Clodovèu I

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Clovís I)
Clodovèu I
Clodovèu e Sant Liunard de Noblac
Clodovèu e Sant Liunard de Noblac
Clodovèu e Sant Liunard de Noblac
Biografia
Naissença vèrs 466
N. a
Decès vèrs 511
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Reialme franc
Epòca: Nauta Edat Mejana
Règne: vèrs 482 a 511
Dinastia: Merovingians
Successor: Tièri Ièr
Childebert Ièr
Clodomir
Clotari Ièr

Clodovèu I o Clovís I (en alemand: Chlodwig o Chlodowech, en latin: Chlodovechus) foguèt rei dels francs de 481 a 511. Es considerat anacronicament coma lo primièr rei catolic oficial del reialme de França (dinastia dels merovingians del nom ipotetic de son grand Merovèu). Èra lo filh de Childeric Ièr e de Basina de Turíngia.

Règne[modificar | Modificar lo còdi]

Las conquistas de Clodovèu en Gàllia

En 481 succediguèt al sieu paire, Childeric Ièr, coma rei dels francs salians, un pòble germanic qu'ocupava l'airal a l'oèst del bas Ren (zona de las vilas actualas de Tournai e Cambrai), long de l'actuala frontièra entre França e Belgica.

Anava puèi estendre d'un biais considerable lo pichon reialme franc salian en unificar los reialmes francs. En 506, desfaguèt lo visigòts del reialme de Tolosa a la batalha de Vouillé. Los visigòts passèron alara en Ispània. Clodovèu Poguèt restacar lor territòri a son reialme.

A sa mòrt en 511, lo reialme foguèt partejat entre sos quatres filhs, Tièri Ièr a Reims, Childebert Ièr a París, Clodomir a Orléans e Clotari Ièr a Soissons[1].



Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Fournier 1987, p. 16-17.

Fonts[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Gabriel Fournier, 1987, Les Mérovingiens, Colleccion Que sais-je? 1238, 5na edicion, Paris, PUF.