Perigòrd : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Joan-Loís (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Joan-Loís (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 21 : Linha 21 :


==Lenga==
==Lenga==
La lenga dau Perigòrd es l'[[occitan]], de dialecte [[lemosin (dialecte)|lemosin]] au nòrd d'una linha que vai a pus pres de [[Montaseus]] a [[Nadalhac]], e de dialecte [[lengadocian]] au sud de quela linha. Nonmàs las comunas de [[Parcol]] e de [[La Ròcha-Chalés]] (per meitat) son de [[lenga d'oïl]] (dialecte [[peitavin-sentongés]]).
La lenga dau Perigòrd es l'[[occitan]], de dialecte [[lemosin (dialècte)|lemosin]] au nòrd d'una linha que vai a pus pres de [[Montaseus]] a [[Nadalhac]], e de dialecte [[lengadocian]] au sud de quela linha. Nonmàs las comunas de [[Parcol]] e de [[La Ròcha-Chalés]] (per meitat) son de [[lenga d'oïl]] (dialecte [[peitavin-santongés]]).


== Literatura ==
== Literatura ==

Version del 22 març de 2007 a 22.47

Escut de Perigòrd

Peiregòrd o Perigòrd [peri'gɔr] (en francés Périgord) es lo nom del Comtat que recobriá, a pauc de causa prèp, l'actual departament de Dordonha. Lo departament inicial foguèt leugièrament remanejat e encamba sus qualques tèrras d'Engolmés, de Sentonja, de Carcin e de Lemosin. Son nom ven del pòble galés dels Petrocorii. Los limits ancians èran gaireben los meteisses.

Lo gentilici es peiregòrd -a o peiregordin -a (o perig-...). Los abitants de Perigòrd se pòden dire simplament Perigòrds (Sei perigòrd). Lo terme Perigordin es considerat, segon certanas personas, coma un francisme que se deu pas usar en occitan, mas d'autras fonts lo presentan au contrari coma admissible (TDF).

Lo nom Perigòrd ven dau pòble gallés daus Petrocorii, es a dire "las quatre armadas", "los quatre clans". La capitala daus Petrocorii era Vesunna (Vesona, en francés Vésone), qu'es venguda Periguers.

L'escut de Perigòrd, sang e aur, representa tres lions de'n pè (De golas, aus tres lions d'aur, armats, lampassats e coronats d'asur).

Uei, s'usa dau nom Perigòrd per marcar l'identitat dau territòri : cultura, lenga, torisma, patrimòni, cosina,... (lo nom Dordonha es mai que mai administratiu, manca quand se parla dau flume). Qu'es entau que se tròba lo Perigòrd "de las quatre testas" :

Lo flume Dordonha en Perigòrd

Lo Peiregòrd quadricefal s'inscritz dins lo departament de Dordonha. Se compausa entau :

  • Au nòrd, lo Perigòrd verd (a l'entorn de Nontronh e de Tivier); quela region perlonja lo Lemosin granitic, son nom ven daus erbatges e de las forests que la cruben. (Perigòrd Verd es una apelacion mai que mai toristica, non pas istorica). Se ditz tanben qu'es lo país de l'aubre e de l'aiga
  • Au centre, lo Perigòrd blanc (a l'entorn de Perigüers e de Rabairac devers Charanta); son nom ven dau sòu calcari que balha una colora blancha a las terras de quela region.
  • Au sud-est, lo Perigòrd negre (a l'entorn de Sarlat); istoricament qu'es la mai anciana apelacion de las quatre, son nom ven de las forests de jarrics, plan sombras tota una partida de l'annada (e non pas de la color de la trufa). Sos abitants parlan dau "Sarladés". Qu'es un país vesin dau Carcin, d'un biais culturau e geografic.
  • Au sud-oest, lo Perigòrd purpau (a l'entorn de Brageirac); quela apelacion toristica es la mai recenta (annadas 1970-80), lo purpau remembra la color de las fuelhas de vinha per la davalada. Sos abitants lo disen lo "Brageiragués".

Sos abitants son apelats Peiregordins. Lo tèrme "Peiregordin", utilizat e partir del sègle XVIII per parlar dels abitants de Peiregòrd, designa tanben los abitants de Periguers.

Lenga

La lenga dau Perigòrd es l'occitan, de dialecte lemosin au nòrd d'una linha que vai a pus pres de Montaseus a Nadalhac, e de dialecte lengadocian au sud de quela linha. Nonmàs las comunas de Parcol e de La Ròcha-Chalés (per meitat) son de lenga d'oïl (dialecte peitavin-santongés).

Literatura

Jacquou le Croquant, d'Eugène Le Roy conta l'istòria de la revòlta dels Crocants, e la destruccion del castèl de l'Èrm.

Lo 25 de genièr de 1642, Pierre Grellety recep del Rei las letras patentas atestant de l'amnistia generala per totes sos òmes e per el una carga de capitani dins las armadas del rei, dins lo pòst de governador de la ciutat de Vercèlh (Vercelli) en Itàlia.

 
Portal
 
Arborescéncia
 
Projècte
 
Discussions

Modèl:/Seccion


Los articles
Cultura Geografia


Istòria Lenga
vejatz tanben : Istòria dels departaments de França
Movement occitanista Espòrt
Lo projècte

Cossí contribuir ?

Existís de mejans nombroses per ajudar a melhorar aquesta enciclopèdia:

De far


Vaquí qualques tascas de complir :
Anar mai luènh

Sul web

Participants
Accedir als autres portals tematics
Daissar un messatge sul portal