Boson de Provença

L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari o la sintaxi d'aqueste article son de verificar.

Boson de Provença o Boson V de Provença (nascut v. 844 e mòrt v.887) es un monarca lotaringian.

Es lo premier a arribar a impausar una reialtat electiva, autonòma e independenta, per tant que precària, al sen de la imperium francorum dau sègle IX.

Familha

Boson de Provença o Boson V de Provença (lat. Boso) es lo filh de Bivin de Gorze, egalament conegut jol nom de Bivin de Viena, espòsa en 876 Ermengarde, filha de l'emperador Louis II lo Jove. Sa sòr Richilde d'Ardenas es primièrament la concubina e enfin la segonda esposa en 870 de Carles II lo Chauve, rei de Francia occidentala e emperador d'Occident qui acòrda a son conhat Boson de nombrosas favors, dont l'abadiá de Sant-Maurice de Agaune qui èra estada detenguda per son oncle mairau Hucbert. Per seis excellentas relacions familialas, Boson arriba a de nautas foncions abans de s'emancipar en se fasent coronar rei de Provença. Es nomenat Boson V per lei genealogistas dei Bosonides.

Biografia

Un pròche de Carles lo Calv

A l'autona 870, Boson es l'executaire testamentari dau duc Gerard II de París, en companhiá dau marqués Bernard de Gotiá. Aquesta annada, recebe l'administracion dau comtat de Tròias.

En genièr de 871, Carles II lo Calv lo nomena duc de Lionés e del vienés (Borgonha Cisjurane), en succession de Girart de Viena.

En 872, Carles lo Calv o nomena assessorar de son filh Louis lo Quèc, rei d'Aquitània dempuèi 867. Nomenat comte de Borges, chambrier e mèstre dei huissiers, Boson recep lei foncions del comte Gerard d'Auvèrnhe (fils de Gerard d'Auvèrnhe mòrt en 841 durant la batalha de Fontenoy-en-Puisaye), depausat per lo rei.

En 875, a la mòrt de l'emperador Louis II lo Jove, Boson acompanha lo rei Carles II lo Calv qui partís en Itàlia per recebre lo títol d'emperador dau papa Jean VIII. Lo nòu emperador, Carles, nomena son conhat, duc en Itàlia, e duc de Provença.

En febrièr de 876 o en setembre de 877, a Pavie, Carles lo Calv abans de partir pel reialme de França, nomena Boson vicerei del reialme d'Itàlia. Aquela meteissa annada a Roma, espòsa Ermengarde, la filha unica de l'emperador defuntat Louis  lo Jove.

En març de 877, Boson tòrna en França, recordat per Carles  lo Chauve. Aqueu darrièr fisa alara lo reialme d'Itàlia e lo ducat de Provença a Hugues l'Abat, fils de Conrad Ièr de Borgonha e nebot de l'emperadora Judith de Bavière, esposa de l'emperador Louis lo Piós e li assòcia Ricard lo Justicier, fraire de Boson. Aquela meteissa annada, a la mòrt de son oncle, lo comte Ecchard, Boson recep lo comtat de Macon e lo comtat de Chalon. Amb sei dos nòus fèus, Boson es desenant mèstre de la quasi-totalitat de la val de Ròse (vienés e Lionés), de la val de Sòna (Mâconnais e Chalonnais) e de Provença.

Lei primièras temptativas

Pasmens, quand Carles  lo Chauve considèra una nòva expedicion en Itàlia e l'ennautada d'un tribut de cinc mila libres per alunhar los normands, deu signar lo capitulaire de Quierzy, qui retòrna ereditaris las cargas comtalas. Aqueu acòrd de junh es considerat coma una concession acordada als grands qui avián manifestat un grand malcontentament contra aqueles dos projèctes reials. Profechant de la partença dau rei en Itàlia, Boson aital coma d'autres caps de l'aristocracia, en particular Hugues l'abat, Bernard Plantevelue e Bernard de Gothie, non sonque refusan l'ajuda demandada, mas se soslèvan e obligan lo rei a un retorn precipitat au cors de lo quau defunta lo 6 octobre 877 de 6 octobre 877 dins un vilatge de Maurienne. Après la mòrt de Carles, obligan lo fiu de Carles, Louis II lo Quèc, a confirmar lors dreches e privilègis. (a finir)