'educacion primària a l'''Institut Martinus Herman van Doorn'', per posteriorament assistir a la ''Utrecht Technical School'', d'ont foguèt forabandit per aver realizat una caricatura d'un dels sieus professors, acte que neguèt aver comés. |
||
En [[1865]] assistiguèt a l'Universitat d'[[Utrecht]] en agrandint los sieus estudis de [[engenhariá mecanica]] a l'Universitat Politecnica de [[Zuric]], e obtenguèt son doctorat l'an [[1869]]. |
|||
== Investigacion scientifica == |
== Investigacion scientifica == |
||
En [[1874]] inicièt lo sieu prètzfach d'ensenhament en realizant de conferéncias a l'Universitat d'[[Estrasborg]] e en [[1875]] foguèt nomenat professor de l'Academia d'Agricultura de Hohenheim, [[Wurtemberg]]. En [[1876]] tornèt a Estrasborg coma professor de [[Fisica]] e en [[1879]] foguèt nomenat cap del departament de fisica de l'Universitat de Giessen. Aprés aquesta universitat venguèt fisician en cap de l'Universitat de Würburg l'an 1888 e en 1900 o foguèt de l'Universitat de Munic a la demanda del govèrn de Baviera. |
|||
Lo [[8 de novembre]] de [[1895]] descobriguèt los [[Rais X]], inicialament nomenats ''rais Röntgen''. Lo [[5 de genièr]] de [[1896]] los jornals austrians se faguèron resson de la descobèrta, en essent, a comptar d'aquel moment, los Rais X aplicats a totes los camps de la [[medecina]]. |
Lo [[8 de novembre]] de [[1895]] descobriguèt los [[Rais X]], inicialament nomenats ''rais Röntgen''. Lo [[5 de genièr]] de [[1896]] los jornals austrians se faguèron resson de la descobèrta, en essent, a comptar d'aquel moment, los Rais X aplicats a totes los camps de la [[medecina]]. |
||
Mercés a la siá descobèrta |
Mercés a la siá descobèrta en [[1901]] foguèt premiat amb lo primièr [[Prèmi Nobel de Fisica]]. Lo prèmi se concediguèt oficialament: ''en reconeissença dels extraordinaris servicis qu'a brindat per la descobèrta dels notables rais que pòrtan lo sieu nom''. Röntgen donèt la recompensa monetària a la siá universitat, e de la meteissa manièra que [[Pierre Curie]] o fariá qualques ans pus tard, refusèt d'enregistrar qual que siá brevet ligat a la siá descobèrta per de rasons eticas. Los rais foguèron inicialament batejat amb lo sieu nom, mas Röntgen refusèt l'omenatge, per aquesta rason foguèt adoptat lo nom de [[rais X]]. |
||
Röntgen Moriguèt lo [[10 de febrièr]] de [[1923]] a la siá residéncia de [[Munic]]. |
Röntgen Moriguèt lo [[10 de febrièr]] de [[1923]] a la siá residéncia de [[Munic]]. |
Version del 6 mai de 2012 a 17.08
Wilhelm Conrad Röntgen
| |
---|---|
Naissença | 27 de març de 1845 Lennep, Prússia (actualament, Alemanha) |
Decès | 10 de febrièr de 1923 Munic, Alemanha |
País d'origina | Alemanha |
Nacionalitat | |
Profession | fisician |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions | Prèmi Nobel de fisica en 1901 |
Wilhelm Conrad Röntgen (1845 - 1923) foguèt un fisician alemand descobreire de la radiacion electromagnetica en longitud d'onda, origina dels rais X, premiat amb lo Prèmi Nobel de Fisica l'an 1901.
Biografia
Nascut lo 27 de març de 1845 dins la vila de Lennep, en Prússia a aquesta epòca. La siá familha emiguèt als Païses Basses quand el aviá pas que tres ans. Estudièt l'educacion primària a l'Institut Martinus Herman van Doorn, per posteriorament assistir a la Utrecht Technical School, d'ont foguèt forabandit per aver realizat una caricatura d'un dels sieus professors, acte que neguèt aver comés.
En 1865 assistiguèt a l'Universitat d'Utrecht en agrandint los sieus estudis de engenhariá mecanica a l'Universitat Politecnica de Zuric, e obtenguèt son doctorat l'an 1869.
Investigacion scientifica
En 1874 inicièt lo sieu prètzfach d'ensenhament en realizant de conferéncias a l'Universitat d'Estrasborg e en 1875 foguèt nomenat professor de l'Academia d'Agricultura de Hohenheim, Wurtemberg. En 1876 tornèt a Estrasborg coma professor de Fisica e en 1879 foguèt nomenat cap del departament de fisica de l'Universitat de Giessen. Aprés aquesta universitat venguèt fisician en cap de l'Universitat de Würburg l'an 1888 e en 1900 o foguèt de l'Universitat de Munic a la demanda del govèrn de Baviera.
Lo 8 de novembre de 1895 descobriguèt los Rais X, inicialament nomenats rais Röntgen. Lo 5 de genièr de 1896 los jornals austrians se faguèron resson de la descobèrta, en essent, a comptar d'aquel moment, los Rais X aplicats a totes los camps de la medecina.
Mercés a la siá descobèrta en 1901 foguèt premiat amb lo primièr Prèmi Nobel de Fisica. Lo prèmi se concediguèt oficialament: en reconeissença dels extraordinaris servicis qu'a brindat per la descobèrta dels notables rais que pòrtan lo sieu nom. Röntgen donèt la recompensa monetària a la siá universitat, e de la meteissa manièra que Pierre Curie o fariá qualques ans pus tard, refusèt d'enregistrar qual que siá brevet ligat a la siá descobèrta per de rasons eticas. Los rais foguèron inicialament batejat amb lo sieu nom, mas Röntgen refusèt l'omenatge, per aquesta rason foguèt adoptat lo nom de rais X.
Röntgen Moriguèt lo 10 de febrièr de 1923 a la siá residéncia de Munic.