Boc emissari

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
The Scapegoat (Lo Boc emissari), quadre de William Holman Hunt, 1854-1856

L'espression boc emissari (amassant las nocions de victima patiràs o victima expiatòria) designa un individú, un grop, una organizacion, etc., causit(da) per cargar la responsabiltat o expiar una deca que n'es, totalament o parcialament, innocent(a). Lo fenomèn du boc emissari pòt venir de motivacions multiplas, deliberadas (coma l'escapament de responsabilitat) o inconscientas (coma de mecanismes de defensas intèrnas). E, lo procediment pòt se realizar entre doas personas (e.g., un emplegat e son subaltèrne), entre de membres d'una mèsme familha (e.g., un enfant pres per boc emissari), entre los membres d'una organizacion (e.g., los responsables d'una entrepresa) o a l'interior de tot autre grop constituit. E mai d'aqueste aspècte intragropal, lo fenomèn pòt tanben èsser intergropal e s'observar alors entre de grops diferents (dins un quita d'un país o societat).

Existís diferents critèris menant a la causida d'una persona o d'un grop particular coma victima expiatòria, coma la diferéncia percebuda de la victima, l'antipatiá que provòca o lo gra de poder social que ten. Segon las escasenças de figura e las motivacions dels agressors, las consequéncias per la victima e las reaccions possiblas dels protagonistas pòdon variar. Tanben, las possibilitats d'intervencion fàcia al fenomèn son multiples, podent se realizar a l'encòp al nivèl individual, gropal o procedural.

Originas de l'expression[modificar | Modificar lo còdi]

Referents culturals[modificar | Modificar lo còdi]

Se manda lo boc emissari, gravadura de William James Webb

Una de las originas d'aqueste concèpte se pòt trobar dins la Grècia antica ont lo farmacòs (en grèc ancian : φαρμακός, aqueste que immola per expiar de fautas d'un autre) designa la victima expiatòria dins un rite de purificacion largament utilizada dins las societats primitivas. Lo mot prenguèt en grèc, a l'epòca classica, la significacion de malfactor[1]. Per combatre una calamitat o de caçar una fòrça menaçanta, una persona, a vegada vastida de sagrat, o un animal èra causit e menat fòra de la ciutau, ont èra a vegada tuat. Aquesta victima sacrificiala, e tanben innocenta, èra censada, coma lo boc emissari ebrieu, se cargar de totes los mals de la ciutat[2]. Lo filosòf francés René Girard ne faguèt un dels fondaments de sa teoria del boc emissari dins La violéncia e lo sagrat[3]

Lo tèrme de « boc emissari » ven de la traduccion grèga de « boc per Azazèl », un boc portant sus el totes los pecats d'Israèl[E 1]. Se la tradicion rabinica concep Azazèl coma una val desertica ostila, los autors de la Septanta ligisson ez ozel (« boc al partir ») que traduson en grèc ancian per ἀποπομπαῖος τράγος / apopompaîos trágos, venet en latin caper emissarius. Lo tèrme « boc emissari », tant utilizat al sens figurat dins la cultura judeocrestiana, es citat pas qu'un còp dins l'Ancian Testament qu'introduch lo tèrme: Dieu demanda a Moïses de far portar los pecats de l'òme per un boc. Lo prèire pausa alara las mans sul boc, e lo carga atal, simbolicament de totes los pecats. Puèi lo prèire manda l'animal dins lo desèrt per los portar a Azazèl.

La nocion de sacrifici de substitucion es intecrat a la tematica crestiana, Jèsus essent presentat dins los Evangèlis coma un anhèl immolat, expiant los pecats del mond en morissent sus la crotz al tèrme de sa passion[E 2].

Modèls explicatius[modificar | Modificar lo còdi]

Antropologia mimetica: René Girard[modificar | Modificar lo còdi]

Pels antropològs contemporanèus, lo concèpte de « boc emissari » designa l'ensemble dels rites d'expiacion utilizats per une comunautat. Lo primièr a aver utilizat aqueste concèpte es James George Frazer dins Lo Boc emissari, estudi comparat d'istòria de las religions.

L'obratge Lo Boc emissari de René Girard (1982) mòstra a l'òbra aqueste fenomèn que nomena lo « triangle mimetic »: format de tres pòls que son los individús A, B e lo supausat ben, lo triangle mimetic descriu aqueste jòc simbolic e la relacion reala entre A e B, ont B:

  • dispausa d'un ben,
  • sembla dispausar d’un ben,
  • o poiriá dispausar d’un ben,

que A pensa:

  • qu'el n'es desprovesit,
  • que lo sieu gausiment del quita ben es menaçat sonque pel fach que B ne dispausa (o ne pòsca dispausar).

