Baptista Bonet : Diferéncia entre lei versions
mCap resum de modificació |
|||
Linha 3 : | Linha 3 : | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
'''Baptista Bonet''' nasquèt a Bèlagarda dins una familha nombrosa (sèt enfants) e paura, filh d'un trabalhador agricòla e d'una cordurièra. Foguèt nafrat a la guèrra e visquèt a [[París]] dins la misèria. Escriguèt sos remembres d'enfància dins ''Vida d'enfant'' que sortiguèt en 1894. Son amic [[Anfós Daudet]], que coneguèt dins la capitala francesa, ne faguèt una revirada en francés que coneguèt una brava capitada. Foguèt elegit [[Majoral del Felibritge]] en 1897. A mai de Daudet èra un amic intim de [[Josèp Lobet]], malgrat la diferéncia de trenta ans entre totes dos, e foguèt lo pairin de Mirèlha, la filha d'aqueste darrièr. Lobet foguèt son traductor en 1912 e aprèp la mòrt de Bonet son prefacièr. Publiquèt una revista ''Le Midi et le Nord'' que durèt pas gaire, coneguèt pas una capitada e mai foguèt plan criticada dins lo mitan felibrenc. En 1908 Bonet tornèt a Bèlagarda. Aguèt una filha Emilia Bringuièr que demorava a París. En agost de 1912 se n'anèt viure a [[Bolhargues]]. Puèi aprèp la guèrra s'installèt a Nimes e participèt al movement |
'''Baptista Bonet''' nasquèt a Bèlagarda dins una familha nombrosa (sèt enfants) e paura, filh d'un trabalhador agricòla e d'una cordurièra. Foguèt nafrat a la guèrra e visquèt a [[París]] dins la misèria. Escriguèt sos remembres d'enfància dins ''Vida d'enfant'' que sortiguèt en 1894. Son amic [[Anfós Daudet]], que coneguèt dins la capitala francesa, ne faguèt una revirada en francés que coneguèt una brava capitada. Foguèt elegit [[Majoral del Felibritge]] en 1897. A mai de Daudet èra un amic intim de [[Josèp Lobet]], malgrat la diferéncia de trenta ans entre totes dos, e foguèt lo pairin de Mirèlha, la filha d'aqueste darrièr. Lobet foguèt son traductor en 1912 e aprèp la mòrt de Bonet son prefacièr. Publiquèt una revista ''Le Midi et le Nord'' que durèt pas gaire, coneguèt pas una capitada e mai foguèt plan criticada dins lo mitan felibrenc. En 1908 Bonet tornèt a Bèlagarda. |
||
Aguèt una filha Emilia Bringuièr que demorava a París. En agost de 1912 se n'anèt viure a [[Bolhargues]]. Puèi aprèp la guèrra s'installèt a [[Nimes]] e participèt al movement provençal portat pel jornalista Elòi Vincent. I publiquèt ''Lo Carpan'' qu'aviá començat en 1896 e qu'acabèt lo 12 de febrièr de 1922. L'òbra foguèt jogada al teatre. |
|||
Moriguèt sol e paure a l'espital a Nimes lo 6 d'abril de 1925. |
|||
En 1931, se portèron los cendres de Bonet a Bèlagarda e se faguèron de ceremonias a Nimes amb l'inauguracion al Mont Duplan del monument a Bonet fach per l'escultor [[Meric]]. |
Moriguèt sol e paure a l'espital a Nimes lo 6 d'abril de 1925. En 1931, se portèron los cendres de Bonet a Bèlagarda e se faguèron de ceremonias a Nimes amb l'inauguracion al Mont Duplan del monument a Bonet fach per l'escultor [[Meric]]. |
||
== Òbras == |
== Òbras == |
||
* ''Vida d'enfant'' (1894) |
* ''Vida d'enfant'' (1894) |
Version del 29 setembre de 2011 a 20.50
Baptista Bonet (en francés Baptiste Bonnet; Bèlagarda, 23 de febrièr de 1844 - Nimes, 8 d'abril de 1925) foguèt un escrivan occitan plan apreciat a la fin del sègle XIX.
Biografia
Baptista Bonet nasquèt a Bèlagarda dins una familha nombrosa (sèt enfants) e paura, filh d'un trabalhador agricòla e d'una cordurièra. Foguèt nafrat a la guèrra e visquèt a París dins la misèria. Escriguèt sos remembres d'enfància dins Vida d'enfant que sortiguèt en 1894. Son amic Anfós Daudet, que coneguèt dins la capitala francesa, ne faguèt una revirada en francés que coneguèt una brava capitada. Foguèt elegit Majoral del Felibritge en 1897. A mai de Daudet èra un amic intim de Josèp Lobet, malgrat la diferéncia de trenta ans entre totes dos, e foguèt lo pairin de Mirèlha, la filha d'aqueste darrièr. Lobet foguèt son traductor en 1912 e aprèp la mòrt de Bonet son prefacièr. Publiquèt una revista Le Midi et le Nord que durèt pas gaire, coneguèt pas una capitada e mai foguèt plan criticada dins lo mitan felibrenc. En 1908 Bonet tornèt a Bèlagarda.
Aguèt una filha Emilia Bringuièr que demorava a París. En agost de 1912 se n'anèt viure a Bolhargues. Puèi aprèp la guèrra s'installèt a Nimes e participèt al movement provençal portat pel jornalista Elòi Vincent. I publiquèt Lo Carpan qu'aviá començat en 1896 e qu'acabèt lo 12 de febrièr de 1922. L'òbra foguèt jogada al teatre.
Moriguèt sol e paure a l'espital a Nimes lo 6 d'abril de 1925. En 1931, se portèron los cendres de Bonet a Bèlagarda e se faguèron de ceremonias a Nimes amb l'inauguracion al Mont Duplan del monument a Bonet fach per l'escultor Meric.
Òbras
- Vida d'enfant (1894)
- Lo varlet de mas (1898)