Catedrala de Sent Estève de Limòtges : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
RedBot (discussion | contribucions)
m r2.5.2) (Robòt Modificar: pl:Katedra św. Szczepana w Limoges
RedBot (discussion | contribucions)
m r2.7.2) (Robòt Modificar: pl:Katedra św. Stefana w Limoges
Linha 72 : Linha 72 :
[[it:Cattedrale di Limoges]]
[[it:Cattedrale di Limoges]]
[[nl:Kathedraal van Limoges]]
[[nl:Kathedraal van Limoges]]
[[pl:Katedra św. Szczepana w Limoges]]
[[pl:Katedra św. Stefana w Limoges]]
[[simple:Limoges Cathedral]]
[[simple:Limoges Cathedral]]

Version del 11 abril de 2012 a 08.34

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Catedrala de Sent Estève de Limòtges

Modifica el valor a Wikidata
Donadas
TipeCatedrala
Construccion1888 Modifica el valor a Wikidata
DedicatEstève Modifica el valor a Wikidata
Caracteristicas
EstilGotic
Localizacion geografica
EstatFrança
Division territoriala francesaFrança metropolitana
Region francesaNòva Aquitània
DepartamentNauta Vinhana
Comuna francesaLimòtges Modifica el valor a Wikidata
Localizacionplace Saint-Étienne Modifica el valor a Wikidata
Carte
monument istoric catalogat (1862) Modifica el valor a Wikidata
Plans

Activitat
Diocèsibisbat de Llemotges (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata  (paroisse de Cathedrale-Eglise-Sainte-Marie (fr) Traduire) Modifica el valor a Wikidata
ReligionCatolic roman

La Catedrala de Sant Estève (tanben s'escriu Sant Esteve en lemosin) es la principala egleisa de Limòtges e lo sieti de son eveschat. Se tròba au còr dau quartier vielh de la Ciutat. Es la bastissa mai remarcabla de Limòtges e la sola de Lemosin que siá estada construcha en estil gotic omogeneu.

Construccion

Sa construccion, començada en 1273, achabèt en 1888 emb lo restachament dau clochier d'origina romanica a la nau. La construccion comencet per lo còr caracteristic dau gotic radiant dau segle XIII que fuguet restachat a la nau romanica. Las òbras s'interrompèren un prumier còp en 1327 per la manca d'argent. En 1378, s'elevèren la chapela de Sant Marçau e una part dau transepte nòrd, e se refortiguet lo clochier romanic per una maçonariá considerabla ; quauques ans mai tard, fuguet lo torn dau transepte sud. Entre 1458 e 1499, apres la Guerra de Cent Ans, fuguèren bastidas las doas primieras travadas de la nau. Entre 1516 e 1541, Joan de Lanjac faguet bastir lo transepte e lo portau de Sant Joan, òbra mestra lemosina dau gotic flamejant. Mas la construccion se repausèt emb la mòrt de l'evesque e las tres travadas de la nau que religan l'egleisa au clochier de la catedrala romanica fuguèren elavadas a la fin dau segle XIX.

Arquitectura

La catedrala embarra doas òbras de la Renaissença d'una granda qualitat : un balet comandat per l'evesque Joan de Lanjac, e la tomba de queu evesque ente son escultadas de las scènas de l'Apocalipsi inspiradas d'Albrecht Dürer.

Los murs de la cripta romana, barrada au public, possedissen daus beus frescs que representan lo Crist en glòria.

Quauquas unas de las pinturas medievalas son encara visiblas dins certanas chapelas radiantas (en representant sensiblament daus àngeus musicians) mas la quasi totalitat presentan daus frescs dau segle XIX.

Los òrgues

La Catedrala de Limòtges possedís dos òrgues: l'òrgue grand Gonzalez fuguet inaugurat en 1963[1] e l'òrgue de còr data de 1850.

La sason musicala estivala

Chada estiu, s'i organizan daus concerts d'òrgue per metre en releu l'òrgue grand.

Galariá

Extrachs de la visita virtuala de la Catedrala dins lo site Limoges 360°[2] :

Nòtas e referéncias

  1. Limòtges, Catedrala de Sant Estève (Grand òrgue)
  2. Limòtes 360º: visita virtuala de Limòtges - Catedrala de Sant Estève - Fotografias panoramicas per Vincent Ogloblinsky