Lo « ben » es nomenat per René Girard « objècte » e es pas necessàriament material.

Aquestre triangle mimetic sembla motivat per la necessitat d’aver per manca de poder èsser. Podent èsser l’autre dirèctament, l’individú (A) pensa que çò que caracteriza l’autre (B) e que justifica encara la diferéncia entre el (A) e son modèl (B), es un aver (l’objècte o lo ben). Lo problèma demora dins l’imitacion recipròca al desir de l’objècte. Mai A desira l’objècte, mai B (se dintra dins lo mecanisme del desir mimetic) fa çò mèsme. E mai A e B (al respècte de lor desir) se semblan.

Esquematicament, mai la tension cap a l’objècte es fòrta, mai l’indiferenciacion entre A e B es importanta. Per Girard, es aquesta indiferenciacion dels individús qu'es portaira de violéncia (mejans la tension cap a un mèsme objècte). Fin finala, aquesta rivalitat mimetica tanben engendrada serà creatritz de conflicte e de violéncia. Dins un autre obratge, nota: « Fixar son atencion admirativa sus un modèl, es ja li reconéisser o li acordar un prestigi que ten pas, çò que ven a constatar la sieuna insufisença d'èsser[4] ». Girard nota tanben que « lo subjècte mesconeisserà sempre aquesta anterioritat del modèl, que seriá a l'encòp desvelar son insufisença, son inferioritat, lo fach que son desir es, non pas espontanèu mas imitat. Aurà l'aster enseguida de denonciar la preséncia de l'Autre, mediator de son desir, coma tenent de la sola enveja d'aqueste darrièr ».

Lo fenomèn del boc emissari, collectiu, es la responsa inconscienta (René Girard utiliza « mesconeissença ») d’una comunautat a la violéncia endemica que los sieus membres generèron mejans las rivalitats mimeticas degudas al triangle mimetic.

Lo fenomèn del boc emissari es une consequéncia del « totes contra un ». A per foncion d’exclure la violéncia intèrna a la sociatat (endemica) cap a l’exerior d'aquesta societat. Per qu'aqueste fenomèn siá efectiu, cal:

  • que la realizacion del ritual del boc emissari demore amagada,
  • que la violéncia resultanta d'aqueste acte provòque pas un desencadedanement de violéncia, d’ont la necessitat d’un « tipatge » de las victimas (son pas causidas a l'azard). Es lo principi de mendre violéncia,
  • que los individús si persuadits de la culpabilitat del boc emissari,
  • e (dins una mendre mesura) que las victimas sián persuadidas d'èsser copablas.

Aqueste mecanisme regulator de la violéncia es temporari. En efièch, la violéncia endemica generada pel desir mimetic o mimesis se fa, tard o d'ora, sentir. S'en pren alara un boc emissari novèl.

En resumit, per René Girard, lo boc emissari es lo mecanisme collectiu permetent a una comunautat arcaïca de subreviure a la violéncia generada pel desir mimetic individual de sos membres (quitament se la determinacion dels desirs es, per una pro larga partida, collectiva). Lo boc emissari designa tanben l’individú, necessariament copable per sos accusators, mas innocent al vejaire de la « vertat », per aqueste grop, s’unissent uniformament contra el, tornarà a una patz efemèra.

Lo murtre fondator genèra lo religiós arcaïc, los rites (repeticions de la crisi mimetica) e los mites (racontes, desformats pels persecutors, del murtre fondator).

L'innocéncia del boc emissari, que coneissem plan ara, es revelat pel biblic e subretot per la Crucifixion de Jèsus Crist, mai a vegada nomenat «l'Anhèl de Dieu» en referéncia al boc emissari. Es plan la fola, e per ela, totat l'umanitat, que rebuta sos mancas, culpabilitats e pecats sus Jèsus. Es vengut impensable uèi de se far la representacion d'un òrdre social anterior a la revelacion evangelica. Amb l'avançada de la revelacion evangelica e l'evangelizacion del mond al sens fòrt del tèrme (en mai del sens exclusivament religiós), lo mond, privat de sa solucion preferida, lo mecanisme expitòri, ven sempre mai violent, quitament se las formas de civilizacions de contunh evoluisson per conténer, dins ambedos sens del tèrme, aquesta violéncia dicha « apocaliptica ».

Bouc emissari, 2012, esculptura de bronze

Psicologia sociala[modificar | Modificar lo còdi]

La persisténcia del fenomèn de victima patiràs, d'en primièr ritual, dins las sociatats actualas, secularizadas e racionalas, poiriá surprene[5] e las teorias psicosocialas suggeriguèron diferentas explicacions relativas a aquesta permanéncia.

