Marc Aurèli : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 3 : Linha 3 :


Son renhe foguèt marcat per de guèrras en [[Asia]] contra l'[[Empèri Part]] reviscolat, e amb las tribus germanicas sus las frontièras germanicas de l'empèri (''limes Germanicus''), en [[Gallia]] e al travèrs del [[Danubi]]. Una revòlta dins l'èst menada per [[Avidius Cassius]], foguèt pas capitada.
Son renhe foguèt marcat per de guèrras en [[Asia]] contra l'[[Empèri Part]] reviscolat, e amb las tribus germanicas sus las frontièras germanicas de l'empèri (''limes Germanicus''), en [[Gallia]] e al travèrs del [[Danubi]]. Una revòlta dins l'èst menada per [[Avidius Cassius]], foguèt pas capitada.




{{Emperaire roman|
Dinastia= [[Antonins]]|
Abans= [[Antonin lo Pios]] ([[138]] - [[161]])|
Actual= [[Marc Aurèli]] ([[161]] - [[180]]) coemperaire amb [[Lucius Verus]] fins a [[169]]|
Aprèp= [[Commode]] ([[180]]-[[192]])
}}
[[categoria:Naissença en 121]]
[[categoria:Decès en 180]]
[[categoria:Emperaire roman]]





Version del 21 febrièr de 2007 a 21.53

Fichièr:Marcus aurelius bust.jpg
Marc Aurèli

Marc Aureli o Marcus Aurelius Antoninus Augustus (26 d'abril de 121 - 7 de març de 180) foguèt un emperaire roman de 161 fins a sa mort. Foguèt lo darrièr dels "Cinc Bons Emperaires" que governèron l' Empèri Roman entre 96 e 180, e es tanben considerat coma l'un dels mai important filosòf estoïcian.

Son renhe foguèt marcat per de guèrras en Asia contra l'Empèri Part reviscolat, e amb las tribus germanicas sus las frontièras germanicas de l'empèri (limes Germanicus), en Gallia e al travèrs del Danubi. Una revòlta dins l'èst menada per Avidius Cassius, foguèt pas capitada.



  Los emperaires romans  
Antonins
Precedit per :
Antonin lo Pios (138 - 161)
Marc Aurèli (161 - 180) coemperaire amb Lucius Verus fins a 169 Seguit de :
Commode (180-192)
Seria Roma antica