Diagrama de causas e d'efiechs

Lo diagrama de causas e d'efiechs, tanben dich diagrama d'Ishikawa ò 5M, es un metòde d'analisi d'un fenomèn industriau desvolopat per l'engenhaire japonés Kaoru Ishikawa (1915-1989) en 1962. Es fòrça utilizat en gestion de la qualitat.
Istòria
[modificar | modificar lo còdi]Lei concèptes de basa dei diagramas de causas e d'efiechs foguèron desvolopats tre leis ans 1920 e venguèron rapidament una aisina de basa dau contraròtle qualitat[1]. A partir deis ans 1960, foguèron formalizats sota sa forma actuala per Kaoru Ishikawa, lo promotor dei ceucles de qualitat en Japon. Adoptat per resòuvre de problèmas dins l'industria nipona, lo diagrama d'Ishikawa se difusèt ais Estats Units pendent leis ans 1970 e en Euròpa dins lo corrent deis ans 1980 per i venir un element important dau manejament modèrne.
Descripcion
[modificar | modificar lo còdi]Es un diagrama que representa d'un biais grafic lei causas a l'origina d'un efiech. Pòu èsser utilizat per modelizar un fenomèn e sei causas, per identificar lei riscs durant un projècte ò per cercar lei causas d'un problèma. Es generalament organizat a l'entorn de cinc aisses diferents que son resumits amb la sigla 5 M :
- matèria que demanda d'estudiar totei lei matèrias e materiaus intrant en jòc e, pus generalament, totei leis intradas de procès.
- materiau que demanda d'estudiar l'equipament, lei maquinas, lo materiau informatic, lei logiciaus e la tecnologia.
- metòde que demanda d'estudiar lo mòde operatòri, la logica dau procès e la recèrca e desvolopament.
- la man d'òbra que demanda d'estudiar leis intervencions umanas.
- lo mitan que demanda d'estudiar l'environtament, lo posicionament e lo contèxte.
Cada branca pòu recebre d'autrei causas ò categorias ierarquizadas segon lo nivèu de detalh desirat. Lo posicionament dei causas permet alora de metre en evidéncia lei causas pus dirèctas en lei plaçant a una distància mai ò mens importanta de l'aisse centrau.
De variantas d'aqueu diagrama amb d'aisses suplementaris son estats desvolopats. Permèton de considerar lei mesuras, lo manejament, la maintenança ò lei mejans financiers. Se parla alora de « 6M », « 7M », etc. segon lo nombre d'aisses adoptats.