Descentralizacion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

La descentralizacion consistís en un transferiment dels poders de l'Estat cap a de personas moralas de drech public distinctas d'el. Dispausan:

  • D'una autonomia mai o mens granda, segon lo gra de descentralizacion ;
  • D'un budget pròpre.

Demoran jos vigiléncia de l'Estat, autoritat de tutela. La descentralizacion es un sistèma d’administracion ont lo poder de decision se realiza a l'encòp per l’Estat e per de personas moralas autonòmas somesas al contraròtle, en principi de legalitat, de las autoritats estatalas. Autrament dich, la descentralizacion consistís dins lo transferiment d’atribucions de l’Estat a de collectivitats o institucions diferentas d'el e beneficiant, jos vigiléncia, d’una certa autonomia de gestion.

Donat que descentralizacion va amb autonomia, aquelas condicions son al nombre de tres:

  • Autonomia materiala: l'estructura descentralizada gausís de la personalitat morala; dispausa d'un patrimòni e d'afars pròpias — qualificadas mai sovent d'afars locals en contrapes dels afars nacionals gerits per l'Estat;
  • Autonomia organica: los afars de l'estructura descentralizada son geridas per d'organs que son especifics a la quita estructura descentralizada;
  • Autonomia fonctionala: l'estructura descentralizada gerís sos afars mai o mens liurament.

Aquela tripla autonomia diferís de l'independéncia: l'estructura descentralizada demora jos vigiléncia de l'Estat, nomenat contraròtle de legalitat o a vegadas de tutela (establiments publics — en drech administratiu, la tutela cerca pas subretot a aparar los intereses de la collectivitat locala. Son objectiu es d'aparar l'interés general contra los possibles exceses de las autoritats localas. D'escandals al subjècte la gestion de las fonts son a vegada observadas dins de conselhs regionals[1] o departementals[2]).

Se distria la descentralizacion territoriala que s'aplica a las collectivitats localas e la descentralizacion tecnica -o foncionala- al subjècte de las institucions especializadas dotadas de la personalitat morala coma los establiments publics.

La descentralizacion es lo contrari de la centralizacion

Los tipes màgers de descentralizacion[modificar | modificar la font]

Segon lo Professor Dennis A. Rondinelli de l'Universitat du Wisconsin[3] e sostengut pel Professor Echraf Ouedrago de l'Universitat Laval, i a quatre tipes màgers de descentralizacion:

Descentralizacion per país[modificar | modificar la font]

Descentralizacion al Cambòtja[modificar | modificar la font]

Dempuèi 2002, un procediment de descentralizacion del poder se realizèt (totes los poders essent fins ara concentrats dins las mans del Primièr ministre Hun Sen). Lo desvelopament del Commune Development Planning (CDP) cerca a transferir lo poder decisional a las comunas per las questions de desvelopament economic, mejans de proceduras de democracia participativa. L'exemple cambotjan es notable tant per l'enjòc que per l'estructura realizada per assegurar la transicion cap a un sistèma descentralizat.

Descentralizacion en França[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Descentralizacion en França.

Descentralizacion en Indonesia[modificar | modificar la font]

L'expression consacrada, mas non oficiala, per designar Indonesia es "Estat unitari de la Republica d'Indonesia" (Negara Kesatuan Republik Indonesia ou NKRI). Aquela expression foguèt formulada a la proclamacion, lo 17 d'agost de 1950, de la dissolucion de la Republica dels Estats Units d'Indonesia creada lo 14 de decembre de 1949 en acòrdi amb lo govèrn dels Païses Basses. Los ans 1950 son enseguida marcats per una seria de movements insurreccionals, a vegada separatistas. La repression d'aqueles movements, d'un costat dona un ròtle politic mai grand a l'armada indonesiana, d'autre costat enforça la tendéncia a la centralizacion de l'Estat. Aquela s'exprimís de biais mai violent pendent la dictatura de Soeharto (1966-98).

