Peró : Diferéncia entre lei versions
m r2.7.1) (Robòt Apondre: su:Péru |
m r2.6.5) (Robòt Apondre: or:ପେରୁ |
||
| Linha 225 : | Linha 225 : | ||
[[nov:Peru]] |
[[nov:Peru]] |
||
[[nrm:Pérou]] |
[[nrm:Pérou]] |
||
[[or:ପେରୁ]] |
|||
[[os:Перу]] |
[[os:Перу]] |
||
[[pam:Peru]] |
[[pam:Peru]] |
||
Version del 3 febrièr de 2012 a 18.37
|
Peró
República del Perú Piruw Suyu Piruw Republika | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Devisa nacionala : (cap) | |||||
| Imne nacional : {{{imne}}} | |||||
| |||||
| Lengas oficialas | castelhan, quíchoa, aimara | ||||
| Capitala populacion (an) |
Lima 7 605 742abitants (2007) | ||||
| Autras vilas importantas | Arequipa, Trujillo, Callao | ||||
| President | Ollanta Humala Tasso | ||||
| Primièr ministre | Salomón Lerner Ghitis | ||||
| Superfícia | 1 285 220 km² | ||||
| Populacion Densitat |
29 180 900 (2008) 22 ab./km² | ||||
| Independéncia - Jorn |
(d'Espanha) 28 de julhet de 1821 | ||||
| Moneda | Nuevo Sol | ||||
| Ora | UTC -5 | ||||
| Imne nacional | Somos libres, seámoslo siempre | ||||
| ISO-3166 (Internet) | .pe | ||||
| Còde telefonic | + 51 | ||||
Peró (Perú en castelhan, Piruw en quíchoa e aimara) es un estat d'America del Sud. Confronta l'Ocean Pacific a l'oèst, l'Eqüator e Colómbia al nòrd, Brasil e Bolívia a l'oèst e Chile al sud.
La capitala es Lima
Lo gentilici es perovian -a.[1]
Istòria
Abans l'arribada dels espanhòls en Peró i aguèt divèrsas culturas preïncaicas e, pus tard, l'Empèri Inca. Francisco Pizarro arribèt a la còsta peroviana en 1532, e a la fin d'aquel decenni Peró venguèt un viceregne d'Espanha, e la màger font d'aur e argent de l'Empèri Espanhòl.
Peró se declarèt independent d'Espanha lo 28 de julhet de 1821, mercé a una aliança entre l'armada argentina de José de San Martín e l'armada de Nòva Granada de Simón Bolívar. Lo primièr president foguèt elegit en 1827. Entre 1836 e 1839 Peró e Bolívia foguèron units en una Confederacion, que se dissolguèt après lo conflicte armat contra Chile e Argentina.
A la fin del sègle XIX Peró s'impliquèt amb Bolívia dins la Guèrra del Pacific contra Chile, estent qu'existissiá un Tractat de defensa mutuala. Amb la fin d'aquela guèrra comencèt un periòde de «reconstruccion nacionala», de calma relativa, que s'acabèt après lo govèrn de Augusto Bernardino Leguía.
Al sègle XX lo país experimentèt divèrses còps d'Estat e una granda inestabilitat economica e crisi sociala[2]. La democracia se restaurèt dins lo decènni dels nonanta.
Politica
Peró es una republica parlamentària. Lo president es elegit per la populacion per un periòde de cinc ans.
Lo Parlament es constituit d'una Cambra, amb 120 membres.
Geografia
Peró se tròba dins la region occidentala de l'America del Sud entre la linha d'Eqüator e lo Tropic del Capricòrne. Amb una superfícia de 1 285 220 km², lo país es classat vinten del mond e tresen del soscontinent. Limita al nòrd amb Eqüator, al sud amb Colómbia, a l'èst amb Brasil, al sud amb Chile e a l'oèst amb l'Ocean Pacific. Possedís una granda varietat de païsatges e climas recebuts las siás condicions geograficas que li an donat tanben una granda diversitat de ressorsas naturalas.
Relèu
La Cordilhièra dels Andes es parallèla a la còsta, e dividís lo país en tres regions geograficas:
- la còsta, a l'èst, es una plana estrecha majoritàriament arida, levat de qualques vals formadas de rius sasonièrs;
- la region nauta, que compren lo replanat andin e lo pic pus elevat del país, lo Huascarán, amb 6768 m[3];
- la selva, una extension ampla e plana cobèrta per la selva amazoniana a l'èst ocupa 60% de la superfícia totala del país[4]; aquela region es la mens poblada.
Economia
De veire: Economia de Peró.
Cultura
Nòtas & eferéncias
- ↑ ... o peroan -a (mai rar mas atestat...)
- ↑ Los rostros de la plebe: Entre 1900 y 1968 se produjeron 56 intentos para interrumpir la sucesión considerada legal en la vida republicana. En diez casos se trató de proyectos gestados y protagonizados por civiles. Los restantes 46 se originaron en el interior de las fuerzas armadas (pàg. 168)
- ↑ UNESCO, Huascarán National Park. Data d'accès: 14 de junh de 2008
- ↑ Instituto de Estudios Histórico–Marítimos del Perú, El Perú y sus recursos: Atlas geográfico y económico, p. 16.
Ligams extèrnes
<references>
