Torre Manha : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[Fichièr:281 Tour Magne NIM 1008.jpg|thumb|320px|La Torre Manha]]
[[Fichièr:281 Tour Magne NIM 1008.jpg|thumb|370px|La Torre Manha]]


La '''Torre Manha''' (del latin ''Turris Magna'', valent a dire la granda torre) es un monument de l'epòca preromana e romana situat a [[Nimes]] (Lengadòc). S'inscriu dins un ensems arquitectural de granda valor dins l'encastre dei [[Jardins de la Fònt]] que compren tamben lo [[Temple de Diana]].
La '''Torre Manha''' (del latin ''Turris Magna'', valent a dire la granda torre) es un monument de l'epòca preromana e romana situat a [[Nimes]] (Lengadòc). S'inscriu dins un ensems arquitectural de granda valor dins l'encastre dei [[Jardins de la Fònt]] que compren tamben lo [[Temple de Diana]].

Version del 20 setembre de 2011 a 08.36

La Torre Manha

La Torre Manha (del latin Turris Magna, valent a dire la granda torre) es un monument de l'epòca preromana e romana situat a Nimes (Lengadòc). S'inscriu dins un ensems arquitectural de granda valor dins l'encastre dei Jardins de la Fònt que compren tamben lo Temple de Diana.

Descripcion

Dessenh de la Torre per J. Daubigny (fin del sègle XVIII)

Demòra actualament pas qu'una part de la torre. Se sap qu'èra auta de 18 m a la fin del sègle IIIe siècle abans J.C e que foguèt auborada fins a 36 m durant l'epòca romana. Uèi mesura pas que 32,50 m. Lo mètge e umanista suís Thomas Platter que passèt per Nimes la vegèt ja parcialament desparricada en 1596.

Es compausada d'una basa octogonala, que son irregularitat s'explica per la forma de la torre de pèiras secas que encabissiá. Una baranda coidada, d'una longor de 70 m, que ne subsistís sonque lo començament au sud e una part de la darrièra arca, menava au camin de ronda que corriá lo primièr nivèl. Dempuèi aquel ponch, se podiá arribar a la cortina, que se trobava al meteis nivèl, ai nòrd e a l'oèst. Ensús d'aquel nivèl integrat dins l'encencha, la torre poligonala es totalament aveugle. L'accès a la terrassa, que coronnava l'ensems originalament, se fasiá puèi per un escalièr a l'interior de la torre. Los dos darrièrs nivèls èran decorats l'un per de pilastras toscanas, l'autre, qu'a gaireben completament desaparegut, per de colomnas.

Uèi, en penetrar dins la Torre Manha se pòt veire, en negatiu, la torre de pèira seca de l'epòca preromana que dessús i es estat bastit lo monument roman.

Foncion probabla de la Torre Manha

Mantuna ipotèsi foguèt avançada per ensajar de definir la foncion iniciala de la torre. En temps dei romans, per encausa de son estructura integrada a l'encencha, podiá aver un ròtle defensiu e lo d'una torre de gacha o de senhals. En doblar son autor, lo poder roman tamben fasiá una demonstracion de sa poténcia. En 737 Carles Martèl la volguèt destruire per tirar aqueste endrech estrategic ai sarrasins. En 1185, dau temps dei comtes de Tolosa, venguèt una fortalesa.

Gestion de la torre

Foguèt restaurada e consolidada en 1845 per l'arquitècte Questèl. La torre uèi es gerida per la societat Culturespaces. Son accès principal se fa a partir dels Jardins de la Fònt.

Literatura

Gravadura de la Torre Manha facha per Clérisseau

Existiguèt una escòla felibrenca e una cigala de majoral de la Torre Manha. L'escrivana Delfina Romieu aviá coma escais la Felibressa de la Torre Manha. La torre Manha venguèt celèbra pr'amor d'aquestes vèrses olorims:

Gall, amant de la Reine, alla, tour magnanime,
Galamment de l'arène à la tour Magne, à Nîmes. (Marc Monnier, que sovent s'atribuís incorrèctament Victor Hugo)

Autra version transmesa oralament a Nimes:

Galles, amant de la Reine,
À l'atour magnanime,
Alla galamment de l'arène
À la Tour Magne à Nîmes.

(Es aicí del Princi de Galas que se parla. Aquesta version fa pas de vèrses regulars).

Veire a mai

Articles connèxes

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Ligams extèrnes