Guyana : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Luckas-bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: li:Guyana
EmausBot (discussion | contribucions)
m r2.6.4) (Robòt Apondre: ltg:Gajana
Linha 187 : Linha 187 :
[[ln:Gwiana]]
[[ln:Gwiana]]
[[lt:Gajana]]
[[lt:Gajana]]
[[ltg:Gajana]]
[[lv:Gajāna]]
[[lv:Gajāna]]
[[mhr:Гайана]]
[[mhr:Гайана]]

Version del 12 setembre de 2011 a 08.16

Co-operative Republic of Guyana
Devisa nacionala: One People, One Nation, One Destiny
Lenga oficiala anglés
Capitala
populacion (an)
Georgetown
231 007 abitants (2003)
President Bharrat Jagdeo
Primièr ministre Samuel Hinds
Superfícia 214 970 km²
Populacion
Densitat de populacion
751 223 (2007)
3,5 ab./km²
Independéncia
- Jorn
(del Reialme Unit)
26 de mai de 1966
Moneda Dolar de Guyana
Ora UTC-4
Imne nacional Dear Land of Guyana, of Rivers and Plains
Còde ISO-3166 GY
Domeni Internet .gy
Còde telefonic + 592


Guyana es un país al nòrd de l'America del Sud que confronta Surinam a l'èst, Brasil al sud e Veneçuèla a l'oèst. Al nòrd es bordat per la Mar Cariba. Sa capitala es la vila de Georgetown.

Lo gentilici es guyanés -esa.

Istòria

Abans l'arribada dels europèus, la region de l'actuala Guyana foguèt abitada per de tribús arawak e caribas, que la sonèron Guaiana, que significa "tèrra de fòrça aigas". Los arawks e los caribas èran de nomadas organizats en familhas de 15 o 20 membres, e vivián de la caça e de la pesca. A l'arribada dels europèus en Guyana i aviá 500 000 abitants. Demòran uèi près de 45 000 originaris, dividits en nòu grops etnics; que sonque sèt mantenon la siá identitat e la siá cultura tradicionala.

Los olandeses comencèron d'explorar e de s'installar en Guyana a la fin del sègle XVI, seguits dels angleses. Ambedós comencèron de comerciar amb los pòbles indigènas locals. La Companhiá Olandesa de las Índias Occidentalas establiguèt una fortalesa a Kyk-over-al en 1616-1621 en çò que sonèron lo Comtat d'Essequibo. De temptativas de colonizar fracassèron al dedins, e los europèus s'establiguèron en la còsta a intervengudi dels ans 1700, on creèren de plantacions trabalhadas per d'esclaus africans. Las produccions principalas èran lo cafè, lo coton e lo sucre, en se convertint aqueste en la culhita principala. Malgrat tot, la qualitat del sòl èra paura.

En 1796, la colònia olandesa foguèt presa pels angleses, qu'avián començat abans un entratge massís d'esclaus. En 1763, l'african Cuffy (actual eròi nacional), dirigiguèt una rebellion que foguèt violentament reprimida.

Los esclaus que s'escapavan de las plantacions anavan viure dins las seuvas, amb los indigènas. La mestissatge racial e cultural donèt origina als aperats negres cimarrones. A aquestes grops s'ajustèron los chineses, javaneses e indians, portats pels angleses coma man d'òbra de jos prètz.

Los ideals independentistas atenguèron se canalizar tre 1950 amb lo Partit Popular Progressista (PPP); un programa d'independéncia nacionala e de melhoraments socials, e a tèrme long, de transformacion socialista de la societat. Lo meteis foguèt menat a tèrme per Cheddi Jagan per tres periòdes successius a la carga de primièr ministre (1953-1961).

Après ans de granda violéncia, la Grand Bretanha reconeguèt l'independéncia de Guyana lo 26 de mai de 1966 dins la Commonwealth.

Politica

Guyana es una republica parlamentària. Lo president es pas elegit dirèctament per la populacion: los partits politics designan un líder, que serà lo president se lo partit ganha las eleccions legislativas.

Lo Parlament a una cambra de 65 membres, 53 elegits de forma proporcionala, e 12 elegits dins los conselhs regionals.

Geografia

Relèu de Guyana.

En se trobant sus la linha de l'Eqüator, Guyana a un clima tropical e de temperaturas que vàrian pas fòrça a l'entorn de l'an. L'an a, en general, doas sasons de pluèja, de decembre al començament de febrièr e de la fin d'abril a intervengudi d'agost.

Lo país pòt èsser dividit en 4 regions naturalas: la plana del litoral, seguida per una region de monts d'arena blanca e d'argila que concentra las ressorsas mineralas del país, la region del bòsc tropical al centre, e la savana al sud.

Lo punt pus naut del país es lo Mont Roraima, situat dins la frontièra amb Brasil e Veneçuèla, a 2739,3 m d'altitud.

Economia

De veire: Economia de Guyana

Cultura

Ligams extèrnes