Frustracion[modificar | Modificar lo còdi]

Es John Dollard e sos collaborators que en 1939[6], realizèron una de las primièras teorias al subjècte del fenomèn del boc emissari dins lo domèni de la psicologia sociala: la teoria de la frustracion-agression.

Per conceptualizar aquesta teoria, Dollard s'inspirèt d'un concèpte desvelopat per Sigmund Freud dins son libre Dòl e melancolia. En efièch, aquesta suggerís que lo blocatge d’una portada al plaser o a l’expression d’una pulsion causa, per la persona, de frustracion. Dins aqueste vejaire, aquesta frustracion mena o a un sentiment de culpabilitat o d’agression.

Mejan sas experiéncias, Dollard utilizarà aquesta teoria per l'aplicar a de dinamicas presentas en psicologia sociala. Utiliza la premissa seguenta: « l'agression es sempre una consequéncia de la frustracion »,[7]. La teoria implica doas prediccions :

  1. « l’agression que se pòt pas dirigir dirèctament sus l’agent frustrant serà desplaçada cap a una autra cibla »
  2. « l’expression d’agression es catarstica, demesís la probabilitat de futuras agressions ».

L'agression es capvirada de  biais privilegiat cap a la font de la frustracion, mas s'aquesta es absenta o non accessibla (ierarquia), l'agression es desplaçada cap a un boc emissari, la cibla mai aisida (grops minoritaris). Dirà tanben que l’agression pòt èsser «dobèrta» o non (fantasmas, sòmis), aquò depend de las enibicions del subjècte e del contèxte. Miller e Berkowitz[8] tornaràn, un pauc mai tard, utilizar lo concèpte a partir de la teoria de Dollard postulant que lo subjècte desplaça l’agression sus una cibla similara a l’agent frustrant. Mai li sembla, e mai las agressions li seràn destinadas. Atal, se compren per « ostilitat desplaçada », una ostilitat dirigida cap a una cibla similara a l’agent frustrant. Mai s’alunham de la similaritat amb la cibla originala, mai dintram dins una ostilitat generalizada. Segon los autors, una mèsma causa s’origina desl dos procediments: lo gra d'enibicion del subjècte frustrat al subjècte de l’agression per l’agent frustrant.

La teoria, desvelopada per Dollard, ensagèt de conténer las dimensions interpersonalas e intergropalas, mas aquesta darrièra demorèt plan minima sul plan experimental. Aquò vol dire que lo fenomèn foguèt estudiat mai sovent dins un contèxte interpersonal mai que dins un contèxte ont dos grops son concernits - pasmens se Dollard aviá d'en primièr per ambicion de poder aplicar sa teoria tanben als grops.

Carl Hovland e Robert Sears, de collaborators de John Dollard, entre autre mostrèron un ligam entre lo linchatge dels Negres americans e la corba del prètz del coton. La frustracion ligada a l'economia del coton provocava una mai granda agressivitat contra la minoritat inofensiva que representavan los esclaus negres[9]. Aquestes resultats venent atal en favor de la teoria de la frustration-agression.

Pasmens la teoria del boc emissari coma la formulèt Dollard foguèt fòrça criticada e novelament formulada mai tard. Bandura et Walters, entre fòrça autres, las critiquèron. Faguèron de dobtes al subjècte del ligam dirècte entre la frustracion e l’agression. Selon eles, la frustracion mèna pas de segur a l’agression e es pas tampauc une condicion necessària a l’agression.

D'òbras ensagèron de lo mostrar. Michael Billig los citan dins sa revista de literatura al subjècte. Vaquí d'unes:

  1. McCord, McCord e Howard montrèron que lo simple fach de se trobar dins un contèxte agressiu, a causa d’un film per exemple, aumenta l’agressivitat dels subjèctes.
  2. Un autre auteur, Buss explique que l’agression est utilisée comme un outil et n'est utilisée que sous certaines conditions et vers certains buts. Tout cela est appris au travers des processus de socialisation.
  3. Billig esciu que la teoria del boc emissari de nòu formulada per Berkowitz sembla insinuir que lo vejaire de la teoria se deu mai larga per conténer l’exogrop e sas particularitats. Deuriá explicar « perque un quita grop, pusslèu qu'un autre, es causit coma obècte d’ostilitat desplaçada e dins quinas escasenças lo fenomèn de boc emissari prendrá o prendrá pas plaça ».

