Domotica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Ostal de mòstra dicha « Ostal T-com », a Berlin

La domotica consistís en la creacion d'ostals e bastits intelligents amb la finalitat de ne melhorar la gestion energetica e la qualitat de vida dels seus abitants.

Las installacions de domotica evoluant cap a l'integracion de totes los sistèmas de contraròtle dins un malhum amb una comanda unica. Un ostal o edifici domotic es aquel qu'es dotat d'automatismes amb la finalitat de melhorar la qualitat de vida de las personas qu'i vivon, tot en redusent lo trabalh domestic, aumentant la seuna seguretat, racionalizant las diferentas consomacions e optimizant las resorças. Un sistèma domotic deu prene en compte de la multiplicitat dels sistèmas de contraròtle, mejans lo telefòn, PDA, Internet, ecran tactil e mai.

Servicis[modificar | modificar la font]

La domotica s'aplicada sus quatre airals: benesser, economia, seguretat, comunicacions, e a dins lo seus objectius l'optimizacion dins la gestion de las resorças: energia electrica, gas o resorças idricas, e un apòrt important de l'usatge de las energias renovelablas: energia solara, energia geotermica, energia eoliana.

Lo contraròtle del sistèma se pòt realizar amb un PDA

Demanda de sistèmas d'alimentacion ininterrompuda (SAI), de baterias per l'alimentacion dels captors extèrnes e de la simultaneïtat del contraròtle tant extèrne qu'intèrne, amb de possibilitats de contraròtle a distància dempuèi d'Internet, PC, de comandas sens fial (PDA amb WiFi, telefòn mobil) o per l'aparelhs electrics, e deu èsser d'usatge aisit,.

Benesser[modificar | modificar la font]

L'aument dins lo confòrt del fogal se tròba per exemple dins l'automatizacion del contraròtle de las luces, dels contravents, de las finèstras, dels ridèus e de las presas de corrent, la gestion automatica de la climatizacion e del caufatge, l'automatizacion dels pretzfaches: asagatge automatic o l'atudament dels aparelhs segon la tarificacion orària o dels esveniments, amb l'ajuda de sondas de temperatura, lutz e umitat situadas a l'interior e a l'exterior de l'ostal, electrovalvas per aiga e l'asagatge, e de moduls de relai de poténcia pel contraròtle dels contravents, aire condicionat o connectar los aparelhs domestics coma refregidor, maquina de lavar, lavavaissèlas, secabugada, placa de coseson, forn, microondas, cafetièra o tostador.

Economias[modificar | modificar la font]

La gestion dels sistèmas de climatizacion, caufatge e l'esclairatge pòdon supausar que 67%[1] de la consomacion electrica de l'abitat, e la gestion automatizada pòt supausar una baissa de la despensa e la consomacion fins al 30% amb d'accions coma la baissa del termostat en orari nocturn o la mesa en foncion dels aparelhs domestics en oraris de tarifs redusits.

Seguretat[modificar | modificar la font]

La rubrica de seguretat inclusís: las alarmas, la gestion dels servicis per simular la preséncia de gents pendent las abséncias prolongadas, lo contraròtle d'accesses, contraròtle biometric, amb la possibilitat de visualizacion a disténcia de l'ostal amb l'ajuda de captors de preséncia e de captors magnetics d'obertura de las pòrtas o finèstras, detectors de correspondéncia a la bòstia de las letras, servicis de telealarma per las urgenéncias medicalas, la vigilància contra los encendis, contraròtle de la temperatura, deteccion de las pèrdas de gas o d'aiga, o las alarmas tecnicas en cas de manca provesiments.

Comunicacions[modificar | modificar la font]

Dins l'airal de las comunicacions se destacan l'accès a Internet e la distribucion d'audio e vidèo per tot l'ostal, las foncions d'adralhador, hub, modèm, parafuòcs per la seguretat informatica, de servidor d'aplicacions de divertiment coma vidèo o audio a la demanda, o de telefoniá per IP o fixe, enregistrament dels programas de TV.

Accessibilitat[modificar | modificar la font]

Es conselhat de prepausar una interfàcia d'utilizacion aisida per que lo sistèma siá accessible a totes.

