Cauna de Font de Gaume

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Intrada de la cauna de Font de Gaume
Lo ròc del site
Vista generala del site

La cauna de Font de Gaume embarra pus de 200 gravaduras e pinturas parietalas magdalenianas. Se dobrís dins la Val de Vesera, a las Aisiás de Taiac, en Sarladés, dins la region istorica de Peiregòrd e lo departament de Dordonha.

Es la darrièra cauna ornada amb òbras policròmas majoras dobèrta al public en França. Las òbras son comparablas per lor riquesa a aquelas de Las Caus o d'Altamira.

Descobèrta[modificar | modificar la font]

Las òbras parietalas foguèron descobèrtas lo 12 de setembre de 1901 pels preïstorians Denis Peironin, Henri Breuil e Louis Capitan, 4 jorns aprèp la descobèrta de las òbras parietalas de la cauna de las Combarèlas. La cauna, coneguda de per abans pels abitants de la region, servissiá de terren de jòcs als mainatges, çò que explica la preséncia de nombroses grafiti subre qualques pinturas.

Los inventors i entreprenguèron de cèrcas, puèi F. Prat de 1958 a 1964 e en 1967. Los vestigis litics remontan mai que mai al Chastèlperronian e a l'Aurinhacian, e pus rarament al Mosterian, al Solutrean e al Magdalenian.

Formacion geologica[modificar | modificar la font]

Font de Gaume es cavada dins la periferia d'un massís calcari datant del Santonian e del Cretacèu. La morfologia en nauta diaclasi es formada dins de calcaris de gres del Cretacèu Superior ont se tròba de concrecions. La cauna foguèt cavada pichon a pichon per la rajada de las aigas sosterranhas. Uèi lo jorn, es considerada coma « seca », e mai que òm tròbe de rajadas sus qualques parets.

La cauna se presenta coma un corredor relativament estrech de 125 m de long per 2 a 3 m de larg e entrò a 8 m de naut.