Projeccion d'estats subjectius, e mecanismes de defensa contra de conflictes intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

  • Projeccion

La projeccion constituís un mecanisme inconscient d'atribucion erronèa dels sieus estats (sentiments, intencions) a altrú e la persona realizant la projeccion es dins la denegacion al subjècte del fach que los estats en question li apartienon[D 1]. Dins lo fenomèn del boc emissari, la descobèrta d'aspèctes inacceptables per l'individú (o lo grop) inicia la projeccion d'aquestes aspèctes sus d'autres personas, que son enseguida catigadas per la possession d'aquestes trachs negativament percebuts[D 2]. En efièch, transferissent aqueste « mal » sus la victima patiràs, aqueste processediment permetriá per exemple de demesir la dissonància cognitiva consecutiva a la descobèrta d'aspèctes contradictòris amb l'imatge de se qu'entreten l'individú o lo grop.

La culpabilitat es un exemple d'estat subjectiu projectat sus una victima expiatòria. En efièch, lo desplaçament de la culpabilitat es la forma classica del fenomèn de boc emissari. Per aqueste mecanisme de projeccion, la victima patiràs boc emissari pòrta, per d'autres, la responsabilitat de la decas, de pensadas o de pulsions sentidas coma marridas. Aqueste mecanisme permet al grop o a l'individú l'utilizant de manténer un sentiment de moralitat intacte[10].

« Se devètz protestar, blasmatz los - mas fasètz cas de ièu! » 1941 - 1945
  • Sentiment de pèrda de contraròtle

Segon Rothschild, los individús an besonh de manténer un cèrt contraròtle percebut sus lor environament. Quand aqueste sentiment de contraròtle es atacat per un eveniment imprevit e que sembla aver una origina desconeguda o fòrça complèxe (coma una epidemia o una recession par exemple), los individus deveon encontrar d'estrategias de defensa contra aquestas atacas.

Per comprene e simplificar la realitat, una victima patiràs se pòt designar coma essent lo responsable. Los genocidis, que se passan pendent de periòdes de crisis, pòdon en partida s'explicar per aqueste besonh de designar un copable per simplificar un real tròp complèxe. Sempre per respondre a aqueste besonh de gardar un sentiment de contraròtle, los individús son naturalament atirats per d'ideologias atribuissent la responsabilitat d'elements percebuts coma negatius a las accions d'un grop. Aquesta estrategia a l'avantatge de prepausar una solucion aisida als problèmas: fòragetar la victima expiatòria[11]. Aquesta simplificacion, qu'Allport nomena lo « tabloid thinking », permet donc « de manténer una percepcion del mond coma essent estable, ordonada e previsibla, puslèu que caotica e dangierosa ».

  • Modèl de dobla dimension de Rothschild

Un grop causís de biais collectiu una cibla per portar la responsabilitat d'un eveniment negatiu, ques responda a una motivacion individuala. Dins son modèl de doble dimension, Rothschild avança doas originas dins las motivacions al fenomèn de bouc emissari: lo besonh de gardar un sentiment de moralitat, e lo besonh de gardar un sentiment de contraròtle:

  • Conservacion del sentiment de moralitat: un grop pòt desplaçar la culpabilitat sus un individú o un autre grop, li atribuissent la responsabilitat d'un element negatiu, en gardant atal un sentiment de moralitat.
  • Conservacion del sentiment de contraròtle: pendent un eveniment negatiu que la causa es desconeguda o pauc clara, un grop pòt causir un boc emissari per portar la responsabilitat d'aqueste eveniment, e tanben aumentar lo sentiment de contraròtle suls eveniments.
  • Defensa contra la paur

La paur d'un dangièr se pòt gerir per l'ataca preventiva de la font de la menaça. Mas a vegada la menaça es mal compenguda e la font d'aquesta mal identificada. Çò que desvia l'ataca preventiva contra un o unes individús innocents venent alara de victimas expitòrias. Foguèt lo cas pendent la Segonda Guèrra mondiala quand los japoneses americans foguèron embarrats dins de camps de relocalizacion après l'ataca de Pearl Harbor. En efièch, la paur dels espions e terroristas faguèt suspècte l'ensemble del grop minoritari japonés american[12].

  • Defensa contra l'ànsia

L'ànsia es, ela, una emocion mai difusa mas tanben ligada a l'inseguretat. Per atenuar aqueste emocion, un grop minoritari pòt èsser designat coma essent un grop dangierós, desleial o menaçant. Aquesta designacion permet d'explicar e justificar una ànsia sentida autrament inexplicabla.

