NGC : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
EmausBot (discussion | contribucions)
m r2.6.4) (Robòt Modificar: az:Yeni ümumi kataloq
Vivarés (discussion | contribucions)
m catalòg(s), objècte(s)... (CLO)
Linha 1 : Linha 1 :
Lo '''New General Catalogue''' o '''NGC''' es un dei [[catalògue astronomic|catalògues astronomics]] mai coneissuts dins lo domeni de l'[[astronomia amatora]], ambé lo [[catalòg Messier|catalògue Messier]].
Lo '''New General Catalogue''' o '''NGC''' es un dei [[catalòg astronomic|catalògs astronomics]] mai coneissuts dins lo domeni de l'[[astronomia amatora]], ambé lo [[catalòg Messier]].


Contèn 7 840 [[objèct dau cèu prefond|objècts dau cèu prefond]] (principalament de [[galaxia|galaxias]], mai pas solament) recensats per [[John Dreyer]] fins en [[1888]], data de la premiera publicacion dau catalògue dins lei ''Memoirs of the Royal Astronomical Society''. Aqueu catalògue es una revision e un alargament dau [[General Catalogue]] de [[William Herschel]] que pareissèt en [[1864]], en qué pòrta de melhoraments nombrós. Dreyer classèt leis objècts de l'NGC còmpte tengut de son [[ascension drecha]], çò que permete de dedurre lo melhor moment de l'an per leis observar. Maugrat la dificultat que presentan certans d'aqueleis objècts, l'NGC s'utiliza fòrça per leis amators, mai tanben per lei professionaus que coma aquò an accès ais objècts mai accessibles dau cèu prefond - ensin fòrça objècts NGC faguèron l'objèct d'estudis aprefondats. Pasmens aqueu catalògue conteniá encara de doblons e imprecisions nombrós e doncas si faguèt remplaçar per l'RNGC ([[Revised New General Catalogue]]), establit per [[J.W. Sulentic|Sulentic]] e [[William Tifft|Tifft]] ([[1973]]).
Contèn {{formatnum:7840}} [[objècte dau cèu prefond|objèctes dau cèu prefond]] (principalament de [[galaxia|galaxias]], mai pas solament) recensats per [[John Dreyer]] fins en [[1888]], data de la premiera publicacion dau catalòg dins lei ''Memoirs of the Royal Astronomical Society''. Aqueu catalòg es una revision e un alargament dau [[General Catalogue]] de [[William Herschel]] que pareissèt en [[1864]], en qué pòrta de melhoraments nombrós. Dreyer classèt leis objèctes de l'NGC còmpte tengut de son [[ascension drecha]], çò que permete de dedurre lo melhor moment de l'an per leis observar. Maugrat la dificultat que presentan certans d'aqueleis objèctes, l'NGC s'utiliza fòrça per leis amators, mai tanben per lei professionaus que coma aquò an accès ais objèctes pus accessibles dau cèu prefond - ensin fòrça objèctes NGC faguèron l'objècte d'estudis aprefondats. Pasmens aqueu catalòg conteniá encara de doblons e imprecisions nombrós e doncas si faguèt remplaçar per l'RNGC ([[Revised New General Catalogue]]), establit per [[J.W. Sulentic|Sulentic]] e [[William Tifft|Tifft]] ([[1973]]).


John Dreyer perseguissèt seis enquistas après la publicacion de l'NGC e presentèt en [[1895]] e en [[1908]] (version aumentada) un catalògue complementari de 5 386 objècts, lo catalògue IC ([[Index Catalogue]] I e II), que portèt lo nombre d'objècts repertoriats per Dreyer a mai de 13 000. Fin finala leis objècts dei catalògues NGC e IC originaus siguèron en partida corregits en [[1988]] (sieche exactament un sègle après lo catalògue NGC originau) per [[Roger Sinnott]] per formar lo catalògue NGC 2000.0 que s'utiliza encuei. Un autre projèct de correccion deis NGC e IC es lo Projèct NGC/IC. A l'ora d'ara la correccion mai completa deis NGC e IC si faguèt per [[Wolfgang Steinicke]], ancian collaborator dau Projèct NGC/IC - aquela version s'utiliza per fòrça sistèmas informatizats de contraròtle de [[telescòpi]].
John Dreyer perseguissèt seis enquistas après la publicacion de l'NGC e presentèt en [[1895]] e en [[1908]] (version aumentada) un catalòg complementari de {{formatnum:5386}} objèctes, lo catalòg IC ([[Index Catalogue]] I e II), que portèt lo nombre d'objèctes repertoriats per Dreyer a mai de {{formatnum:13000}}. Fin finala leis objèctes dei catalògs NGC e IC originaus siguèron en partida corregits en [[1988]] (sieche exactament un sègle après lo catalòg NGC originau) per [[Roger Sinnott]] per formar lo catalòg NGC 2000.0 que s'utiliza encuei. Un autre projècte de correccion deis NGC e IC es lo Projècte NGC/IC. A l'ora d'ara la correccion mai completa deis NGC e IC si faguèt per [[Wolfgang Steinicke]], ancian collaborator dau Projècte NGC/IC - aquela version s'utiliza per fòrça sistèmas informatizats de contraròtle de [[telescòpi]].


[[Categoria:Astronomia]]
[[Categoria:Astronomia]]
[[Categoria : Catalòg astronomic]]
[[Categoria:Catalòg astronomic]]


[[ar:الفهرس العام الجديد]]
[[ar:الفهرس العام الجديد]]

Version del 16 genièr de 2012 a 19.13

Lo New General Catalogue o NGC es un dei catalògs astronomics mai coneissuts dins lo domeni de l'astronomia amatora, ambé lo catalòg Messier.

Contèn 7 840 objèctes dau cèu prefond (principalament de galaxias, mai pas solament) recensats per John Dreyer fins en 1888, data de la premiera publicacion dau catalòg dins lei Memoirs of the Royal Astronomical Society. Aqueu catalòg es una revision e un alargament dau General Catalogue de William Herschel que pareissèt en 1864, en qué pòrta de melhoraments nombrós. Dreyer classèt leis objèctes de l'NGC còmpte tengut de son ascension drecha, çò que permete de dedurre lo melhor moment de l'an per leis observar. Maugrat la dificultat que presentan certans d'aqueleis objèctes, l'NGC s'utiliza fòrça per leis amators, mai tanben per lei professionaus que coma aquò an accès ais objèctes pus accessibles dau cèu prefond - ensin fòrça objèctes NGC faguèron l'objècte d'estudis aprefondats. Pasmens aqueu catalòg conteniá encara de doblons e imprecisions nombrós e doncas si faguèt remplaçar per l'RNGC (Revised New General Catalogue), establit per Sulentic e Tifft (1973).

John Dreyer perseguissèt seis enquistas après la publicacion de l'NGC e presentèt en 1895 e en 1908 (version aumentada) un catalòg complementari de 5 386 objèctes, lo catalòg IC (Index Catalogue I e II), que portèt lo nombre d'objèctes repertoriats per Dreyer a mai de 13 000. Fin finala leis objèctes dei catalògs NGC e IC originaus siguèron en partida corregits en 1988 (sieche exactament un sègle après lo catalòg NGC originau) per Roger Sinnott per formar lo catalòg NGC 2000.0 que s'utiliza encuei. Un autre projècte de correccion deis NGC e IC es lo Projècte NGC/IC. A l'ora d'ara la correccion mai completa deis NGC e IC si faguèt per Wolfgang Steinicke, ancian collaborator dau Projècte NGC/IC - aquela version s'utiliza per fòrça sistèmas informatizats de contraròtle de telescòpi.