Ergotisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Efièches de l'ergotisme dins un quadre de Matthias Grünewald (1512)

L'ergotisme, nomenat tanben en l'usatge loquial coma fuòc de sant Antòni o lo mal dels ardents, es una intoxicacion alimentària causada per l'ingestion de neuriments contaminats per de micotoxinas (toxinas produchas per de mycotas parasitas), o per abús de medicaments content aquesta meteissa substéncia. Es causat fondamentalament pel l'ergot (Claviceps purpurea) que contamina lo segal e, fòrça mens frequentament, la civada, lo blat e l'òrdi.

Las substéncias activas en las micotoxinas son totas de polipeptids derivats de l'acid lisergic. Los efièches de l'empoisonament pòdon se traduire per d'allucinacions, de convulsions e contraccions arterialaa, que pòt menar a la necròsi dels teissuts e l'apareisson de gangrena dins las extremitats màger. La malautiá començava amb un freg intens e subte dins totas las extremitats per se convertir en una sensacion de ceremedura aguda. Fòrça victimas capitan a subreviure mas demoravan mutiladas: podián arribar a pèrdre totas sas extremitats. Existissiá d'autra varianta d'aquesta intoxicacion que lo pacient patissiá d'intenses dolors abdominalas que s'acaban per una mòrt subta. En las femnas emprenhadas avortavan sistematicament.

Pendent l'Edat Mejana las intoxicacions amb ergot èran tan frequentas que se creèron d'espitals ont los fraires de l'òrdre de Sant Antòni se consacravan en exclusivitat a sonhar d'aqueles malauts. Aqueles fraires portavan un vestit escur amb una granda T blava al pitre.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  • "Bad Rye and the Salem Witches ((en))
  • Podcast De the memory palace, episòdi sul ergotisme en los Païses Basses. ((en))
  • Ergotisme "the movie" ((en))