Ivèrn : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Ripchip Bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: ta:குளிர்காலம்
Thijs!bot (discussion | contribucions)
m r2.7.2) (Robòt Apondre: ce:Iа
Linha 42 : Linha 42 :
[[bs:Zima]]
[[bs:Zima]]
[[ca:Hivern]]
[[ca:Hivern]]
[[ce:Iа]]
[[ckb:زستان]]
[[ckb:زستان]]
[[cs:Zima]]
[[cs:Zima]]

Version del 3 febrièr de 2012 a 00.10

L'ivèrn en l'emisfèri nòrd associat a d'imatges de fred e nèu, coma dins aquel païsatge alemand

L'ivèrn es una de las quatre sasons de las zònas temperadas.

Data

Astronomicament, comença amb lo solstici d'ivèrn (a l'enotrn del 21 de junh dins l'emisfèri sud e lo 21 de decembre dins l'emisfèri nòrd), e termina amb l'equinòcci de prima (a l'entorn del 21 de setembre disn l'emisfèri sud e lo 21 de març dins l'emisfèri nòrd). Pasmens, a vegadas es considerat intuitivament com los meses de junh, julh e agost dins l'emisfèri sud e decembre, genièr e febrièr dins l'emisfèri nòrd.

Caracteristicas

Se caracteriza per una baissa de la temperatura, mai mercat mai prèp dels pòls o a mai altituda. Se pòt tanben segon las regions ser l'epòca de mai precipitacions.

La natura s'adapta a la sason, coma amb l'ibernacion de qualques animals o la casuda de las fuèlhas pels vegetals caducs. Es un periòde ont fòrça espècias migran cap a de luòcs mai cauds.

Simbolisme

L'ivèrn segon Arcimboldo

Dins l'art es d'abituda en relacion amb un temps mai pausat, d'esperança. Dins la teoria dels quatre umors, correspond la flègma. Lo fred e la nèu son associat a la retirada personala. L'unica excepcion es el periòde de Nadal dins l'emisfèri nòrd.

Vejatz tanben

òra d'ivèrn

Articles connèxes

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus l’ivèrn.