Periòde de rotacion : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Luckas-bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: id:Periode rotasi
MystBot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: lb:Rotatiounsperiod
Linha 69 : Linha 69 :
[[ko:자전 주기]]
[[ko:자전 주기]]
[[la:Periodus rotationis]]
[[la:Periodus rotationis]]
[[lb:Rotatiounsperiod]]
[[lv:Rotācijas periods]]
[[lv:Rotācijas periods]]
[[mk:Период на ротација]]
[[mk:Период на ротација]]

Version del 23 novembre de 2011 a 15.35

En astronomia, lo periòde de rotacion es lo temps qu'un còrs celèst met per complir una revolucion subre el meteis (al torn de son pròpri axe). Pels objèctes solids, coma las planetas rocosas e los asteroïdes, lo periòde de rotacion a una valor unica. Mas pels còrses gasoses o fluids coma las estelas e las planetas gigantas gasosas lo periòde de rotacion vària entre l'eqüator terrèstre e los pòls. Aqueste fenomèn s'apèla rotacion diferenciala. Tipicament, lo periòde de rotacion per una giganta gasosa (per exemple, Jupitèr) es lo periòde de rotacion intèrne, determinat per la rotacion de son camp magnetic. Ça que la, la primièra referéncia presa per l'òme foguèt lo Solelh, que son movement aparent, originat dins la rotacion de la Tèrra, determina lo jorn e la nuèch, en donant l'impression que lo cèl vira al torn de la planeta. Lo mot de jorn s'utiliza colloquialament per designar aqueste fenomèn, apelat jorn solar en astronomia, que correspond al temps solar. L'axe terrèstre forma un angle de 23,5 grases amb la normala a l'ecliptica, fenomèn apelat obliqüitat de l'ecliptica. Aquesta inclinason produtz los meses longs de lutz e d'escuresina dins las regions polaras, al delà d'èsser la causa de las sasons de l'an degut al cambiament de l'angle de la radiacion solara.

Periòdes de rotacion del Solelh e de las planetas del Sistèma Solar

Çai jos son los periòdes de rotacion d'aqueles astres, al torn de lors axes. Lo periòde de las planetas es ligat a las estelas fixas (e non pas al Solelh). Per aquò, s'apèla periòde sideral de rotacion o jorn sideral, qu'es un pauc mai cort que lo jorn solar. Per exemple, lo de la Tèrra es de 23 h 56 mins (e non pas de 24 h 0 min 0 s).


Solelh 24,66 d (equator)
Mercuri 8,6462 d 58 d 15,5088 h)
Vènus −243,0185 d
Tèrra 0,997 268 d (23,9344 h) (86 164 s)
Luna 27,321 661 d (rotacion sincròna)
Mart 1,025 957 d (24,622 962 h)
Jupitèr 0,413 538 021 d (9 h 55 min 29,685 s)
Saturne 0,444 009 2592 d (10 h 39 min 22,4 s)
Uranus −0,718 333 333 d (17 h 14 min 24 s)
Neptun 0,671 250 00 d (16 h 6 min 36 s)
Pluton (planeta nana) −6,387 d (6 d 9 h 17,6 min)

Nota: los periòdes negatius indican que lo sens de rotacion es contrari al de la Tèrra.

Vejatz tanben