Arquitectura[modificar | modificar la font]

moduls basats sus tecnologia X10

L'arquitectura dels sistèmas pòt èsser centralizada, mejans un contraròtle centralizat que recep l'informacion de multiples captors e que genera d'òrdres als actors; una arquitectura distribuïda ont l'intelligéncia del sistèma se distribuís en moduls, coma de captors actius, pròpis als sistèmas de cablatge en bus o als malhum sens fials; o una arquitectura mixta ont se dispausan de petits dispositius qu'adquerisson e tractan l'informacion dels captors e la transmeton al rèsta dels dispositius, pròpi dels sistèmas basats en ZigBee e totalament sens fials.

Las passarellas residencialas,[2] los dispositius que connectan las infrastructuras de telecomunicacions dispausan d'arquitecturas modularas.

Los captors son de dispositius que detectan las manifestacions de qualitats o de fenomèns fisics o quimics, coma la temperatura, l'intensitat luminosa, distància, acceleracion, inclinason, desplaçament, pression, fòrça, torsion, umiditat, pH, eca. convertisson aqueles fenomèns en un cambiament de variables, coma la resisténcia electrica, capacitat electrica (captor d'umiditat), tension electrica (termoparelh), o un corrent electric (fototransistor). Lo captor es sempre en contacte amb la variabla de mesurar o de contrarotlar. Lo senhal se convertís en un senhal estandard (4 a 20 mA, o 1 a 5VDC) per mantenir una relacion linària amb los cambiaments de la variabla captada per èsser controtlada pel controlaire de dispositiu.

Los controlaires de dispositiu son los programas informatics que permeton al sistèma d'interaccion amb un aparelh, li enviant d'òrdres en foncion d'una programacion prealabla, o amb l'ajuda de captors que li fan arribar l'informacion e activar de rotinas de foncionament.

Mejans d'interconnexion[modificar | modificar la font]

Los malhums de contraròtle e automatizacion son pels sistemes KNX, Lonworks, X10, EIB, EHS, Batibus o ZigBee, alara que l'interconnexion estandarda dels diferents aparelhs pòt èsser per sistèmas per fials, coma lo FireWire, o USB, o sens fials coma lo Bluetooth e la transmission de las donadas es mejans Ethernet, Homeplug, HomePNA o Wifi


Contraròtle[modificar | modificar la font]

Lo contraròtle dels sistèmas es local, mejans la votz, lo comandament a distància, PDA o ecrans tactils, o pòt èsser un contraròtle a distància, per via telefonica o d'ordinador pel malhum. Las passarellas residencialas se cargan d'adaptar los protocòls e los fluses de donadas dels malhums extèrnes (Internet) als malhums intèrnes de contraròtle de l'ostal, los transmetent per de tecnologias sens fial o cabladas, e devon dispausar d'un logicial actualizable.

Istòria[modificar | modificar la font]

La primièra tecnologia domotica, l'X10 foguèt desvolopada en 1975 per Pico Electronics a Glenrothes (Escòcia) per permetre lo contraròtle a distància d'aparelhs e aplicacions, e encara es un dels mai utilizat mondialament, a causa del bais prètz dels seus compausants, mas existisson fòrça alternativas amb mai de largor de banda coma KNX, INSTEON, BACnet o LonWorks.

Los primièrs sistèmas comercials se realizèron dins los ans 1980[3] destinats als edificis terciaris, mas al nivel domestic l'integracion comerciala dels sistèmas comencèt amb la popularizacion d'internet dins los ans 1990 al Japon, els EUA e nòrd d'Euròpa, fins alara los aparelhs domestics electrics èran dessenhats e realizat sens prene en compte la possibla interconnexion.

Las installacions de domotica domestica evolucionèron cap a l'unificacion de totes los sistèmas dins un unic malhum de comandament, creant çò que ven l'ostal digital, amb de protocòls d'accions comunas e de connexion a internet per poder comandar los servicis.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Segon las informacions d'Home Systems [www.homesystems.com]
  2. (es) Pedro J. Lizcano Martín, Redes del Hogar y Pasarela Residencial
  3. (es) casadomo.com, Historia de la Domótica y el Hogar Digital