Prejutjat[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Boc emissari de l'Euròpa: lo Josieu e l'antisemitisme, caricatura d'Abel Pann (1915)

En 1948, Bodhan Zawadzki[13] torna utilizar la teoria del boc emissari prepausat per Dollard e sos collaborators (1939) e provesís unes elements suplementaris. En efièch, se la persona descarga pas aquesta frustracion e l'accumula, aquò pòt daissar una marca invisibla que la farà fòrça mai rapidament agressiva a la frustacion venenta. Dona l'exemple de las gents que a fòrça, an un caractèr ostil, amar e blasman lo mond per lor decepcion, lor fracàs e lor misèria. Quand aqueta ostilitat es portada per un grop, pòt trobar dins las minoritats una cibla perfiècha. En efièch, un cèrt acòrdi seriá trobat per designar un grop minoritari sens defensa. L'autor plaça aquò al respècte amb una paur primitiva dels umans fàcia a çò que lor sembla estrangièr.

Pasmens, l'ostilitat desplaçada se deu justificar que manifestar d'òdi sens rason damatja l'imatge del grop e tanben sas valors moralas ea « intellectualas »/«racionnalas » . Quand aquestas justificacions s'encontran per un procediment psicologica de racionalizacion, lo grop majoritari pòt realizat de comportaments prejudiciables contra lo grop minoritari.

Pasmens, Zawadzki percep de limitacions a la teoria. Vaquí las màger:

  • Considèra aquesta teoria coma una teoria de las pulsions ont lo prejutjat es un fenomèn causat per un procediment emocional intèrne mai qu'una responsa a un estimul.
  • La teoria explica sonque lo besonh, pas cap la causa.
  • La teoria pen pas en compte lo punt de vista de la minoritat. Explica lo procediment del punt de vista del grop majoritari. Segon el, los dos grops implicats dins lo procediment de victima patiràs deveon èsser pres en consideracion per obténer una bona explicacion del fenomèn.

En 1980, Elliot Aronson prepausèt una teoria del desplaçament de l'agression[Notes 1]. Aquesta postula que dins las situacions malaisidas ont los individús pòdon pas exprimir de biais dirècte lor frustracion al vejaire de la causa veraia d'un problèma, aquesta frustracion serà desplaçada sus unes grops visibles, pauc poderoses e pauc estimats. Los prejutjats entretenguts contra aqueste grop abans l'escasença de la frustracion guideràn la seleccion de las victimas[D 3].

Evasion de responsabilitat e besonh d'autopreservacion[modificar | Modificar lo còdi]

Dins lo fenomèn de boc emissari, aqueste se pòt causir de biais conscient pels davancièrs qu'ensajan de desviar la responsabilitat dels actes qu'an realizat sus una cibla[D 4],[D 5]. La motivacion màger del procediment demora dins aqueste cas dins un besonh d'autopreservacion. Per exemple, se una organizacion enfacia una crisa importanta (e.g., problèmas financièrs), los mai nauts plaçats dins l'organizacion son mes sota pression per n'assumir la responsabilitat e percebon d'aqueste fa una menaça a la lor subrevida (o à aquesta de lor pòste, veire a l'imatge de l'organizacion)[D 6]. De reaccions emocionalas, coma la paur o la colèra, associadas a la percepcion de menaça menan a cercar una victima patiràs sus que la menaça serà portada. Las figuras publicas se rendon compte en efièch qu'aqueste que serà pres per responsable de la crisi (i.e., lo boc emissari) deurà ne subir las consequéncias (pèrda d'emplec, desgràcia), levat se capita a desviar lo blasme sus d'autras personas puslèu qu'el. La paur (d'èsser catigat, de perdre quicòm d'important, de paréisser ignorant o incompetent, etc.) constituís donc, en mai del besoin d'autopreservation, un factor important dons l'escasença del fenomèn[D 7].

Tanben, Kraupl-Taylor estudièt lo fenomèn de victima expiatòria dins de grops terapeutics e considèra que n'existís de doas menas[D 8]:

  • Lo bouc emissari « purificator »[Notes 2] correspond a la concepcion tradicionala d'una victima expiatòria sus que lo mal es transferit per purificar un individú o un grop.
  • Lo boc emissari « malfasent »[Notes 3] es una victima partiràs qu'es castigat per de comportaments marrits. Dins aqueste cas, lo mal es un comportament intencional e non pas un element transferible a d'autres. Segon l'autor, lo castig d'una victima patiràs es la motivacion màger e respond a un ensag de la partida dels agressors d'escapar a las consequéncias de la lors accions, e tanben a un biais preventiu d'empachar la repeticion futura d'aqueste comportament - que siá pel vertadièrs copables o per d'autres membres del grop. Mai, sanccionant aquestas personas percebudas coma totalament diferentas d'eles, los agressors se pòdon sentir moralament superiors. Que que siá, lo procediment a per objectiu d'assegurar la subrevida de la majoritat.

