Calòta glaciària

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Imatge satellit del Vatnajökull en Islàndia.

Una calòta glaciària es un tipe de glacièr formant una espandida de glaç de grandas dimensions mas que la superfícia passa pas 50 000 km2, e que las caracteristicas son pròchas d'aquestas dels inlandsis.

A causa de lor position (mai sovent polara) e/o lor vasta superfícia e de lor albedo, tenon un ròtle màger dans l'estabilizacion del clima de la Tèrra.

Paleoenvironaments, paleoclimats[modificar | modificar la font]

La paleoclimatologia los considèra coma un dels archius climatics de la Tèrra, accessible per l'analisi isotopica e quimica de bofigas d'aire e de compausats contenguts dins les caròtas de glaç que se pòt extraire amb de foratges especials. Per exemple, lo foratge de basa antartica Vostok atenguèt mai de 3 620 mètres de prigondor.

Morfologia[modificar | modificar la font]

La morfologia de las calòtas glaciàrias es pas o pauc tocada per la topografia sosglaciària al contrari dels camps de glaç.

Lor morfologia s'apròcha d'un plan de glaç e ennevat de parets arrabents. Lo glaç fluís sota lo sieu pes o segon la gravitat. L'ablacion de glaç se fa per la fonda e per la produccion de lòbes e de digitacions glaciàrias. Una pichona partida del glaç desaparéis per sublimacion.

Un exemple de la calòta glaciària es aquesta de Vatnajökull en Islàndia amb 8 100 km2 de superfícia.

Superfícias[modificar | modificar la font]

De calòtas s'espandisson puèi regressan al ritme dels cicles glaciaris e interglaciaris.

A causa de l'aument de la produccion de gas a efièch de sèrra antropics e de l'escalfament climatic qu'induson, las calòtas glaciàrias son en fase de regression accelerada dempuèi unas decennias.

Efièches de las activitats umanas sus las calòtas glaciàrias[modificar | modificar la font]

L'antartic, fòrça alunhat dels continents e de las zonas nautament industrializadas sembla pauc polluida, mas l'artic recep, subretot dempuèi lo començament de la revolucion industriala d'importants apòrts aeroportats de polluents (particulas, aerosòls, compausats quimics, metals pesucs e metaloïds, radionucleids (a la seguida dels ensag nuclears atmosferics, e la catastròfa de Chornobyl).

La fonda de las calòtas glaciàrias es un enjòc màger de l'escaufament global, que podent contribuir a lo pujada del nivèlde la mar, modificar de corrents marins, e localament la salinitat e la densitat de l'aiga de mar a a l'exacerbacion del ric climatic.

La fonda dels glaces polluits pòt tanben èsser font de liberacion dins l'aiga o l'aire (lo mercuri per exemple) de polluents servats dins los glaçs o nèus superficialas.

Pression e equilibri isostatic[modificar | modificar la font]

Una calòta de glaç fòrça espessa pèsa considerablament sul sòcle geologic sosjacent e lo desplaçament dels glacièrs es font de constrenchas novèlas. Lo sòcle sosjacent s'aclapa sota lo pes fins a que torne un estat d'equilibri isostatic[1].

Al contrari, se e quand lo glaç fond massissament e rapidament, la superfícial del sol, rapidament e significativament pujarà per tornar a sa nautor iniciala fins a qu'un novèl equilibri torne. De fenomèns d'equilibratge distants novèls, d'erosion, de desplaçament de massa o de centres de gravitat, d'albedo e de pujada dels oceans pòdon tanben interferir amb aqueste fenomèn.

En fasa de glaciacion la velocitat d'apareisson de la calòta e sa massa modulan los efièchs sul substrat. En fasa de deglaciacion, las reponsas de la tèrra (e tanben pels eveniments sismics coma los tèrratrem, le volcanisme, etc.) son mai e mens rapidas e marcada; segon ont se passa la fonda e la massa perduda e tanben la geografia, la geologia e la natura del substrat prigond. Existís un « contèxte glaciari » especific en matèria de carga a la superfícia de la Tèrra (la fonda del glaç se pòt realizar a una velocitat plan mai rapida qu'aquesta que caracterisa l'erosion d'un massis montanhós de volums e/o nautor e/o massa comparabla).

Sa quita responsa isostatica pòt influenciar sus la dinamica glaciària.

Aquestes fenomèns començan a èsser de melhor comprene e mesurar. Subretot, l'acampament de donadas geodesicas sus las "zonas de rebomb pòstgalciari" (ex Fennoscàndia) foguèron grandament facilitada per l'apareisson de las tecnologias GPS. Se cerca a los modelizar e preveire amb mai de precisions, çò qu'implica d'associar tres tipes de modelizacions complèxes portant respectivament sul cambiament climatic, lo comportament e las responsas del substrat rocasut sosjacent (isostasia, « glacioeustatisme »[2]) e modelizacion del glaç e dels glacièrs.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Le Meur, E. (1996). Spécificité de l'isostasie en contexte glaciaire. Présentation et application d'un modèle de réponse terrestre (Doctoral dissertation)
  2. Bellair, P. (1971). Déglaciation, glacioeustatisme, isostasie : les mers du Post-glaciaire Canadien. Bulletin de l'Association française pour l'étude du quaternaire, 8(2), 51-55.

Articles connèxes[modificar | modificar la font]