Caça : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 18 : Linha 18 :
== Tecnicas ==
== Tecnicas ==
Se pòt caçar amb divèrsas tecnicas, coma:
Se pòt caçar amb divèrsas tecnicas, coma:
* Utilizar de cana, per trassègre los animals e trobar los amagatals.
* Utilizar de cans, per trassègre los animals e trobar los amagatals.
* Pistar a partir de las pesadas o excrements fins a arribar a la tuta.
* Pistar a partir de las pesadas o excrements fins a arribar a la tuta.
* S'amagar en esperar que venga l'animal per lo tirar a corta distància.
* S'amagar en esperar que venga l'animal per lo tirar a corta distància.

Version del 17 octobre de 2011 a 19.06

Joachim von Sandrart, Novembre, òli sus toile, 1643, representant una escena de caça

La caça es l'activitat que consistís a cercar e perseguir d'animals salvatges per fin de los tuar dins la tòca de los utilizar coma matèria primièra per lo manjar o lo negòci. Uèi lo tèrme se refererís sovent a la practica esportiva, qu'es regulada, sinon se parla braconatge o caça illegala.

Istòria

Pintura de la caça del singlar, sègle XIV.

Se supausa que al començament, la caça sevissiá per complementar l'alimentacion en proteïnas animalas e l'utilizacion de las ressorsas animalas que son la pèl o lo cuèr o los òsses. Dins las regions articas, pels inuits la caça èra, fins qualques decenias enrè, l'unica font d'alimentacion amb la pesca. La caça tanben a per foncion d'alunhar o d'eliminar los predadors perilhoses per l'òme. E mai aviá dins fòrça culturas una importància rituala, per exemple amb l'iniciacion dels joves adults.

Amb la revolucion neolitica e l'aveniment de l'elevatge e la domesticacion dels animals, la caça perdèt de son importància per la subsisténcia; e mai que demore encara dins los airals de bòsques tropicals e las regions polaras ont constituís totjorn (amb la pesca) la font primièra de proteïnas.

Dins las civilizacions e nacions posterioras la caça dels grans mamifèrs venguèt una activitat reservada de las classas dominantas. Dins l'Euròpa feudala per exemple dins fòrça païses los nòbles e reis avián de reservas exclusivas de caça o pel mens èran los unics qu'aviá lo drech de caçar d'unes animals.

Las armas utilizades abitualament per la caça pendent tota la preistòria e gaireben fins a l'edat modèrna èran: la lança, l'arc e las flèchas, la fronda, e tanben los cans de caça. D'autras menas de caça èra las trapadèlas.

Uèi se practica encara la caça dins tot lo monde, abitualament en utilizant d'armes modèrnas coma los Fusilhs o totjorn en utilizant de tecnicas ancestralas, coma a l'espèra, l'usatge pistaires o de cans per que troben las presas. Sovent lo païses d'aquela practica an regularizat e cal èsser licenciats per o far.


Tecnicas

Se pòt caçar amb divèrsas tecnicas, coma:

  • Utilizar de cans, per trassègre los animals e trobar los amagatals.
  • Pistar a partir de las pesadas o excrements fins a arribar a la tuta.
  • S'amagar en esperar que venga l'animal per lo tirar a corta distància.
  • Pausar de laces.
  • Escarar? per trompar l'animal e lo prene.
  • utilizar de cimbèls per traire l'animal cap al caçaire.