Economia d'Ozbequistan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca


Economia d' Ozbequistan

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Moneda Som ozbèc
Organizacions de comèrci OMC, CEI, OCE
Estatisticas[1]
PIB US$ 172.3 miliards (2014)
reng PIB 67ena granda[2]
creissença del PIB 8.1% (2014)
PIB per cápita 5 600 (2014)
PIB per sector agricultura 18.8%, industria 33.7%, servicis 47.5%
Inflacion 10.1% (2013)
Populacion jol lindal de pauretat 17% (2003)
Fòrça de trabalh 17 280 000 (2014)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 25.9%, industria 13.2%, servicis 60.9% (2012)
Caumatge 4.8% (oficial). Subemplec: aperaquí 20% (2014)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 13.31 miliards (2014)
Partenaris Republica Populara de China 21.2%, Cazacstan 15.9%, Turquia 15.8%, Russia 14.7%, Bangladesh 9.5%, Quirguizstan 4% (2012)
Impòrts (US$) 12.92 miliards (2014)
Partenaris Russia 20.7%, Republica Populara de China 16.6%, Corèa del Sud 16.4%, Cazacstan 12.5%, Alemanha 4.6%, Turquia 4.2%, Ucraïna 4% (2012)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 10.19 miliards (2014)
Revenguts (US$) 17.84 miliards (2013)
Despensas (US$) 18.05 miliards (2013)
Edificis en Tashkent.

L'Ozbequistan èra una de las zònas pus pauras de l'anciana Union Sovietica amb mai de 60% de la siá populacion vivent en comunitats ruralas densament pobladas[1]. Dempuèi la siá independéncia, en ans recents la siá economia es estat orientada a una transicion graduala a una economia de mercat. Malgrat aiçò, lo progrès en reformas economicas es estat cautelòs e a enregistrat qualques assolidatges. S'ha eliminat pas encara la distància entre las taxas de cambiaments oficialas de la moneda e las taxas de cambiament del mercat negre. Lo comèrci restrictiu del regim e las siás politicas generalament intervencionistas contunhan d'aver d'efièches en la siá economia. Entre las restriccions imperantas se tròba la capacitat de convertibilitat de la moneda e d'autras mesuras governamentalas per controtlar l'activitat economica, en comprenent l'implementacion de severas restriccions a las importacions e de barraments esporadics de las siás frontièras amb los vesins Cazacstan, Quirguizstan e Tatgiquistan, los qu'an portat a organizacions internacionalas a suspéner o far marcha enrè los credits projèctes.

Lo país es actualament lo 2nd màger exportador mondial de coton[1] e un grand productor d'aur e de gas natural.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]