Empèri Pèrsa : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 6 : Linha 6 :


== Cronologia ==
== Cronologia ==
* Sègle X : poblament del plan iranian pels [[Ariens]] al nòrd e dins lo [[Fars]], pels [[Medes]] dins l'oèst.
* Sègle X : poblament del plan iranian pels [[Arians]] al nòrd e dins lo [[Fars]], pels [[Medes]] dins l'oèst.
* vèrs [[-750]] : [[Deiocès]] fondèt lo primièr reialme mede, que la capitala èra [[Ecbatane]].
* vèrs [[-750]] : [[Deiocès]] fondèt lo primièr reialme mede, que la capitala èra [[Ecbatane]].
* [[-612]] : los [[Medes]] s'emparèron de [[Niniva]], provocant la casuda d'[[Assiria]].
* [[-612]] : los [[Medes]] s'emparèron de [[Niniva]], provocant la casuda d'[[Assiria]].
Linha 87 : Linha 87 :
* [[1736]] : Començament del reialme de [[Nâdir Shâh]], chah de Pèrsa, fondator de la dinastia afshar, qu'espendiguèt l'influéncia persana en Índia. (fin en 1747)
* [[1736]] : Començament del reialme de [[Nâdir Shâh]], chah de Pèrsa, fondator de la dinastia afshar, qu'espendiguèt l'influéncia persana en Índia. (fin en 1747)
* [[1737]] : Començament de l'occupacion persana l'Afganistan. (fin en 1747)
* [[1737]] : Començament de l'occupacion persana l'Afganistan. (fin en 1747)
* [[1794]] : [[Agha Mohammad shah|Agha Mohammad Khan]] fondiguèt la dinastia Qajar (Kajar) que reinèt sur Pèrsa fins a 1925.
* [[1794]] : [[Agha Mohammad shah|Agha Mohammad Khan]] fondèt la dinastia Qajar (Kajar) que reinèt sur Pèrsa fins a 1925.
* [[1811]] : Guèrra entre Pèrsa e la [[Russia]] que remportèron de victòria dins le Caucás.
* [[1811]] : Guèrra entre Pèrsa e la [[Russia]] que remportèron de victòria dins le Caucás.
* [[1826]] : Començament de la [[guèrre Russo Persana de 1826-1828]], Russia prenguèt de provincias armenianas. fin en 1828
* [[1826]] : Començament de la [[guèrre Russo Persana de 1826-1828]], Russia prenguèt de provincias armenianas. fin en 1828
* [[1901]] : Une companhiá britanica receptèt une concession de foratge [[prtòli|petrolièr]] per 60 ans en Pèrsa.
* [[1901]] : Une companhiá britanica receptèt une concession de foratge [[prtòli|petrolièr]] per 60 ans en Pèrsa.
* [[1934]] : Le nom d'[[Iran]] es utilizat oficialament dins las correspondéncia estrangièras.
* [[1934]] : Le nom d'[[Iran]] es utilizat oficialament dins las correspondéncia estrangièras.



== Nòtas e referéncias ==
== Nòtas e referéncias ==

Version del 20 octobre de 2011 a 15.30

La Pèrsa (en grèc ancian ἡ Περσίς / hê Persis’) es lo nom metonimic[1] eritat dels Grècs de l'Antiquitat per designar lo territòri governat pels reis Aquemenidas. L'apogèu de la Pèrsa antica foguèt jos la dinastia Aquemenidas que los conquerents Darius Ièr e Xerxes Ier espandiguèron lor territòri fins a venir lo mai gran territòri alara conegut .

Cobejada, aquela region foguèt conquerida entre autres per Lissandre lo Grand al sègle IV, pels Parts dins la segonda mitat del sègle II abC, per las tropas musulmanas al sègle VII, per Genghis Khan al sègle XIII, per Tamerlan a sègle XIV. Los Iranians pasmens contunhan de parlar persan. La relacion de la Pèrsa al monde arabi fa pensar a aquela de Grècia e regard de Roma: conquisa militarament, balhèt la cultura a son vencedor coma mejans los pensairesOmar Khayyam, Avicena, Al-Khawarizmi, etc...

Al sègle III, jos la dinastia sassanida, apareis lo mot Ērān o Ērānšahr, qui significa « país dels Arians », tradusit tanben per « país dels Iranians ». Al sègle VII, aprèp la casuda dels Sassanidas, lo país torna prendre a l'estrangièr le nom de « Pèrsa », qu'èra utilizat fins a 1934, quand Reza Pahlavi demandèt a las representacions diplomaticas de nomenar lo país Iran, coma los iranians totjorn nomenèron lor país.

