Nom d'Occitània : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 3 : Linha 3 :
Lo '''nom d'[[Occitània]]''' ven del [[latin]] medieval ''Occitania''. Lo mot apareguèt a la fin del [[sègle XIII]]&nbsp; dins de tèxtes en [[latin]]: sa primièra atestacion coneguda data almens de [[1290]]<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1986) "La nominacion indirècta dels païses", ''Revue des langues romanes'' nº2, tòme XC, pp. 161-171</ref> e pus probable de [[1271]]<ref>LODGE R. A. (1993) ''French, from dialect to standard'', London / New York: Routledge, p. 96 — Citat dins: [http://www.ucm.es/BUCM/revistas/fll/11339527/articulos/CFIT9797110253A.PDF MULJAČIĆ Žarko (1997) “Perché i glottonimi linguaggio italiano, lingua italiana (e sim.) appaiono per indicare ‘oggetti’ reali e non soltanto auspicati molto più tardi di altri termini analoghi che si riferiscono a varie lingue gallo e ibero-romanze?”, ''Cuadernos de filología italiana'' 4: 253-264]</ref>. La primièra part del mot, ''Occ-'', ven de l'occitan ''òc'' e de l'expression ''lenga d'òc'', autre tèrme aparegut vèrs la meteissa epòca (e que [[Dante]] l'utilizèt en particular) per designar l'occitan segon lo sieu biais de dire de "òc" (per oposicion a la ''lenga de si'' qu'es l'italian e a la ''lenga d'oïl'' qu'es lo francés). La terminason ''-itània'' es probable una imitacion del vièlh nom ''[Aqu]itània''. "Occitània" se podiá utilizar en particular per designar l'ensems de las possessions occitanofònas del rei de [[França]], dins los tèxtes en [[latin]] administratiu.
Lo '''nom d'[[Occitània]]''' ven del [[latin]] medieval ''Occitania''. Lo mot apareguèt a la fin del [[sègle XIII]]&nbsp; dins de tèxtes en [[latin]]: sa primièra atestacion coneguda data almens de [[1290]]<ref>[[Robèrt Lafont|LAFONT Robèrt]] (1986) "La nominacion indirècta dels païses", ''Revue des langues romanes'' nº2, tòme XC, pp. 161-171</ref> e pus probable de [[1271]]<ref>LODGE R. A. (1993) ''French, from dialect to standard'', London / New York: Routledge, p. 96 — Citat dins: [http://www.ucm.es/BUCM/revistas/fll/11339527/articulos/CFIT9797110253A.PDF MULJAČIĆ Žarko (1997) “Perché i glottonimi linguaggio italiano, lingua italiana (e sim.) appaiono per indicare ‘oggetti’ reali e non soltanto auspicati molto più tardi di altri termini analoghi che si riferiscono a varie lingue gallo e ibero-romanze?”, ''Cuadernos de filología italiana'' 4: 253-264]</ref>. La primièra part del mot, ''Occ-'', ven de l'occitan ''òc'' e de l'expression ''lenga d'òc'', autre tèrme aparegut vèrs la meteissa epòca (e que [[Dante]] l'utilizèt en particular) per designar l'occitan segon lo sieu biais de dire de "òc" (per oposicion a la ''lenga de si'' qu'es l'italian e a la ''lenga d'oïl'' qu'es lo francés). La terminason ''-itània'' es probable una imitacion del vièlh nom ''[Aqu]itània''. "Occitània" se podiá utilizar en particular per designar l'ensems de las possessions occitanofònas del rei de [[França]], dins los tèxtes en [[latin]] administratiu.


La primièra atestacion de l'emplec d’''Occitanie'' (en [[francés]]) data de [[1644]]<ref>"Arade, genti-homme de ceste Prouince Occitanie...", in ''Les récits historiques ou histoires divertissantes, entremeslées de plusieurs agreables rencontres & belles reparties. Par Iean-Pierre
La primièra atestacion de l'emplec d’''Occitanie'' (en [[francés]]) per [[Jean Pierre Camus]] data de [[1644]]<ref>"Arade, genti-homme de ceste Prouince Occitanie...", in ''Les récits historiques ou histoires divertissantes, entremeslées de plusieurs agreables rencontres & belles reparties. Par Iean-Pierre
Camus, Evesque de Belley. A Paris, chez Gervais Clousier, au Palais, sur les degrez de la Saincte Chapelle. MDCXLIV'' [http://books.google.com/books?id=lwxcAAAAQAAJ&pg=PA324&dq=Occitanie&hl=en&ei=yxdhTLGhFMmiOIXdzf8J&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDcQ6AEwAjgU#v=onepage&q&f=false en linha]</ref>.
Camus, Evesque de Belley. A Paris, chez Gervais Clousier, au Palais, sur les degrez de la Saincte Chapelle. MDCXLIV'' [http://books.google.com/books?id=lwxcAAAAQAAJ&pg=PA324&dq=Occitanie&hl=en&ei=yxdhTLGhFMmiOIXdzf8J&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDcQ6AEwAjgU#v=onepage&q&f=false en linha]</ref><ref>[http://edicions.talvera.free.fr/primadiers/Jean%20Pierre%20CAMUS.%20Les%20r%e9cits%20historiques%20ou%20Histoires%20divertissantes.pdf Jean Pierre Camus, ''Les récits historiques ou histoires divertissantes entremeslées de plusieurs agréables rencontres & belles réparties'', Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-05-1]</ref>.


