Sud-Africa : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Xqbot (discussion | contribucions)
m r2.7.2) (Robòt Apondre: xmf:ობჟათე აფრიკაშ რესპუბლიკა; changement de type cosmétique
Ripchip Bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Modificar: wa:Nonne-Afrike
Linha 294 : Linha 294 :
[[vi:Cộng hòa Nam Phi]]
[[vi:Cộng hòa Nam Phi]]
[[vo:Sulüdafrikän]]
[[vo:Sulüdafrikän]]
[[wa:Nonne Afrike]]
[[wa:Nonne-Afrike]]
[[war:Salatan nga Apriká]]
[[war:Salatan nga Apriká]]
[[wo:Afrig gu Bëj-saalum]]
[[wo:Afrig gu Bëj-saalum]]

Version del 29 genièr de 2012 a 03.11

Sud-Africa
Republic of South Africa
Republiek van Suid-Afrika
IRiphabliki yeSewula Afrika
IRiphabliki yaseMzantsi Afrika
IRiphabliki yaseNingizimu Afrika
IRiphabhulikhi yeNingizimu Afrika
Rephaboliki ya Afrika-Borwa
Rephaboliki ya Afrika Borwa
Rephaboliki ya Aforika Borwa
Riphabliki ra Afrika Dzonga
Riphabuiki ya Afurika
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bandièra de Sud-Africa Blason de Sud-Africa
(Detalhs) (Detalhs)
Devisa nacionala : !ke e: /xarra //ke
(Divèrses pobles units)
Imne nacional : {{{imne}}}


Lengas oficialas afrikaans, anglés, isiNdebele, isiXhosa, isiZulu, sotho del Nòrd (Sepedi), sesotho, setswana, siSwati, tshivenda, xitsonga.
Capitalas Lo Cap (legislativa)
Pretòria (administrativa)
Bloemfontein (judiciària)
President Jacob Zuma
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat 24en
1 219 912 km²
Negligible %
Populacion
 - Totala (2004)
 - Densitat
Classat 36en
44 448 470 ab.
36,46 ab./km²
Independéncia
Creacion
 - Estatut de Westminster

31 de mai de 1910
1934
Gentilici sud-african -a
Moneda
 - nom occitan
 - nom oficiau anglés
‎‎
[[]]
[[]]
Fus orari UTC +2
Imne nacional Nkosi Sikelel'iAfrika/Die Stem
Die Stem van Suid Afrika
Nkosi Sikelel'iAfrika
Domeni internet .za
Indicatiu telefonic +27

Sud-Africa o l'Africa del Sud es un Estat d'Africa Australa. Confronta Namibia, Botswana, Zimbabwe, Moçambic e Swaziland al nòrd, Lesotho qu'es una enclava, e es limitada per l'ocean Atlantic al sud-èst e l'ocean Indian al sud-èst.

Sas capitalas son Pretòria (administrativa) e lo Cap (legislativa). A mai Bloemfontein es la capitala judiciària.

Lo gentilici es sud-african -a.

Sud-Africa es coneguda per sa diversitat de culturas e de lengas. Onze lengas oficialas son reconegudas dins la constitucion. Doas d'aquestas lengas an una origina europèa: l'afrikaans, lenga eissida principalament del neerlandés qu'es parlat per la majoritat dels blancs e dels coloured (personas d'originas etnicas mescladas), e l'anglés sud-african. Se l'anglés ten un grand ròtle dins la vida publica e comerciala, es sonque la cinquena lenga parlada a l'ostal

Istòria

Tribus Khoikhoi
Arribada de Jan van Riebeeck al Cap en 1652

Los khoisans, amassant los khoikhoi e los bochimans, foguèron los primièrs abitants coneguts de Sud-Africa (40 000 ans abans la nòstra èra). Los primièrs pòbles de lengas bantos emigrèron del dèlta de Nigèr cap a l'an 500 de la nòstra èra e atenguèron l'actuala província de KwaZulu-Natal. Es al sègle X que de tribús Bantos (xhosas) s'installèron dins la region de la Fish River (Transkei).

En 1488 comencèt l'istòria europèa de Sud-Africa quand lo navegador portugués Bartolomeu Dias atenguèt lo cap de las Tempèstas (cap de Bona Esperança) seguit en 1497 per lo portugués Vasco de Gama

L'implantacion definitiva d'europèus en Sud-Africa data de 1652 amb l'establiment, pel compte de la Companhiá Olandesa de las Índias Orientalas, d'una estacion d'avitalhament al Cap dirigida per lo neerlandés Jan van Riebeeck. En 1657, mantun salariats de la companhia foguèron autorizats a s'establir definitivament al Cap alara que d'eslaus foguèron deportats de Batavia e de Madagascar per palliar la manca de man d'òbra sus plaça. En 1688, dos cents uganauds occitans e franceses rejonhon los 800 administrats del comptador comercial e fondon Franschhoek. En 1691, la colonia del Cap es mesa en plaça.

