Dinastia de Bogonha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Anfós I de Portugal fondator de la Nacion e de la dinastia borgonhesa

La Dinastia de Borgonha designa los ostals reial de Portugal, Galícia, Leon e Castelha, e que governèron aqueles païses, respectivamene, entre 1096 e 1383, 1126 e 1230 e 1126 e 1368, pasmens s'an pas una origina comuna. La dinastia de Borgonha regnanta al Portugal ven de l'ostal ducal de Borgonha, pel Comte Enric de Borgonha, essent una branca cabdeta de la dinastia capeciana, e la dinastia de Borgonha regnant en Leon e en Castela ven de l'ostal comtal de Borgonha, pel comte Raimond de Borgonha, paire de l'emperaire Anfós VII de Leon e Castelha.

Dinastia de Borgonha al Portugal[modificar | modificar la font]

La Dinastia de Borgonha, também nomenada Anfosina (a causa del nombre- quatre - dels sobeiran nomenats Anfós) foguèt primièra dinastia del Reialme de Portugal. Comencèt em 1096, jos la forma d'un comtat (venguèt reialme independent en 1139-1143) e s'acabèt a 1383.

Armas del Comtat Portucalenc de 1095-1139.

Anfós Enric venguèt Prince de Portugal après aver vencut loos nòbles galhegos, los Peres de Trava, aliats de sa maire, Teresa, a la batalha de São Mamede en 1128. Foguèt sonque en 1179 que lo Papa Alexandre III reconeguèt Portugal coma un Estat independent, çò que a l'epòca èra fondamental para èsser acceptat coma reialme dins lo mund crestian. Sans I sucediguèt a Anfós I, son paire. A partir d'alara contunhèt la Reconquèsta de la Peninsula Iberica jos dominacion dels Moros. A Sans I sucediguèt Anfós II, son filh. Em 1223 lo filh de Sans II li succedís. lo regne durèt paus de temps e en 1248 son fraire puja al tròn, Anfós III. Foguèt el qu'acabèt amb la preséncia musulmana al Portugal, prenent lo título de Rei de Portugal e dos Algarves. Amb las frontièras definidas pel Tractat d'Alcanizes (1297), Denís, filh d'Afons III e erditièr de la corona, comecèt un procediment d'exploracion de la tèrra del reialme. Em 1325 li succediguèt Anfós IV, que lo filh, Pèire I, sostenguèt un dels episòdis mais coneguts de l'istòria de Portugal, que Luís de Camões conta dons Os Lusíadas, l'amor de Pèire e Inès de Castro. Coma la mòrt de Pèire I, lo filh prièr nascut, Ferrand pujèt al tròn en 1367. En 1383 sa filha,  Beatriz, se maridèt amb Joan I de Castelha, çò cmplexifièt la continuitat de la dinastia. Em 1383, amb la mòrt de Ferrand I, lo reialme intra en anarquia totaal, amb menaça d'anexion pel reialme de Castelha. Après l'eleccion de Joan I coma rei a las Corts de Coimbra de 1385, es considerat coma una dinastia novèla, per que cai en sucession legitima, que que sobeiran novèl descenda directament del rei Pèire I. En 1390 lo Comte Pèire I unifiquèt lo Realme de Portugal, definitivamnt.

I DINASTIA PORTUGUESA - De Borgonha (Versejada)

Afonso Henriques, primeiro
rei-dos-reis, Conquistador,
reuniu Portus e Calle,
e Dom Sancho, seu herdeiro,
guerreiro, Povoador,
continuou Portugal.
-
Anfós Enric, lo primièr
rei dels reis, Conquistador
reuniguèt Portus e Calle,
e Dom Sans, son ertièr,
guerrièr, Colonizator,
contunhèt Portugal.
-
Para exemplo crucial
face ao inimigo esconso
pondo seu pai em memória,
fecundo além do normal
Dom Sancho gerou Afonso,
o Gordo da lusa-história.
-
Coma exemple crucial
fàcia a l'enimic irregulós
torna son paire em memòria,
fecond fòra del normal
Don Sans engendrèt Anfós,
Lo Gròs de la lusitan-istòria.
-
Vindo em linha sucessória
surge Dom Sancho-segundo,
o Capelo, régio e crente,
irmão do terço em glória,
também Afonso pró mundo,
o Bolonhês sapiente.

