Calòta glaciària

Una calòta glaciària es un tipe de glacièr formant una espandida de glaç de grandas dimensions mas que la superfícia passa pas 50 000 km2, e que las caracteristicas son pròchas d'aquestas dels inlandsis.
A causa de lor position (mai sovent polara) e/o lor vasta superfícia e de lor albedo, tenon un ròtle màger dans l'estabilizacion del clima de la Tèrra.
Paleoenvironaments, paleoclimats
[modificar | Modificar lo còdi]La paleoclimatologia los considèra coma un dels archius climatics de la Tèrra, accessible per l'analisi isotopica e quimica de bofigas d'aire e de compausats contenguts dins les caròtas de glaç que se pòt extraire amb de foratges especials. Per exemple, lo foratge de basa antartica Vostok atenguèt mai de 3 620 mètres de prigondor.
Morfologia
[modificar | Modificar lo còdi]La morfologia de las calòtas glaciàrias es pas o pauc tocada per la topografia sosglaciària al contrari dels camps de glaç.
Lor morfologia s'apròcha d'un plan de glaç e ennevat de parets arrabents. Lo glaç fluís sota lo sieu pes o segon la gravitat. L'ablacion de glaç se fa per la fonda e per la produccion de lòbes e de digitacions glaciàrias. Una pichona partida del glaç desaparéis per sublimacion.
Un exemple de la calòta glaciària es aquesta de Vatnajökull en Islàndia amb 8 100 km2 de superfícia.
Superfícias
[modificar | Modificar lo còdi]De calòtas s'espandisson puèi regressan al ritme dels cicles glaciaris e interglaciaris.
A causa de l'aument de la produccion de gas a efièch de sèrra antropics e de l'escalfament climatic qu'induson, las calòtas glaciàrias son en fase de regression accelerada dempuèi unas decennias.
Efièches de las activitats umanas sus las calòtas glaciàrias
[modificar | Modificar lo còdi]L'antartic, fòrça alunhat dels continents e de las zonas nautament industrializadas sembla pauc polluida, mas l'artic recep, subretot dempuèi lo començament de la revolucion industriala d'importants apòrts aeroportats de polluents (particulas, aerosòls, compausats quimics, metals pesucs e metaloïds, radionucleids (a la seguida dels ensag nuclears atmosferics, e la catastròfa de Chornobyl).
La fonda de las calòtas glaciàrias es un enjòc màger de l'escaufament global, que podent contribuir a lo pujada del nivèlde la mar, modificar de corrents marins, e localament la salinitat e la densitat de l'aiga de mar a a l'exacerbacion del ric climatic.
La fonda dels glaces polluits pòt tanben èsser font de liberacion dins l'aiga o l'aire (lo mercuri per exemple) de polluents servats dins los glaçs o nèus superficialas.
Pression e equilibri isostatic
[modificar | Modificar lo còdi]Una calòta de glaç fòrça espessa pèsa considerablament sul sòcle geologic sosjacent e lo desplaçament dels glacièrs es font de constrenchas novèlas. Lo sòcle sosjacent s'aclapa sota lo pes fins a que torne un estat d'equilibri isostatic[1].
Al contrari, se e quand lo glaç fond massissament e rapidament, la superfícial del sol, rapidament e significativament pujarà per tornar a sa nautor iniciala fins a qu'un novèl equilibri torne. De fenomèns d'equilibratge distants novèls, d'erosion, de desplaçament de massa o de centres de gravitat, d'albedo e de pujada dels oceans pòdon tanben interferir amb aqueste fenomèn.
En fasa de glaciacion la velocitat d'apareisson de la calòta e sa massa modulan los efièchs sul substrat. En fasa de deglaciacion, las reponsas de la tèrra (e tanben pels eveniments sismics coma los tèrratrem, le volcanisme, etc.) son mai e mens rapidas e marcada; segon ont se passa la fonda e la massa perduda e tanben la geografia, la geologia e la natura del substrat prigond. Existís un « contèxte glaciari » especific en matèria de carga a la superfícia de la Tèrra (la fonda del glaç se pòt realizar a una velocitat plan mai rapida qu'aquesta que caracterisa l'erosion d'un massis montanhós de volums e/o nautor e/o massa comparabla).
Sa quita responsa isostatica pòt influenciar sus la dinamica glaciària.
Aquestes fenomèns començan a èsser de melhor comprene e mesurar. Subretot, l'acampament de donadas geodesicas sus las "zonas de rebomb pòstgalciari" (ex Fennoscàndia) foguèron grandament facilitada per l'apareisson de las tecnologias GPS. Se cerca a los modelizar e preveire amb mai de precisions, çò qu'implica d'associar tres tipes de modelizacions complèxes portant respectivament sul cambiament climatic, lo comportament e las responsas del substrat rocasut sosjacent (isostasia, « glacioeustatisme »[2]) e modelizacion del glaç e dels glacièrs.
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ Le Meur, E. (1996). Spécificité de l'isostasie en contexte glaciaire. Présentation et application d'un modèle de réponse terrestre (Doctoral dissertation)
- ↑ Bellair, P. (1971). Déglaciation, glacioeustatisme, isostasie : les mers du Post-glaciaire Canadien. Bulletin de l'Association française pour l'étude du quaternaire, 8(2), 51-55.
Articles connèxes
[modificar | Modificar lo còdi]- Glaciacion
- Inlandsis
- Eustatisme