Es pas qu'en 1770 que son raportats los primièrs contactes entre bantos e boers (los bordièrs liures d'originas francesa e neerlandesa) cap a la Great Fish River (a 900 km a l'èst de la ciutat maire). Lèu lèu las relacions venguèron conflictualas e en 1779 comencèt la primièra de las nòu guèrras cafres (1779-1878). En 1806, los neerlandeses daissan definitivament la plaça als britanics que venon la nòva poténcia coloniala. De 1818 a 1825, lors du Mfecane, lo rei dels Zolos, Shaka, estend son empèri subre l'èst de Sud-Africa al pretz d'una conquista sagnosa suls autres pòbles tribals.

En 1835, los boers daissan la colonia del Cap per los territòris interiors de Sud-Africa per fin d'escapar a l'administracion britanica. Aqueste episòdi es nomenat lo Grand Trek, e s'i debanèron tragedias e batalhas (batalha de Blood River contre los zolos en 1838). Dos republicas boers independentas foguèron finalament fondadas e reconegudas per la Grand Bretanha : la Republica Sud-Africana de Transvaal (1852) e l'Estat Liure d'Orange (1854). En 1866, la colonia del Cap espandiguèt tanben son territòri e annexèt la cafrariá britanica alara que los primièrs diamants èran descoberts a Kimberley puèi de jaciments d'aur dins la region de Witwatersrand en Transvaal.

Batalha d'Isandhlwana tablèu de Charles Edwin Fripp
Bandièra de Sud-Africa (1927-1994)

En 1879, durant la Guèrra anglozolo, los britanics subisson una desfacha istorica a la batalha d'Isandhlwana abans de fin finala s'impausar a Zololand. Après l'annexion d'autres territòris tribals, la segonda Guèrra dels Boers (1899-1902) e l'annexion de Transvaal e de l'Estat liure d'Orange consacrèron la dominacion britanica subre tota Sud-Africa, al pretz de l'internament e de la mòrt de milièrs de civils boers dins de camps de concentracion.

En 1910, lo dominion de l'Union Sud-africana es fondat a partir del gropament de las colonias del Cap (entre las qualas, Griqualand, Transkei, Stellaland, Bechuanaland britanic), del Natal (amb Zololand), de Transvaal e de la colonia del riu Orange. Lo South Africa Act establiguèt una democracia parlamentària subre lo modèl de Westminster amb una larga autonomia e un parlament sobeiran. Las modalitats d'autrejament del drech de vòte diferisson pasmens entre las quatre nòvas províncias (se lo còs electoral èra mai que mai blanc, las províncias de Natal e del Cap acòrdavan jos condicion censitària lo drech de vòte a las personas de colors dichas "civilizadas"). Lo general boer Louis Botha foguèt lo primièr cap de govèrn sud-african.

En 1912, un partit politic banto, lo Congrès Nacional African (ANC), foguèt fondat a Bloemfontein, en revendicar una pus granda participacion de las populacions negras als afars del país. L'an seguent, lo "Native land act" foguèt adoptat. Basat subre lo sistèma de las resèrvas establit a l'epòca coloniala e dins las republicas boers, devesiguèt lo territòri sud-african entre las tèrras indigènas (7% puèi 13 % del territòri) e las tèrras destinadas als blancs e a las administracions publicas (87% del territòri).

En 1915, engatjadas dins la Primièra Guèrra Mondiala, las tropas sud-africanas subiguèron de pèrdas pesugas en Somme (França). En Africa, prenguèron lo contraròtle del Sud-Oèst African alemand (futura Namibia) que li foguèt autrejat jos mandat per la Societat de las Nacions en 1920.

En 1918, lo Broederbond, una societat secrèta de tipe francmaçona, foguèt fondada amb per objectiu la promocion politica, sociala e economica dels afrikaners (o boers).