-
Vengut de succesion en linha
surgís Don Sans segond,
L'Encapelat, Solemne e Piós,
fraire del tresen en glòria,
tanben Anfós pel mond,
lo Bolonhés savent.
-
Segue avante a lusa-gente
sob um reinado feliz
que mais e mais se levanta
na gestão eficiente
do Lavrador Dom Dinis
casado com uma Santa.

-
Seguís davant los lusita-gents
sus un reialme feliç
que mai que mai se leva
de la direccion eficaça
Del Lauraire Don Denís
maridat a una Santa.
-
Mais um Bravo se implanta,
el-rei Dom Afonso-quarto,
temido e assaz guerreiro,
pai do rei que nos encanta
em tempo curto mas farto,
Dom Pedro, o Justiceiro.

-
Mai un Brave s'establís,
lo rei Dom Anfós quarte,
Crentat e pron guerrièr,
paire del rei que nos encanta
dins temps curt mas extrèma,
Don Pèire, lo Justicièr.
-
Enfim o rei derradeiro
da primeira-dinastia,
Dom Fernando, o «Formoso»,
de grandes males urdeiro
por ter dado em primazia
sua filha a rei maldoso.

-
Fin finala lo rei derrièr
de la primièra dinastia,
Don Ferrand, lo «Bèl»,
de grands mals ordisseire
per aver donat en primautat
sa filha al rei marrit.
-

Porto - Portugal

António Torre da Guia


Reis de la Dinastia Anfosina[modificar | modificar la font]

Dinastia de Borgonha al Leon, Castelha e Galícia[modificar | modificar la font]

Amb l'abséncia d'eritièr mascles de l'emperaire Anfós VI de Leon e Castelha, lo succediguè al tròn sa filha Urraca I de Lean e Castelha, qu'èra maridada amb Raimond da Borgonha, descendent dels comtes de Borgonha, entretant desfachs. Per aquela mena, s'acaba la descendéncia masclade la Dinastia de Navarra), e comença la dinastia de Borgonha en Leon e Castelha amb la pujada al tròn del filh de ambedos, Anfós Raimond, que venguèt dins l'istòria Anfós VII de Leon e Castelha, L'Imperaire, rei de Galícia (1112-1157), e de Leon e de Castelha (1126-1157).

Amb la mòrt d'Anfós VII (1157), los sieus domènis foguèron repartits entre los sieus filhs, Ferrand II de Leon, que recebèt Leon e Galícia, e Sans, que demora dins lo reialmes de Castelha e Toledo. Alara, regnèron suls dos reialmes ara separats doas brancas d'un meteis ostal. Em 1230 s'unifiquèt las Coronas de Lean e de Castelha, dins pessona d'un bisfellen de Anfós VII, Ferrand III de Leon e Castelha, lo Sant.

La Dinastia de Borgonha contunha a governar a Corona de Castelha ara unificada a partir de 1369, data de l'assassinat del rei Pèire I per son miègfraire Enric II de Castelha. Tot coma arribèt al Portugal decenats d'ans mais tard, la sucession per un miègfraire inicia una trencadura dinastica, e comença la Dinastia de Trastamara en Castelha.

Reis de la Dinastia de Borgonha[modificar | modificar la font]

Reis da Galícia[modificar | modificar la font]

Reis de Leon[modificar | modificar la font]

Reis de Castelha[modificar | modificar la font]

Corona de Leon e Castelha[modificar | modificar la font]

Genealogia de l'ostal de Borgonha, tanben nomenada Anfosina.