Capèla Sixtina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Exterior de la Capèla Sixtina
Plafon de la Capèla Sixtina

La Capèla Sixtina es un dels mai famoses tresaurs artistics de la Santa Ses, bastida entre 1471 e 1484, a l'epòca del papa Sixt IV, d'ont li ven son nom, e mai qu'inicialament se nomenava Capèla Palatina.

Lo seu arquitècte foguèt Giovannino de Dolci. Es coneguda dins lo mond entièr per èsser la sala ont se celèbra lo conclau e autras ceremonias oficialas coma los coronaments papals, e mai per èsser estada decorada per Michelangelo Buonarroti. Se tròba a la dreta de la Basilica de Sant Pèire, après la Scala Règia, e a l'origina servissiá coma capèla a l'interior de la fortalesa vaticana.

La capèla es de forma rectangulara e fa 40,93 m de long per 13,41 m de larg (las dimensions del Temple de Salomon segon l'Ancian Testament). Sa nautor es de 20,7 m.

Sa decoracion picturala constituida de frescas comencèt a l'acabament de la construccion; i participèron Sandro Botticelli, Lucca Signorelli, Perugino, Pinturicchio e Ghirlandaio entre autres.

La paret sus l'autar màger, amb una superfícia de 13,7 m per 12,2 m, l'ocupa lo Jutjament Darrièr. Al centre de la vòlta son representadas nòu scènas rectangularas sus la Creacion e la casuda de l'òme, flanquejadas per de profètas e sibillas, los davancièrs de Jèsus e d'arquitecturas e esculturas simuladas.