Conven de plaçar l'accent tonic sus la sillaba ''tà'' dins ''Occi<u>tà</u>nia'', çò que se nòta amb un accent grèu sus la ''à'' centrala. Es aquel lo nom autentic del país segon la [[nòrma classica]], es una forma fixada tre 1935 dins la [[Gramatica occitana segon los parlars lengadocians|gramatica d'Alibèrt]] e confirmada per lo [[CLO]]. La rason es que lo nom latin d'origina, ''Occi<u>ta</u>nia'', tanben pòrta l'accent tonic sus ''ta'' e mai s'en latin se nòta pas l'accent (parièr, es lo cas de la terminason ''-i<u>tà</u>nia'' d'''Aquitània'').
Conven de plaçar l'accent tonic sus la sillaba ''tà'' dins ''Occi<u>tà</u>nia'', çò que se nòta amb un accent grèu sus la ''à'' centrala. Es aquel lo nom autentic del país segon la [[nòrma classica]], es una forma fixada tre 1935 dins la [[Gramatica occitana segon los parlars lengadocians|gramatica d'Alibèrt]] e confirmada per lo [[CLO]]. La rason es que lo nom latin d'origina, ''Occi<u>ta</u>nia'', tanben pòrta l'accent tonic sus ''ta'' e mai s'en latin se nòta pas l'accent (parièr, es lo cas de la terminason ''-i<u>tà</u>nia'' d'''Aquitània'').

Version del 27 octobre de 2011 a 07.48

Testament de Lancelot d'Orgemont, 1286. Primièr president del Parlament de Langue de Oc, fa son testament segon la costuma d'Occitània, mores patriae occitanae.

Lo nom d'Occitània ven del latin medieval Occitania. Lo mot apareguèt a la fin del sègle XIII  dins de tèxtes en latin: sa primièra atestacion coneguda data almens de 1290[1] e pus probable de 1271[2]. La primièra part del mot, Occ-, ven de l'occitan òc e de l'expression lenga d'òc, autre tèrme aparegut vèrs la meteissa epòca (e que Dante l'utilizèt en particular) per designar l'occitan segon lo sieu biais de dire de "òc" (per oposicion a la lenga de si qu'es l'italian e a la lenga d'oïl qu'es lo francés). La terminason -itània es probable una imitacion del vièlh nom [Aqu]itània. "Occitània" se podiá utilizar en particular per designar l'ensems de las possessions occitanofònas del rei de França, dins los tèxtes en latin administratiu.

La primièra atestacion de l'emplec d’Occitanie (en francés) per Jean Pierre Camus data de 1644[3][4].

Conven de plaçar l'accent tonic sus la sillaba dins Occinia, çò que se nòta amb un accent grèu sus la à centrala. Es aquel lo nom autentic del país segon la nòrma classica, es una forma fixada tre 1935 dins la gramatica d'Alibèrt e confirmada per lo CLO. La rason es que lo nom latin d'origina, Occitania, tanben pòrta l'accent tonic sus ta e mai s'en latin se nòta pas l'accent (parièr, es lo cas de la terminason -inia d'Aquitània).

En nòrma mistralenca, s'emplega puslèu Oucitanìo, amb l'accent tonic sus ni, per influéncia del nom francés Occitanie.

Pasmens, aquela nòrma es pas tant evidenta pel gascon que de substantius manlevats al latin se dison tragedia, comedia (al latz de tragèdia, comèdia, fòrmas mai espandidas dins la rèsta dels dialèctes) e que l'usatge corrent e largament atestat es d'emplegar de fòrmas de noms de païses coma Italia, donc aicí Occitania[5]. De fòrmas amb la meteissa accentuacion se tròban tanben dins d'autres dialèctes coma lo lemosin.

Sinonims

País d'Òc es un sinonim d'Occitània.

Nòtas e referéncias

  1. LAFONT Robèrt (1986) "La nominacion indirècta dels païses", Revue des langues romanes nº2, tòme XC, pp. 161-171
  2. LODGE R. A. (1993) French, from dialect to standard, London / New York: Routledge, p. 96 — Citat dins: MULJAČIĆ Žarko (1997) “Perché i glottonimi linguaggio italiano, lingua italiana (e sim.) appaiono per indicare ‘oggetti’ reali e non soltanto auspicati molto più tardi di altri termini analoghi che si riferiscono a varie lingue gallo e ibero-romanze?”, Cuadernos de filología italiana 4: 253-264
  3. "Arade, genti-homme de ceste Prouince Occitanie...", in Les récits historiques ou histoires divertissantes, entremeslées de plusieurs agreables rencontres & belles reparties. Par Iean-Pierre Camus, Evesque de Belley. A Paris, chez Gervais Clousier, au Palais, sur les degrez de la Saincte Chapelle. MDCXLIV en linha
  4. Jean Pierre Camus, Les récits historiques ou histoires divertissantes entremeslées de plusieurs agréables rencontres & belles réparties, Edicions Talvera, 2010, ISBN 979-10-90696-05-1
  5. Lo diccionari francés-occitan (gascon) de Miquèu Grosclaude e Gilabèrt Narioo admet ambedoás fòrmas Occitània e Occitania.