Cauna de Bernifal

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Un dels tectifòrmes presents dins la cauna
L'entrada de la cauna
Burins e lamas trobadas a Bernifal

La cauna de Bernifal, del Paleolitic Superior, se dobrís a Mairal, al confinh de las Aisiás, en Sarladés, dins la region istorica de Peiregòrd e lo departament de Dordonha. Descobèrta en 1902 per Denis Peironin[1], aquela cauna prigonda a conservat un aspècte general semblable al que coneguèron los òmes de la Preïstòria. Embarra 110 gravaduras e pinturas, negras o rojas, globalament atribuiblas al Magdalenian. Los mamots son las figuracions dominantas a las qualas s'ajonhon de representacions raras (d'umans, de mans negativas, un ase). Una cinquantena de signes son tanben presents, entre autres los tectifòrmes classics de la val de Vesera. Lo site es encara dobèrt a la visita mas son proprietari moriguèt en 2007. Es una cauna privada. Lo site fa partida de l'ensems dels sites que justifiquèron la classificacion de quinze d'entre eles coma Patrimòni Mondial de l'Umanitat de l'UNESCO en 1979 jol nom de «Sites preïstorics e caunas ornadas de la Val de Vesera».

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Cauna de Bernifal (Mairal)