Economia d'Ozbequistan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Economia d' Ozbequistan

Moneda Som ozbèc
Organizacions de comèrci OMC, CEI, OCE
Estatisticas[1]
PIB US$ 172.3 miliards (2014)
reng PIB 67ena granda[2]
creissença del PIB 8.1% (2014)
PIB per cápita 5 600 (2014)
PIB per sector agricultura 18.8%, industria 33.7%, servicis 47.5%
Inflacion 10.1% (2013)
Populacion jol lindal de pauretat 17% (2003)
Fòrça de trabalh 17 280 000 (2014)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 25.9%, industria 13.2%, servicis 60.9% (2012)
Caumatge 4.8% (oficial). Subemplec: aperaquí 20% (2014)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 13.31 miliards (2014)
Partenaris Republica Populara de China 21.2%, Cazacstan 15.9%, Turquia 15.8%, Russia 14.7%, Bangladesh 9.5%, Quirguizstan 4% (2012)
Impòrts (US$) 12.92 miliards (2014)
Partenaris Russia 20.7%, Republica Populara de China 16.6%, Corèa del Sud 16.4%, Cazacstan 12.5%, Alemanha 4.6%, Turquia 4.2%, Ucraïna 4% (2012)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne 10.19 miliards (2014)
Revenguts (US$) 17.84 miliards (2013)
Despensas (US$) 18.05 miliards (2013)
Edificis en Tashkent.

L'Ozbequistan èra una de las zònas pus pauras de l'anciana Union Sovietica amb mai de 60% de la siá populacion vivent en comunitats ruralas densament pobladas[1]. Dempuèi la siá independéncia, en ans recents la siá economia es estat orientada a una transicion graduala a una economia de mercat. Malgrat aiçò, lo progrès en reformas economicas es estat cautelòs e a enregistrat qualques assolidatges. S'ha eliminat pas encara la distància entre las taxas de cambiaments oficialas de la moneda e las taxas de cambiament del mercat negre. Lo comèrci restrictiu del regim e las siás politicas generalament intervencionistas contunhan d'aver d'efièches en la siá economia. Entre las restriccions imperantas se tròba la capacitat de convertibilitat de la moneda e d'autras mesuras governamentalas per controtlar l'activitat economica, en comprenent l'implementacion de severas restriccions a las importacions e de barraments esporadics de las siás frontièras amb los vesins Cazacstan, Quirguizstan e Tatgiquistan, los qu'an portat a organizacions internacionalas a suspéner o far marcha enrè los credits projèctes.

Lo país es actualament lo 2nd màger exportador mondial de coton[1] e un grand productor d'aur e de gas natural.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]