Aspèctes foncionals pel grop[modificar | Modificar lo còdi]

Quand un grop enfacia una situacion de crisi en aparéncia insolubla pels mejans abituals, prene un boc emissari per portar sus el la responsabilitat dels problèmas encontrats constituís un biais d'assegurar la subrevida del grop e son foncionament[D 9]. S'engatjant dins la persecucion comuna d'una victima patiràs, la majoritat dels membres del grop aumentant lor unitat e los ligams creats a l'escasença pòdon enseguida formar la basa d'autras activitats gropalas[D 10]. Aquesta motivacion es designada jol tèrme de « resisténcia collaborativa »[Notes 4]. Mai, la persecucion d'un membre del grop pòt tanben èsser deliberada per permetre al grop d'observar las reaccions del líder fàcia a aquesta agression e determinar, per aqueste biais, s'es digne de fisança.

Dins aqueste sens, lo fenomèn del boc emissari es foncional pel grop e pòt èsser positiu s'aqueste darrièr, tot mantenent son existéncia, analisís las rasons que lo menèron a prene un boc emissari per comprene de biais diferent las crisis venentas[D 11]. Pasmens, s'aqueste analisi es pas realizat, utilizar un boc emissari en temps de crisi pòt venir un metòde rotinièr pel grop, que pas pus ensag de desvelar las causas verias dels problèmas mas se concentra pas que sus la recerca de la cibla que cal de blasmar per l'escasença[D 12].

Dins las familhas, utlizar una victima expiatòria pòt tanben constituir un mejan de gardar l'unitat familiala quand las tensons son plan fòrtas e/o los metòdes utilizats per gerir aquesta tension son pas pro eficaces[D 13]. Los membres de la familhan ensajan alara de solaçar la tenson existissenta remandant lo blasme sus l'un d'entre eles, mai sovent un enfant, qu'es alara presentat coma « emocionalament perturbat »[D 14] e pren lo ròtle de patient. La focalizacion sul «patient» permet a la familha de manténer son unitat. Lo procediment pòt se desvelar foncional que permet una estabilitat familiala, mas se se manten sul long tèrme, es pas sens consequéncias per l'enfant que pren lo ròtle del partiràs[D 15].

Proteccion de l'estima de se e conformisme[modificar | Modificar lo còdi]

  • Proteccion de l'estima de se

Quand l'imatge de se d'un individú es menaçada e que las autras tecnicas de proteccion faguèron fracàs, Tom Douglas discuta de la possibilitat que los individús prenon un boc emissari per aparar lor imatge de se en portant l'atencion sus altrú[D 16]. En efièch, segon lo psicològ Fritz Heider, lo procediment que mèna a prene una persona per boc emissari implicariá « de blasmar d'autres per de cambiaments qui, s'èran atribuits a la persona, reduirián l'estima de se » (Heider, 1958 ; citat per Douglas, 1995[Notes 5]).

  • Conformisme

L'adesion dels individús d'un grop de procediment de causida e d'ataca d'una victima expiatòria se pòt far per necessitat de se conformar al grop, entre autres per evitar d'èsser se mèsme causit coma boc emissari.

Ideologia sociala[modificar | Modificar lo còdi]

Peter Glick prepausèt un modèl ideologic del boc emissari, en contrapés de las teorias classicas que lo fenomèn es considertat subretot coma lo resultat de procediments psicodinamics (e.g., projeccion inconscienta d'una frustration). Aquete modèl novèl se concentra sus l'explicacion de situacions de persecucion gropalas, coma l'Olocaust e identifica quatre condicions per l'escasença del fenomèn:

