Christian Anatole

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Christan Anatole)
Christian Anatole
File:Chrsitian_Anatole.jpg
Naissença29 d'octobre de 1937, Montpelhièr
Decès11 de julh de 1987, Cullera - Espanha
OccupacionProfessor, Cercaire

Christian Anatole (Montpelhièr, 29 d'octobre 1937 - Cullera, Espanha, 11 de julh 1987) foguèt un cercaire, professor d'occitan e actor de l'occitanisme . Trabalhèt tot lo long de sa vida a l'entorn de la lenga d'òc per permetre sa democratisacion dins l'espaci public e dins lo mitan de l'educacion.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Naissença e estudis segondaris[modificar | Modificar lo còdi]

Nascut lo 29 d'octobre de 1937 a Montpelhièr de paires totes dos originaris de las Nautas Valadas d'Aude, passèt la majoritat de son enfança ailà dusc'al moment de l'intrada de sos estudis en segondaris. Causissent un bachelierat especializat dins las letras, deguèt partir dins dos establiment establiment desparièrs per poder faire sos estudis. Dins un primièr temps, s'en anèt al Vigan (dins Gard) abans d'acabar sa formacion en Limós (dins Aude) après la mòrt del seu paire en 1952.

Universitat e descobèrta de l'occitan literari[modificar | Modificar lo còdi]

Un còp lo bachelierat obtengut, s'inscriguèt dins la Facultat de Letras de Montpelhièr ont encontrèt rapidament sos primièrs mèstres d'estudis, que sián especializats dins la lenga occitana (Carles Camprós, Jean Bourciez, ...) o ben encara dins la literatura de l'ancian regim (Pierre Jourda, Henri Weber, ...).

Es aital que centrèt rapidament son interès per los estudis literaris a l'entorn de dos tèmas màgers per el e aquò dusca sa mòrt : La literatura dels sègles XVI - XVII e la literatura occitana mediavala e moderna.

En 1961, passèt son Diplòme d'Estudis Superior mercés a una tèsi facha sus un autor occitan dels sègles XVI e XVII, Isaac Despuech-Sage.

Aqueste trabalh de recèrca li balhèt un terrenh fertil per sas recercas a venir e per totes los autres cercaires que passaràn aprèp el. D'efièch, cap a l'epòca de la publicacion de sa tèsi, aqueste periòde de la literatura occitana (uèi lo jorn coneguda jos l’apelacion generalista del « Barròc Occitan »), èra daissada de caire per la majoritat dels cercaires de son temps.

Lo professor e lo pegagòg[modificar | Modificar lo còdi]

Amb la fin de sos estudis marcat per l'obtencion de son CAPES en 1963, inicia sa carrièra de professor dins un licèu de Calais (Nòrd) per un periòde de dos ans abans de tornar dins lo Sud de França amb un autre trabalh de professor dins un licèu dins la vila de Pamiàs (Arièja).

En 1965, al meteis temps que son retorn en Occitania, començèt pauc a pauc l'escapol d'una granda antologia dels autors occitan amb son collèga de trabalh Jacme Boisgontier. Publicat fin finala en 1970 dins las Presses Universitaires de France, son trabalh prenguèt a la fin de son desvolopament lo nom de l'antologia de la "Nouvelle Histoire de la littérature Occitane", marcada tanben per la participacion d'un autre grand cercaire de la lenga occitana  : Robèrt Lafont. Aqueste trabalh es uèi lo jorn considerat coma un de sos trabalhs los pus memorables.

Prigondament marcat d'ara enlà per la volontat de balhar una vertadièra plaça a la lenga d'òc dins lo mond de l'ensenhament public, integrèt mercés a sos trabalhs de granda qualitat en octobre de 1970 l'universitat del Miralh de Tolosa (a l’ora d’ara coneguda jos lo nom de l’universitat Joan Jaurès) amb un pòste de mèstre-assistant en Literatura Comparada.

Pedagòg reconegut en son temps, organizèt un grand nombre de mòstras e de collòquis a l'entorn de la literatura occitana pendent sa carrièra en çò de l'universitat del Miralh (collòquis sus Pèire Godolin, Pey de Garròs, Renat Nelli, Joan Bodon, ...) a un moment ont sa plaça dins los domenis universitaris èra luènh d'èsser assegurada.

S’illustrèt tanben devèrs la fin de sa vida amb un trabalh important a l’entorn de l'istòria d'Andòrra, sol país ont lo catalan es reconegut coma lenga oficiala.

Totes sos esfòrces faguèron d'el al moment de sa mòrt imprevista lo 11 de julh de 1987, una de las personalitats e un dels actors los pus reconeguts del paisatge occitan universitari de la segonda mitat del sègle XX.

Son òbra[modificar | Modificar lo còdi]

Recercas[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) "La réforme tridentine et l'emploi de l'occitan dans la pastorale" - Revue des Langues Romanes - Montpelhièr - 1967
  • (fr) Poésies diverses de demoiselle Suzon de Terson, 1657-1685 - Lavit - Edi. Lo Libre Occitan - 1968
  • (fr) La renaissance de la conscience occitane : Estelle, pastorale de J.-P. Claris de Florian (1755-1794) - Tolosa - Edi. Collègi d'Occitania - 1969
  • (fr) Nouvelle Histoire de la littérature occitane (amb Robèrt Lafont) - París - Edi. PUF - 1970
  • (oc) Tolosa, capitala occitana : detz segles de civilisation, literatura, pintura - Tolosa - Edi. Bibliothèque municipale de Toulouse - 1977
  • (fr) Andorra : l'Andorre avant la route, essai bibliographique, 1734-1933 - Tolosa - Edi. Bibliothèque interuniversitaire - 1978
  • (oc) La cassa singulièra - Foish - Edi. Gadrat - 1979
  • (fr/oc) "Pèire Godolin" Colloque international de 1980 a Toulouse - Tolosa - Edi. Université de Toulouse-Le Mirail - 1983
  • (fr) De l'Andorre (d'aprèp un texte de Pierre-Roch de Roussillon) - Tolosa - Edi. Milan - 1985
  • (fr/oc) René Nelli (1906-1982) actes du colloque de Toulouse de 6 et 7 septembre 1985 - Besièrs - Edi. CIDO - 1986
  • (fr/oc) Jean Boudou 1920-1975 actes du colloque de Naucelle du 27, 28 et 29 septembre 1985 - Besièrs - Edi. CIDO - 1987

En omenatge[modificar | Modificar lo còdi]

  • Revista "Occitans !" - n°25 - 1987
  • Revista "Lo Gai Saber" - n°428 - 1987
  • Hommage à Christian Anatole (1937-1987) - Besièrs - Edi. CIDO - 1988
  • Courouau & Gardy - "Christian Anatole et la recherche sur la littérature occitane de l'époque moderne" in Courouau & Débax (dir) 100 ans de recherches méridioanales à Toulouse - Tolosa - Presses Universitaires de Midi - 2018 - 239-250

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Hommage à Christian Anatole (1937-1987) - Besièrs - Edi. CIDO - 1988
  • FOURIÉ Jean - Dictionnaire des auteurs de la langue d'òc de 1800 à nos jours - Ais de Provença - Edi. Felibrige edicioun - 2009
  • Courouau & Gardy - "Christian Anatole et la recherche sur la littérature occitane de l'époque moderne" in Courouau & Débax (dir) 100 ans de recherches méridioanales à Toulouse - Tolosa - Presses Universitaires de Midi - 2018 - 239-250
  • Bnf Data sus Christian Anatole : https://data.bnf.fr/fr/see_all_activities/11888730/page1