Cronologia

L'Empèri Pèrsa dins lo temps
  • -550 : Cirus II destuiguèt l'Empèri mede e fondèt l'Empèri Pèrsa, que s'espendara dins tot le Orient Mejan, de la mar Egèu fins a l'Índia, d'Egipte fins a Afganistan. Naissénça de Darius Ièr, rei de Pèrsa. † 486 abC.
  • -522 : Aprèp la mòrt de Cambís, lo mague Smerdis usurpèt lo poder ne se fasent passar per Bardiya, fraire d'un mòrt; foguèt assassinat pe de generals capitats per Darius. Començament del reialme de Darius Ier, rei de Pèrsa. (fin en 486 abC.)
  • -518 : La Via reiala de 2 683 km foguèt bastida per tot l'Empèri Pèrsa.
  • -490 : los Persans del rei Darius foguèron vencits per une coalicion de Grècs à Maraton; es l'episòdi mai marcant de la primièra guèrra medica.
  • -486 : Mòrt de Darius Ièr, rei de Pèrsa. Començament del reialme de Xerxes, rei de Pèrsa. (fin en 465 abC.)
Tèsta de taure, Persepolis, sèle V abC, Institut oriental de Chicago, Estats Units d4america (Empèri aquemenide)
Abbas Ièr e un jòve botelhièr
  • 241 : Començament del reialme de Shapur Ièr, rei de Pèrsa. (fin en 272)
  • 242 : Mani començèt a predicar sa doctrina religiosa en Pèrsa.
  • 259 : Le rei persan Shapur Ièr capturèt l'empereraire Valerian.
  • 297 : Narsés, lo rei sassanida de Pèrsa prenguèt la palça del rei Tiridate IV d'Armenia.
  • 298 : Lo rei persan Narsés deu signar un trctat amb Roma.
  • 309 : començament del reialme de Shapur II, rei de Pèrsa (fin en 379)
  • 332 : Novèl recuèlh de doctrinas de Zaratostra en Persan (Avesta).
  • 337 : Començament de la guèrre persana contra Roma. (fin en 350)
  • 348 : De femnammes son enròtlada en Pèrsa dins los servicis auxiliars de l'armada.
  • 350 : Los Uns enviguèron Pèrsa e l'Índia.
  • 359 : Shapur II envadiguèt Siria e prenguèt la vila romana d'Amida aprèp une dura batalha.
  • 363 : L'emperaire Julian envadiguèt Pèrsa e vencèt los Persans debans las muralhas de lpr capitala, Ctesifon.
  • 390 : Teodòsi Ièr e lo rei Shapur III de Pèrsa signèron un tractat per se partetjar Armenia.
  • 399 : Yazdgard monta sul tròn de Pèrsia. Foguèt tolerant pel cristianisme e aviá de bonas relacions amb los Romans.
  • 422 : Teodòsi II, emperaire roman d'Orient, e lo rei Vahram V de Pèrsa signèron un tractat de patz.
  • 430 : Los Uns Eftalitas, establiguits en Asia centrala, ataquèron Pèrsa.
  • 506 : Aprèp una contra ofensiva romana, en Mesopotamia, la patz est tornèt entre l'empèire d'Orient e Pèrsa.
  • 516 : Le persan Mazdak definiguèt la doctrina del Mazdakisme.
  • 529 : La darrièra escòla de filosofia en Euròpa, a Atenas, s'acaba e los darrièrs mèstres de filosofie emigrèron en Pèrsia.
  • 531 : Lo movement collectivista de Mazdak es vencit en Pèrsa. Començament del reialme de Kosro Ier, rei de Pèrsa. (fin en 579)
  • 532 : L'Empèri Bizantin donèt a la Pèrsa 3 548 kg d'aur per fortificar lo Caucàs.
  • 561 : L'emperaire bizantin Justinian signèt un novèl tractat avec Khosro Ièr, le rei dels Persanstornèt establir la frontièra entre Pèrsa e l'Empèire Roman d'Orient. L'emperaire bizantin Justinian acceptèt de pagar un tribut annal a Pèrsa. Pèrsa garantit a Byzanci 50 ans de patz.
  • 589 : Lo rei de Pèrsa Khosro Ier es depausat per una revòlta militar e fugiguèt a Constantinòble per demandar deajuda.
  • 590 : Començament del reialme de Khosro II, rei de Pèrsa. (fin en 628)