  • Quand de condicions de vica dificilas son presentas dins una societat (e.g., fòrça naut taus de caumatge), provòcan una frustracion comuna per un grand nombre d'individús qu'ensajan de trobar d'explicacions plausiblas a çòque lor arriba. Unas explicacions seràn culturalament e personalament preferidas (e.g., una ideologia que pòrta lo blasme endacòm mai que sus se o lo, sieus grop) e orientaràn la recerca causala; e tanben los estereotipes prealablament entretenguts dins la quita societat al vejaire dels grops socials que la compausan.
  • De grops pòdon alara èsser percebuts coma la causa plausibla d'aquò que se debana (e.g., lo govèrn blasmat per la realizacion de las politicas ineficàcias, o los migrants blasmats per lo manca de ressorgas).
  • Una ideologia sociala existissenta o novèla recebrà de sosten se sembla ofrir una explicacion e de solucions a la situacion. Se fòrça individús de biais collectiu frustrats aderisson a aquesta ideologia (e.g., nazisme) e qu'aquesta darrièra identifica encara mai un grop social donat (e.g., les josieus) coma responsable de çò que se passa, serà alara susceptible d'èsser la cibla fòrça d'ostilitat e de venir lo boc emissari.
  • Fin finala, per qu'aqueste grop identificat siá l'objècte d'una persecucion sistematica, la quita ideologia deu tanben promòure l'agression cap a aqueste grop coma essent la sola solucion permetent de resòlvre los problèmas encontrats.

Segon l'autor, aqueste modèl permet de comprene l'Olocaust e tanben d'autras situacions, coma lo genocid armenian, lo genocid rwandés, las violéncias antichinesas en Indonesia o mai las agressions realizadas pels Sèrbes en Bosnia e Kosova. Lo modèl permetriá tanben de predire quines grops son susceptibles d'èsser pres per bocs emissaris dins los païses o las societats en presa uèi a de problèmas socials e economics.

Sociopsicanalisi e psiquiatria[modificar | Modificar lo còdi]

Brooklyn Museum - Agnus-Dei The Scapegoat (Agnus-Dei. Le boc emissari.) - James Tissot

A l'encontra de la sociologia de las organizacions e de la psiquiatria, lo Dr Yves Prigent dins son libre La Crudetat ordinària analisi lo comportament de grops pichons menats per un pervèrs envioses. Aquestes fenomèns son mostrats per Gustave Le Bon a la fin del sègle XIX dins Psicologia de las folas e per Sigmund Freud que descriu la violéncia d'un grop menat per un pervèrs envejós, fasent atal referéncia al fenomèn de boc emissari.

Segon Prigent, l'ataca se pòrta sus aquestes que dispausa d'una vida interiora prigonda o de competéncias particularas. Aquestas especificitat de personalitat fa d'aqueste tipe d'individús una cibla preferenciala.

Lo pervèrs agís sens intencionalitat clara, que pòt pas clarament exprimir e concebre son manca. Aquesta impossibilitat se deu al fach que se veire avoar a se mèsme çò que sentís riscariá de li far perdre la fàcia al sieu vejaire. Dona alara de sens a aqueste sentiment difús de manc transformant, mercé a un trabalh psiquic, aqueste langui «impensable» en un langui «pensable». Aquò lo plaça dins una situacion ambigusa fàcua a la persona atacada. Dona donc un doble messatge:

  • Se demanda cossí se fariá sens l'objècte de son òdi.
  • Mas mentrtent, semena un messatge de persecucion.

Per manca d'espaci psiquic interior, lo pervèrs envejós dirigís son accion contra l'espaci interior de l'autre, per exemple lo difamant s'aqueste es un èsser etic, o ensajant de lo desolar (« de far venir ermàs »). Per aquò, utiliza mai sovent lo cinisme en s'afranquissant d'unas règlas de sociabilitat o de civilitat que saupriá pas èsser aplicadas als autres, que considèra coma son public. Lo pervèrs fa entendre de biais repetit que las mesuras qu'utiliza per assegutar sa victima son desirablas segon los dires dels autres. Fin finala, ensaja de destruire çò que fa l'autre especific, aquò per que es estimat.

Lo pervèrs envejós asira la singularitat que, el mèsme, n'es desprovesit; d'aqueste fach, li fa ombratge. Projècte sus altrú las sieunas dificultats que poiriá aver, el qu'es desprovesit per los resòlvre. L'objectiu consistís a anientar l'identitat sociala o la reconeissença sociala que seriá susceptible de beneficiar le subjècte de son òdi.

Lo grop, lo seguent, fa una reconeissença de la paraula del pervèrs, li balha un brevet de seduccion, per procedir al bandiment del « tròp vertuós » o del « tròp competent ». La perversitat es contagiosa.

Se lo subjècte d'òdi plega a l'injonccion del pervèrs, per exemple se se defend contra cada difamacion (que precedís imancablament lo jòc pervèrs), recebrà un traumatisme segond. Mai l'objècte de l'òdi perversa se defend, mai lo grop se dich qu'i a pas de fum sens fuòc, lo tracta de paranoïac; s'aqueste se defend pas, lo grop considèra que lo pervèrs a rason. Lo jòc pervèrs a per ojectiu de despolhar lo subjècte de sa dignitat.

