Bauma de Mont Gaudier : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Avís ! La categorias Categoria:Sit preïstoric e Categoria:Sit arqueologic se deurián tornar nomenar "Site"
redondáncia
Linha 1 : Linha 1 :
<!--Article redigit en lemosin-->
<!--Article redigit en lemosin-->
[[Fichièr:Montgaudier2.JPG|right|250px|thumb|L'interior de la bauma]]
[[Fichièr:Montgaudier2.JPG|right|250px|thumb|L'interior de la bauma]]
La '''[[Bauma]] de Mont Gaudier''' se situa a l'oest de [[Montberol]] en [[Charanta Occitana]], dins lo [[País d'Òrta e Tardoira]] e lo [[Departament francés|departament]] de [[Charanta (departament)|Charanta]]. Fuguet ocupada dempuei lo [[Mosterian]] ([[Paleolitic]] Mejan) fins au [[Magdalenian]] (Paleolitic Superior). La [[Recèrca|recercha]] [[Arqueologia|arqueologica]] i a trobat daus [[òs]] de l'[[Òme de Neandertal]], d'''[[Homo sapiens]]'' e d'[[animau]]s que visquèren dins la region durant lo Quaternari, una richa [[indústria]] litica, una indústria ossosa en mai daus elements d'[[art parietau]] e d'[[art mobiliari]].
La '''[[Bauma]] de Mont Gaudier''' se situa a l'oest de [[Montberol]] en [[Charanta Occitana]], dins lo [[País d'Òrta e Tardoira]]. Fuguet ocupada dempuei lo [[Mosterian]] ([[Paleolitic]] Mejan) fins au [[Magdalenian]] (Paleolitic Superior). La [[Recèrca|recercha]] [[Arqueologia|arqueologica]] i a trobat daus [[òs]] de l'[[Òme de Neandertal]], d'''[[Homo sapiens]]'' e d'[[animau]]s que visquèren dins la region durant lo Quaternari, una richa [[indústria]] litica, una indústria ossosa en mai daus elements d'[[art parietau]] e d'[[art mobiliari]].


== Localizacion ==
== Localizacion ==

Version del 2 octobre de 2011 a 16.05

L'interior de la bauma

La Bauma de Mont Gaudier se situa a l'oest de Montberol en Charanta Occitana, dins lo País d'Òrta e Tardoira. Fuguet ocupada dempuei lo Mosterian (Paleolitic Mejan) fins au Magdalenian (Paleolitic Superior). La recercha arqueologica i a trobat daus òs de l'Òme de Neandertal, d'Homo sapiens e d'animaus que visquèren dins la region durant lo Quaternari, una richa indústria litica, una indústria ossosa en mai daus elements d'art parietau e d'art mobiliari.

Localizacion

Se dubrís dins un bauç que suspombla Tardoira, en riba drecha de la vau, ennaut de la Bauma dau Placard, au d'una plana concava expausada au nòrd-est, prep dau Chasteu de Mont Gaudier.

La bauma se dubrís au niveu de la vau

Istòria

Es estada furgalhada mantun còp. Los prumiers furgs datan d'avans 1850 e fuguèren realizats per Edoard Lartet. I furgalhèren de seguida lo marqués de Vibraye, Alphonse Trémeau de Rochebrune, l'abat Bourgeois e l'abat Delaunay, Fermond puei Albert Gaudry de 1867 a 1886 e d'autres entrò a 1959.