Enric Fontanièr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Actualament, un o mantun wikipedian(s) es (son) a trabalhar sus aqueste article.

Es per aquò que i podretz trobar de decas de contengut o de forma. Abans de far de modificacions importantas,
contactatz los darrièrs contributors sus lor pagina de discussion (veire l'istoric) o sus la pagina de discussion de l'article.
Enric Fontanièr en 1932

Enric Fontanièr (en francés Henry Fontanier; Ferrièras Sant Marin, 15 de febrièr de 1880 - Vic de Bruèlh, 6 d'agost de 1938) èra un politician occitan que foguèt Deputat de Cantal de 1924 a 1928 e de 1932 à 1936.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Enric Fontanièr nasquèt en 1880 dins l'arrondiment de Sant Flor. Faguèt totes sos estudis dins lo collègi de la vila abans de passar una licéncia de letras e mai tard l'agregacion d'istòria. Per tal de poder preparar lo concors, demandèt un emplec de repetidor, qu'obtenguèt en octobre de 1899 dins los collègis de Mauriac e de Riom, e mai als licèus d'Orlhac e de Clarmont d'Auvèrnhe. Aprèp l'obtencion de l'agregacion d'istòria e de geografia, foguèt nomenat en 1905 en licèu a la Reunion, puèi a Bastia, a Tula e Rodés. La Primièra Guèrra Mondiala l'empachèt de partir cap a Algèria ont èra estat nomenat. Foguèt mobilizat lo 2 d'agost coma sargent e lèu venguèt sosluòctenent dins lo 122e regiment d'infantariá. Foguèt nafrat en abril de 1915, mas malgrat la ferida tornèt al front ont demorèt fins a l'armistici. Recebèt lo 22 d'agost de 1917, dans lo valat qu'aviá envasit amb sa companhiá, lo guerdon de cavalièr de la Legion d'onor. A la fin de la guèrra recebèt la Crotz de guèrra. Tornèt a son prètzfach d'ensenhaire e foguèt nomenat a Marselha e aprèp a París.

Foguèt dins la capitala francesa que l'organ central del partit socialista, pr'amor de son passat de militant, li demandèt de s'inscriure en segonda posicion sus la lista del Cartel de las esquèrras en mai de 1924. La lista foguèt elegida entièra e Enric Fontanièr obtenguèt 24.337 vòts de 46.275 votaires. Le retour, lors des élections de 1928, au scrutin uninominal, ne lui est pas favorable : en tête dans la circonscription de Mauriac au premier tour de scrutin, le 22 avril, avec 4.130 voix sur 11.463 votants contre 3.762 à Fernand Brun et 3.207 à Lacombe, il est battu le 29 avril en obtenant 5.154 voix sur 11.341 votants alors que 5.994 voix se portent sur le nom de Fernand Brun. Le 1er mai 1932, s'il est encore une fois en tête, et largement, avec 4.823 voix sur 11.410 votants - le reste des suffrages se répartissant entre quatre autres candidats - il ne l'emporta le 8 mai, au scrutin de ballottage, que de 15 voix seulement, avec 5.600 voix sur 11.779 votants contre 5.585 à Serre, son adversaire le mieux placé. Les élections de 1936 lui sont défavorables. Il est en effet battu dès le premier tour, le 26 avril, par le docteur Fernand Talandier, avec 6.592 voix sur 11.991 votants contre 4.820 à lui-même.

Inscrich al grop socialista a la Cambra, foguèt membre de la comission dels afars estrangièrs, de celles de la marina e del sufragi universal, de celle d'Algeria, de las colonias e dels protectorats.

Ensagèt, de badas, amb una proposicion de lei que foguèt depausada en 1928, de donar a las femnas lo drech de votar e d'èsser elegidas.

Venguèt especialista de las questions colonialas e de la politica estrangièra, subretot de l'Orient e de l'Extrèm Orient. C'est par ses interpellations qu'il manifesta subretot son activitat.

Lorsqu'il retrouvera, aprèp l'interrupcion d'una legislatura, son siège a la Cambra, il retrouvera aussi sa place dins las meteissas commissions e sas préoccupations resteront las meteissas que durant son mandat anterior.

Aprèp que fracassèt a las eleccions de 1936, decidiguèt d'abandonar la politica. Moriguèt dins un accident lo 6 d'agost de 1938 al Pont de Jaça, dins la comuna de Vic de Bruèlh, quand aviá 58 ans.