Sentonge : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Aubadaurada (discussion | contribucions)
m a renomenat Sentonja en Santonge: Santonge es la forma tradiconala occitana, cf. TDF + CLO occitan medievau + etimologia
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Santonge es la forma tradiconala occitana, cf. TDF + CLO + occitan medievau + etimologia
Linha 1 : Linha 1 :
[[Image:Armoiries Saintonge.png|200px|right]]
[[Image:Armoiries Saintonge.png|200px|right]]
'''Sentonja''' o '''Santonja''' (en [[peitavin-santongés]] ''Séntunjhe'') es una anciana provinça de França que sas limitas an chamnhat mai d'un còp dins lo temps. De vrai, fuguet l'object de lucha entre [[Aquitània]], [[Peitau]] e [[Anjòu]] a l'epòca medievala.
'''Santonge''' (en [[peitavin-santongés]] ''Séntunjhe'', en [[francés]] ''Saintonge'') es una anciana província de França que sos limits an chamnhat mai d'un còp dins lo temps. De verai, fuguet l'objecte de luchas entre [[Aquitània]], [[Peitau]] e [[Anjau]] a l'epòca medievala.


Aüei, compren lo Sud dau departament de [[Charanta Maritima]] e una partida de [[Charanta]]. D'un biais linguistic, lo nòrd de [[Gironda]] ([[País Gavai]]) fai tanben partida de Sentonja.
Auei, compren lo Sud dau departament de [[Charanta Maritima]] e una partida de [[Charanta]]. D'un biais linguistic, lo nòrd de [[Gironda]] ([[País Gavai]]) fai tanben partida de Santonge.

Sa capitala istorica es '''Santas'''.

Lo gentilici es '''santongés -esa'''.

Version del 23 març de 2007 a 14.15

Santonge (en peitavin-santongés Séntunjhe, en francés Saintonge) es una anciana província de França que sos limits an chamnhat mai d'un còp dins lo temps. De verai, fuguet l'objecte de luchas entre Aquitània, Peitau e Anjau a l'epòca medievala.

Auei, compren lo Sud dau departament de Charanta Maritima e una partida de Charanta. D'un biais linguistic, lo nòrd de Gironda (País Gavai) fai tanben partida de Santonge.

Sa capitala istorica es Santas.

Lo gentilici es santongés -esa.