La revòlta obrièra dels afrikaners de Witwatersrand en 1922, durament reprimida, permetèt als nationalistas blancs de s'unificar e de ganhar las eleccions generalas de 1924 jos la direccion de James Barry Hertzog. En 1934, fàcia a la crisi economica, s'unifiquèt pasmens als liberals de Jan Smuts per formar un govèrn d'union nacionala. A la meteissa epòca, d'antropològs e de lingüistas de l'Universitat de Stellenbosch coma Werner Max Eiselen fargan un concèpte social e politic novèl que donarà naissença a l'ideologia d'apartheid : Rejetant l'idéa de societat unica sud-africana, prepausan de separar geograficament, politicament e economicament los negres e los blancs e las diferentas etnias entre elas, per fin de manténer e renforçar lors identitats etnicas e lingüisticas e de luchar contra los efièches qu'estiman aculturants de l'urbanizacion e del trabalh migrant subre las estructuras tradicionalas africanas[1],[2],[3]. En 1936, la franquesa electorala de las populacions negras al Cap es suprimida. En 1939, lo país, jos la direccion de Smuts, s'engatja al costat dels aligats dins la Segonda Guèrra Mondiala. En 1945, Smuts participa a la redaccion del preambul de l'Organizacion de las Nacions Unidas.

Fichièr:Government of South Africa (1948).jpg
Lo primièr govèrn nationalista afrikaner en 1948
Al primièr reng : JG Strijdom, Nicolaas Havenga, DF Malan (primièr ministre), E.G. Jansen, Charles Swart
Al segond reng : A.J. Stals, P.O. Sauer, Eric Louw, S.P. le Roux, Theophilus Dönges, F.C. Erasmus e Ben Schoeman

En 1948, lo Partit Nacional ganha las eleccions generalas. Lo novèl primièr ministre, Daniel François Malan, met en plaça la politica d'apartheid, renforçada en 1956 per la supression de la franquesa del drech de vòte dels coloureds (govèrn Strijdom). En 1958, Hendrik Verwoerd ven primièr ministre.

En 1960, lo chaple de Sharpeville puèi l'interdiccion de l'ANC e dels movements nacionalistas africans menan a la condemnacion de la politica d'apartheid per las Nacions Unidas e la comunitat internacionala.

Le 31 de mai de 1961, lo país romp sos darrièrs ligams institucionals amb la Grand Bretanha per la proclamacion de la Republica de Sud-Africa e la sortida del Commonwealth. L'ANC comencèt alara la lucha armada per sa branca militara Umkhonto we Sizwe.

En 1963, Nelson Mandela, un dels caps de Umkhonto we Sizwe, es condemnat a la perpetuitat per terrorisme e los autres caps de l'ANC, empresonats o forabandits. En 1966, Hendrik Verwoerd, primièr ministre de Sud-Africa e grand arquitècte de l'apartheid, es assassinat.

En 1976, los trebolitges dins lo township de Soweto contra l'ensenhament obligatòri en afrikaans menèron lo govèrn a declarar l'estat d'urgéncia alara que lo bantostan de Transkei èra declarat independent dins l'encastre de la politica d'apartheid.

En 1984, per fin de sortir del blocatge politic, lo regim politic foguèt presidencializat e un parlament tricameral, dubèrt als indians e als mestisses, foguèt inaugurat. Pasmens, l'estat d'urgéncia foguèt tornamai proclamat en 1986 alara que de sancions economicas e politicas internacionalas isolèron lo país malgrat l'abrogacion de leis simbolicas de l'apartheid coma lo passapòrt interior.

Politica

Geografia

Carta de Sud-Africa
Païsatge del Pichon Karoo al Cap Occidental
Fichièr:Boshendal.jpg
... Proprietat viticòla del Cap Occidental

Economia

De veire: Economia de Sud-Africa.

Cultura

Bibliografia

Vejatz tanben

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Sud-Africa.

Ligams extèrnes

... Graaff-Reinet
... Melrose House a Pretòria
... Panèl d'apartheid
... [[>Peninsula del Cap]]...
... Pilgrim Rest al Transvaal (Mpumalanga)
... Pretòria, sèti del govèrn
... Protea, flor emblèma de Sud-Africa...



Nòtas & referéncias

<references>

Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ Modèl:Ligam AdQ

  1. Paul B. Rich, Hope and despair: English-Speaking Intellectuals and South African Politics 1896-1976, I. B.Tauris & Company, Limited, 1993, p 50, ISBN 978-1-85043-489-4
  2. Adam Kuper, Les catégories anthropologiques en Afrique du Sud, revue de synthèse, Volume 121, Numbers 3-4, juillet 2000, Springer Paris, p 265-290
  3. Cynthia Cross, WWM Eiselen, architect of bantu education, in The history of education under apartheid, ed. Peter Kallaway, 2002, p 55