Discutir:Violon

Tèxte de Joan de Cabanas

Me sembla que lei modificacions d'Eòle son pertinentas, a despart de piegei: piegi es simplament la forma de piéger en provençau maritim (coma jutgi per jutge), e es pas una forma de plurau (l'adjectiu es plaçat après lo nom); d'alhors, en maritim (lo parlar de J. de Cabanas), piegei se prononciariá amb [ej]. En principi, s'escriu piéger, jutge, e se pronóncia amb -e o -i finala segon lo parlar (preconizacions dau CLO, p. 150); la question se pòt pausar de la fidelitat an un tèxte literari dins una transcripcion (notar piegis en plaça de piégers?). Vivarés (d) 12 de junh de 2009 a 23:13 (UTC)

Violon, vriulon, etc.

L'introduccion ditz aquò: "Lo violon (aperat vriulon en Bearn dab tanben un hèish d'autas variantas[1])". Aquela presentacion pausa un problèma.

• La Carta lingüistica demanda de notar aquelei diferéncias amb l'abreviacion "var." sens fornir lo detalh de la reparticion dialectala.
• Lo diccionari de Palai, que sa basa bearnesa es dominanta, dona violon coma primiera forma e vriulon coma forma segondària. Donc violon es tanben una forma bearnesa. D'autre latz, vriulon se tròba en defòra de Bearn, per exemple en gascon garonenc (diccionari de Nicolau Rei Bèthvéder) e en gascon bigordan (Atau que's ditz, amb la forma vriolon). En tot cas, es faus de far creire que vriulon seriá exclusivament bearnés e que violon seriá impossible en bearnés. Aquò crèa una separacion dialectala imaginària qu'existís pas dins la realitat.--Nil Blau (d) 13 de junh de 2009 a 08:12 (UTC)