Barcelona : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 9 : Linha 9 :
| mapa2 = Localització de Barcelona respecte del Barcelonès.svg
| mapa2 = Localització de Barcelona respecte del Barcelonès.svg
| comarca = [[Barcelonès]]
| comarca = [[Barcelonès]]
| consol = Xavier Robert i Duran
| consol = Xavier Trias
| cp = 080xx
| cp = 080xx
| latitud = 41.383333
| latitud = 41.383333

Version del 9 octobre de 2011 a 17.38


3 de 7 enauçat per dejos, fait pendent la Vòta de Gràcia (22/08/2009)

Barcelona es la capitala de Catalonha e de la comarca de Barcelonés e de la província de Barcelona. Sa populacion èra estimada a 1 593 075 abitants, en 2005 (3 161 081 abitants dins l'airal metropolitan). Sa superfícia totala es de 100,4 km². Es una de las vilas pus importantas de la mar Mediterranèa, la mai importanta dels Païses Catalans e la segonda dins l'estat espanhòl.

Lo gentilici es barcelonin -a o pus rarament barcelonés -esa.

Situacion geografica

Se situa sus la còsta mediterranèa entre las embocaduras dels rius de Llobregat e Besòs. Es limitada al nòrd pel riu de Besòs e los municipis de Santa Coloma de Gramenet e Sant Adrià de Besòs; al sud per l'Hospitalet de Llobregat e Esplugues de Llobregat; a l'èst per la mar; a l'oèst per Montcada e Reixac e Sant Cugat del Vallès.

Lo territòri de la ciutat presenta tres zonas plan diferenciadas: la sèrra de Collserola (amb lo suc del Tibidabo coma ponch mai naut: 512 m), la plana e las bocas dels rius de Besòs e Llobregat, que tancan amb lo litoral los limits de la vila.

La partida de la plana de Barcelona pus vesina de la sèrra litorala se tròba escampilhada de pichons puèges que qualques uns son urbanizats: lo Carmèl (267 m), Monterols (121 m), lo Puxet (181 m), la Rovira (261 m) e la Peira (133 m). Prèp del litoral s'enauça la montanha de Montjuïc (173 m).

Barcelona ten 7 platjas, a mai al front marítim i a lo pòrt de Barcelona, lo pòrt vièlh, lo pòrt olimpic e se deu construire lo novèl zoo marin.

Platjas de Barcelona


Istòria

Los primièrs vestigis de poblament uman a Barcelona datan del neolitic (2000 a 1500 abC). Dels sègles VII a VI abC la preséncia de tribús laietanas (ibèras) es documentada. Sembla qu'a aquela epòca tanben i aguèsse una colònia grèga (Kallipolis), malgrat que i a un desacòrdi sus l'emplaçament exacte. Los cartagineses l'ocupèron durant la Segonda Guèrra Punica e apuèi los romans s'i establiguèron.

Al sens estricte doncas, sembla que la ciutat de Barcelona foguèt fondada pels romans a la fin del sègle I abC, sul meteis plaçament iberic anterior ont ja s'èran installats dempuèi l'an 218 abC e lo tresmudèron en una fortificacion militara sonada lulia Augusta Paterna Faventia Barcino qu'èra situada sul Mons Taber, una pichona elevacion ont uèi se tròba lo quartièr de la catedrala e la plaça Sant Jaume. Al sègle II apC foguèt emmuralhada per òrdre de Claudi. A partir del sègle III apC la populacion de la Barcino romana èra estimada entre 4000 e 8000 estatjants.

Al sègle V Barcelona foguèt ocupada pels Visigòts d'Ataülf (an 415) venent del nòrd d'Euròpa. En 531 Amalric i foguèt assassinat. Mai tard al sègle VII, foguèt conquista pel vizir Al Hurr e comencèt una passa de gaireben un sègle de dominacion musulmana. En l'an 801 foguèt ocupada pels Carolingians que ne faguèron la capitala del Comtat de Barcelona e la restaquèron a la Marcha Ispanica. La poténcia economica de la ciutat e sa situacion estrategica faguèron que los musulmans i tornèron en 985, comandats per Almansòr que l'ocupèt pendènt qualques meses; puèi Borrell II entreprenguèt la reconstruccion.

A partir del sègle XIV la vila comencèt una estapa de decadéncia que se perlonguèt pendent los sègles seguents. L'union dels reialmes de Castelha e Aragon, oficializada amb lo maridatge entre Ferrand d'Aragon e Isabèl de Castelha, provoquèt entre castelhans e catalans de tensions qu'arribèron a lor moment pus critic amb l'esclatament de la Guèrra dels Segaires entre 1640 e 1651 e mai tard amb la Guèrra de Succession de 1706 a 1714 que menèt a la capitulacion de la vila, l'abolicion de las institucions pròprias de Catalonha, la destruccion d'una bona part del quartièr de la Ribera e fin finala a la construccion de la ciutadèla.

Cap a la fin del sègle XVIII, Barcelona comencèt una recuperacion economica que favorizèt l'industrializacion progressiva al sègle seguent. La segonda mitat del sègle XIX coïncidiguèt amb lo projècte d'agrasament de las muralhas qu'enrodavan la ciutat, çò que menèt a l'incorporacion a la «Gran Barcelona» dels vilatges de Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar e Sant Martí de Provençals ; aquò permetèt a la ciutat de realizar los projèctes de l'Eixample (engrandiment) e de desvolopament de l'indústria, e d'arribar al sègle XX coma una de las vilas pus importantas d'Espanha. I aguèt a Barcelona doas Exposicions Universalas, en 1888 e 1929.

luòcs e monuments

Fòrça monuments de Barcelona son dins la Patrimòni Mondial de l'Umanitat

La Vila Vièlha

La Rambla,
Article detalhat: La Rambla de Barcelona.
Estatua viventa sus La Rambla
Lo Barri Gòtic
Article detalhat: Barri Gòtic.
Quartièr de Sant Pèire
Plaça Reiala

L'Eixample, la vila modernista

Article detalhat: Eixample.
Passeig de Gràcia
Casa Milà, dicha La Pedrera

Se pòt veire al Passeig de Gràcia

La Ciutadèla

Article detalhat: Pargue de la Ciutadèla.
Arc de trionf

Lo pargue Güell

Article detalhat: Pargue Güell.
Pargue Güell

Aquel pargue situat suls nauts de la vila foguèt comandat pel comte Güell a Gaudí: la natura e l'arquitectura se confondan e se completan.

Montjuïc

Article detalhat: Montjuïc.
Font magica de Montjuïc

Sagrada Familha

Article detalhat: Sagrada Familha.

Cap d'òbra postum d'Antoni Gaudí, la catedrala Sagrada Familia es venguda l'emblèma de Barcelona.

Vejatz tanben

Modèl:Ligam AdQ