En 1999, lo contèxte creat per la demission de Soeharto provòca la promulgacion de leis portant autonomia regionala. Las kabupaten, subdivisions de las províncias, tanben se los balhan de prerogativas al subjècte de l'administracion e de gestion financièra. L'Indonesia ven alara un dels Estats del mond mai descentralizats[5].

Descentralizacion al Mali[modificar | modificar la font]

Al Mali, la descentralizacion es presenta dins los discors dempuèi l’independéncia mas calesperar la 3a republic per que se realize.

La lei de l'11 de febrièr de 1993[6] definís las collectivitats territorialas de Mali que son la regions, lo districte de Bamako, los cèrcles, las comunas urbanas e las comunas ruralas, cadun dotat de la personalitat morala e de l’autonomia financièra e pas cap pòt establir o realizar una tutela sus una autra collectivitat. Las collectivitats s’administran liurament per d'assembladas o de conselhs elegits que causisson en lor sen un organ executiu.

La lei del 16 d'octobre de 1996[7] crea sus l’ensems del territori nacional 684 comunas qui s’apondan a la 19 comunas ja existissentas[8].

Descentralizacion en Mauritània[modificar | modificar la font]

Aprés le vòte d'una primièra lei en 1986, la descentralizacion es lançada en 1991 amb lo govèrn mauritanian decidís de seguir las recomandacions de las organizacions internacionalas[9].

Notas[modificar | modificar la font]

  1. région PACA, 2014
  2. Tarn et Garonne, 2015
  3. Development administration and U.S. foreign aid policy / by Dennis A. Rondinelli., Boulder : L. Rienner Publishers, 1987, page 103
  4. La descentralizacion administrativa renviant a la desconcentracion dei èsser percebuda dins son sens larg e pòt pas convenir a totas las interpretacions possiblas de la decentralizacion.
  5. Lucas Patriat, La décentralisation indonésienne - Une expérience de démocratisation radicale et chaotique, IRASEC, 2008
  6. Lei N° 93-008 de l'11 de fevrièr de 1993 relativa a las condicions de la liura administracion de las collectivitats localas
  7. Lei N° 96-050 del 16 d'octobre de 1996 portant principi de constitucion e de gestion du domèni de las collectivitats territorialas
  8. Vejatz tanben Kô Samaké, « Recherche sur l’Historique de la Décentralisation au Mali - De la Période Coloniale à la 3ème République », sur penserpouragir.org,‎ 1er mars 2004, 7 février 2006 (consultat lo 3 avril 2010) ; Naut conselh de las collectivitats de Mali, « Mise en œuvre de la décentralisation au Mali : « Bilan et perspectives » », sur initiatives-mali Gateway,‎  ; Réseau « Réussir la Décentralisation », « État du transfert de compétences et de ressources de l’État aux Collectivités territoriales », sur initiatives-mali Gateway,‎ (consultat lo 3 avril 2010) ; « Étude comparative sur l’appropriation de la décentralisation par les communautés rurales au Mali et au Burkina Faso », sur initiatives-mali Gateway,‎ (consultat lo 3 avril 2010)
  9. « Décentralisation - Étude de cas - République Islamique de Mauritanie », sur http://www.ciesin.org/decentralization/, FAO (consultat lo 18 novembre 2012)

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Jean-Marc Ohnet, Histoire de la décentralisation française, Librairie générale française, Paris, 1996 (ISBN 2-253-90527-5)
  • Djibril Diop, Décentralisation et gouvernance locale au Sénégal. Quelle pertinence pour le développement local ?, L'Harmattan, Paris, 2006, 267 p. (ISBN 2-296-00862-3)
  • Joël THALINEAU, "Essai sur la centralisation et la décentralisation - Réflexions à partir de la théorie de Ch. EISENMANN, en linha
  • Alexis de Tocqueville, De la democracia en America

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrne[modificar | modificar la font]