Economia de Sodan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Economia del Sodan

Moneda Liura de Sodan
Organizacions de comèrci Liga Aràbia, COMESA, OMC (observator)
Estatisticas[1]
PIB US$ 167 miliards (2015)
reng PIB 71ena granda[2]
creissença del PIB 3,5% (2015)
PIB per cápita 4 300 (2015)
PIB per sector agricultura 28.9%, industria 20.4%, servicis 50.7%
Inflacion 16.9% (2015)
Populacion jol lindal de pauretat 46.5% (2009)
Fòrça de trabalh 11 920 000 (2015)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 80%, industria 7%, servicis 13% (1998)
Caumatge 13.6% (2014)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 4 392 milions (2015)
Partenaris Emirats Arabis Units 32%, Republica Populara de China 16.2% Arabia Saudita 15.5%, Austràlia 4.7%, Índia 4.2% (2015)
Impòrts (US$) 8 287 milions (2015)
Partenaris Republica Populara de China 26.3%, Emirats Arabis Units 10%, Índia 9%, Egipte 5.6%, Turquia 4.7%, Arabia Saudita 4.4% (2015)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 48.17 miliards (2014)
Revenguts (US$) 6 518 milions (2015)
Despensas (US$) 9 754 milions (2015)
Agricultura.
Idroelectrica de Merowe, al Nil.

Lo Sodan es un país amb de nauts indicis de pauretat. A un deute extèrne fòrça naut, depend de l'ajuda internacionala e las contunhas guèrras fan impossibla un plan de viabilitat, a l'encòp que fan tirar l'inflacion. La secada a causat divèrsas crisis de fam. Expòrta aur e petròli mejançant entrepresas estrangièras. Es lo principal productor de goma arabica del mond e lo tresen productor de sucre d'Africa.

Fins a la segonda mitat de 2008 l'economia de Sodan cresquèt rapidament mercé a l'aument de la produccion e dels prèses del petròli, e mai de l'investiment estrangièr. La creissença annala passèt 10% entre 2006 e 2007. Lo país comencèt d'exportar de petròli en 1999[1].

Dempuèi 1997 lo país trabalha amb lo Fons Monetari Internacional per implementar de reformas macroeconomica, en se comprenent la flotacion de la taxa de cambiament. La produccion agricòla demòra importanta, doncas emplega 80% de la fòrça de trabalh[1].

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]