Moros : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 1 : Linha 1 :
'''Moros'''<ref>{{cita|L'an 1509 et à 14 de may, lo rey d'Espanho a pres de assaut Oran, uno grosso terro en Barbaria de miech jort, alcal assaut son mors 10 à 12 millo Moros et petit de Crestians}} (Jornau d'Onorat de Vaubèla, t. II, p. 25. Servici dei publicacions de l'Universitat de Provença, 1985; tèxte establit per V. L. Bourrily, R. Duchêne, L. Gaillard, Ch. Rostaing).</ref> es un tèrme d'usatge popular utilizat per designar sens distincion clara d'etnia o de cultura los pòbles originaris de [[Magrèb]] e per extension designèt totes los [[islam|musulmans]]. Istoricament a l'epòca dels reialmes crestians de la Peninsula Iberica, èra lo nom donat als abitants d'[[Al Andalús]], puèi pus tard als [[mudejar]]s e als [[morisc]]s<ref>[http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0091492 Gran Diccionari de la llengua catalana]</ref>.
'''Moros'''<ref>{{cita|L'an 1509 et à 14 de may, lo rey d'Espanho a pres de assaut Oran, uno grosso terro en Barbaria de miech jort, alcal assaut son mors 10 à 12 millo Moros et petit de Crestians}} (Jornau d'Onorat de Vaubèla, t. II, p. 25. Servici dei publicacions de l'Universitat de Provença, 1985; tèxte establit per V. L. Bourrily, R. Duchêne, L. Gaillard, Ch. Rostaing).</ref> es un tèrme d'usatge popular utilizat per designar sens distincion clara d'etnia o de cultura los pòbles originaris de [[Magrèb]] e per extension designèt totes los [[islam|musulmans]]. Istoricament a l'epòca dels reialmes crestians de la Peninsula Iberica, èra lo nom donat als abitants d'[[Al Andalús]], puèi pus tard als [[mudejar]]s e als [[morisc]]s<ref>[http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0091492 Gran Diccionari de la llengua catalana]</ref>.
== Etimologia ==
== Etimologia ==
La paraula "moro" ven del [[latin]] ''Maurus'' sortit al sieu torn del [[grèc]] ''mauros'' ([[negre]] o [[brun]]), que designava los abitants de la [[Mauritània]] anciana; encara uèi en grèc modèrn ''Mavra-mávri'' es l'adjectiu masculin-femenin per ''negre''. Sabèm pas clarament se foguèt l'usatge coma adjectiu qu'es a l'origina del del gentilici o s'es lo contrari. L'occitan ne serva l'adjectiu "maurèl" per designar una color de pèl fosca.
La paraula "moro" ven del [[latin]] ''Maurus'' sortit al sieu torn del [[grèc]] ''mauros'' ([[negre]] o [[brun]]), que designava los abitants de la [[Mauritània]] anciana; encara uèi en grèc modèrn ''Mavra-mávri'' es l'adjectiu masculin-femenin per ''negre''. Sabèm pas clarament se foguèt l'usatge coma adjectiu qu'es a l'origina del del gentilici o s'es lo contrari. L'occitan ne sèrva l'adjectiu "maurèl" per designar una color de pèl fosca.
===Referéncias===
===Referéncias===
<references />
<references />

Version del 24 genièr de 2012 a 19.15

Moros[1] es un tèrme d'usatge popular utilizat per designar sens distincion clara d'etnia o de cultura los pòbles originaris de Magrèb e per extension designèt totes los musulmans. Istoricament a l'epòca dels reialmes crestians de la Peninsula Iberica, èra lo nom donat als abitants d'Al Andalús, puèi pus tard als mudejars e als moriscs[2].

Etimologia

La paraula "moro" ven del latin Maurus sortit al sieu torn del grèc mauros (negre o brun), que designava los abitants de la Mauritània anciana; encara uèi en grèc modèrn Mavra-mávri es l'adjectiu masculin-femenin per negre. Sabèm pas clarament se foguèt l'usatge coma adjectiu qu'es a l'origina del del gentilici o s'es lo contrari. L'occitan ne sèrva l'adjectiu "maurèl" per designar una color de pèl fosca.

Referéncias

  1. «L'an 1509 et à 14 de may, lo rey d'Espanho a pres de assaut Oran, uno grosso terro en Barbaria de miech jort, alcal assaut son mors 10 à 12 millo Moros et petit de Crestians» (Jornau d'Onorat de Vaubèla, t. II, p. 25. Servici dei publicacions de l'Universitat de Provença, 1985; tèxte establit per V. L. Bourrily, R. Duchêne, L. Gaillard, Ch. Rostaing).
  2. Gran Diccionari de la llengua catalana