  • 591 : L'emperaire bizantin Maurici tornèt establir sul tròn lo rei de Pèrsa Khosro II. En retorn, receptèt importantas concessions territorialas. La patz torna ente ambedos empèires.
  • 600 : Les moulins à vent sont utilisés en Perse pour l'irrigation.
  • 627 : Eraclius, alliat als Khazars, arribèt debans Niniva e destriuguèt l'armada persana.
  • 632 : Començament delreialme de Yazdgard III, darrièr rei sassanida de Pèrsa. (fin en 651)
  • 632 : Le califa Abou Bakr somet las tribús arabas revoltadas. Marchèt cap a Siria e Pèrsa en 634
  • 637 : Los Arabs destruiguèron l'armada persana a la batalha d'al-Qadisiyya.
  • 900 : Los molins de vent arribèron de Pèrsa dins l'Espanha musulmana.
  • 975 : Lo Persan Muvaffak escriguèt un tractats dels remèdis.
  • 1048-1131 : Omar Khayyam
  • 1055 : Los nomads turcs seldjoukides, sunnitas, qu'èran ja fòrça dins las armadas del califat abbassida s'emparèron de Bagdad en 1055.
  • 1094 : La sècta dels Assassins de religion chiita es fondada en Pèrsa.
  • 1251 : Començament de la conquèsta de Pèrsa per Olago, pichon filh de Gengis Khan (fin en 1265).
  • 1447 : Esclatament de l'empèire de Tamerlan (Timour Lenk), Índia, Pèrsa e Afganistan gagnèt lor independéncia.
  • 1502 : Ismail Ièr establiguèt la dinastia safavida en Pèrsa. Lo chiisme venguèt la religion d'Estat de la Pèrsa.
  • 1571 : Naissença d'Abbas Ièr lo Grand, chah de Pèrsa (†1629).
  • 1585 : Começament del reialme d'Abbas Ièr (fin en 1622).
  • 1590 : Abbas Ièr signèt la patz amb los Turcs.
  • 1598 : Abbas Ièr de Pèrsa vencèt los Ouzbecs a Eerat. Faguèt d'Ispahan sa capitala.
  • 1623 : Abbas Ièr prenguèt Bagdad als Turcs.
  • 1629 : Mòrt d'Abbas Ièr.
  • 1709 : Los Afgans se solevèron contra lo poder persan e formèron un Estat afghan independent.
  • 1722 : Començament del contraròtle afghan sur Pèrsa.
  • 1730 : Los Afghans son forjetats de Pèrsa.
  • 1736 : Començament del reialme de Nâdir Shâh, chah de Pèrsa, fondator de la dinastia afshar, qu'espendiguèt l'influéncia persana en Índia. (fin en 1747)
  • 1737 : Començament de l'occupacion persana l'Afganistan. (fin en 1747)
  • 1794 : Agha Mohammad Khan fondèt la dinastia Qajar (Kajar) que reinèt sur Pèrsa fins a 1925.
  • 1811 : Guèrra entre Pèrsa e la Russia que remportèron de victòria dins le Caucás.
  • 1826 : Començament de la guèrre Russo Persana de 1826-1828, Russia prenguèt de provincias armenianas. fin en 1828
  • 1901 : Une companhiá britanica receptèt une concession de foratge petrolièr per 60 ans en Pèrsa.
  • 1934 : Le nom d'Iran es utilizat oficialament dins las correspondéncia estrangièras.

Nòtas e referéncias

  1. La region, que pòrta lo nom de Pars, Pārsa- en persan ancian o Pārs en persan mejan, designa un territòri se trovant a l'entorn de Persepolis.

Vejatz tanben

Bibliografia (fr)

  • Collectif, De la Mésopotamie à la Perse, Encyclopædia Universalis et Grand Livre du Mois, coll. « La grande histoire des civilisations », 1999.
  • Modèl:BriPer ;
  • Philip Huyse, La Perse antique, Belles Lettres, coll. « Guide Belles Lettres des civilisations », Paris, 2005 (ISBN 2-251-41031-7).
  • La Danse de l'âme, recueil d'odes et de quatrains d'auteurs persans traduits par les orientalistes du Journal asiatique, éditions InTexte, Toulouse, 2006, ISBN 2-9514986-7-5.

Articles conèxes