Lo pervèrs s'ataca a las fòrças dels ligams, especificament al ligam entre la pulsion de vida e la pulsion de mòrt.

  • La denegacion de l'autre es la basa del jòc del pervèrs envejós: « Existisses pas de biais separat de ièu ».
  • L'exclusion confòrta lo pervèrs dins son poder de seduccion: « As pas cap de rapòrt amb los autres tampauc amb te mèsme ».

L'empresa e la manipulacion se fan alara sentir que siá sul boc emissari que sul grop qui demora inconscient dels eveniments.

Causida de la victima[modificar | Modificar lo còdi]

La causida de tal individú o grop particular per portar lo ròtle de boc emissari se fa a partir de diferents critèris. Aquestes critèris, non exaustius, van de la simple disponibilitat fins a las caracteristicas personalas portadas pel boc emissari e de reson qu'aquestas provòcan dins lo grop.

Diferéncia[modificar | Modificar lo còdi]

Un dels factors màger que mena la causida de la victima es la preséncia d'una diferéncia percebuda al respècte dels agressors[D 17]. S'agiriá mai sovent de diferéncias de gra e non pas de natura: lo boc emissari essent percebut coma possedant quicòm de mai o de mens al vejaire del grop[D 18]. Subretot dins los grops pichons o las famihas ont los membres son plan visibles los uns per los autres, la diferéncia ven tant mai salhenta e poirà servir de basa a la seleccion[D 19].

Selon Douglas, las victimas pòdon èsser causidas sus basa de diferéncias etnicas o culturalas visiblas[D 20]; subretot quand enfacian a d'individús dotats d'una fòrta personalitat autoritària[D 10]. E los prejutjats pòdon tanben enforçar las diferéncias visiblas: quand la diferéncia etnica de cèrts membres dins lo grop se doble d'atentas particularas a lor vejaire, aquestas personas pòdon venir una cibla aisida al sen del grop.

Pasmens, mèsme dins de grops que los membres partejan la mèsma origina etnica e tanben lo sèxe, lo fenomèn de boc emissari pòt se realizar que tota diferéncia percbuda, mèsme definida sus basa d'un critèri relativament trivial (e.g., color de pèls diferenta), poiriá sufire a l'iniciar.

Antipatiá[modificar | Modificar lo còdi]

Unes autors prepausèron que la seleccion d'un individú o un grop coma boc emissari es iniciada per l'antipatiá sentida contra aqueste individú o grop[D 21]. Los prejutjats entretenguts d'en primièr pels agressors o quina que siá diferéncia percebuda coma irritanta (e/o menaçanta) son sufisent per provocar aqueste fasti, de biais independent de sas causas primièras. Pasmens, segon aquestes autors, un individú o un grop percebut coma antipatic vendrà boc emissari pas que se la societat passa per una crisi importanta que provòca la frustracion per la majoritat. Aquesta causirà alara lo le grop (o l'individú) mes estimat per desplaçar sus el sa frustracion e lo blasmar de çò que cal[D 22].

Camp de Cotton de L'Oklahoma. ca. 1897--98

Par exemple, Carl Hovland et Robert Sears  trobèron une correlacion negativa entre lo prètz del coton (indicator de prosperitat) dins 14 Estats dels Estats Units d'America e lo taus de linchatge dels Negres entre 1882 e 1930: mai las condicions economicas èran marridas (donc mai lo prètz del coton demenissiá), e mai lo nombre de victimas aumentava. Los resultats foguèron interpretats coma lo fach que la populacion, frustrada per las condicions economicas, portava son agressivitat sus un grop patiràs, los Negres, contra que s'entreteniá primièr d'actituds negativas.

Disponibilitat e proximitat[modificar | Modificar lo còdi]

Lo boc emissari e sovent una persona qu'es coneguda de sos agressors e que n'es est pas fisicament alunhada, çò que significa que totes partejan lo mèsme espaci (al sen d'un grop o d'una societat) pendent un temps pro long[D 23]. Aquesta coneissença prealabla de la victima es necessària dins mai d'unas escasenças pnt los agressors secutan de motivacions diferentas:

  • Quand s'agís de soloçar una frustracion, l'agressor deu èsser pro segur que la persona causida se defendrà pas e atcarà pas; una perspectiva que risca d'aumentar encara sa frustracion iniciala. Aquesta certitud al subjècte del comportament mai probable de la persona causida demanda de la conéisser un minim.
  • Dins las escasenças ont l'agressor (e.g., un naut plaçat dins una organizacion) cerca a escapar al blasme e desvia de biais deliberat la responsabilitat dels fachs sus un autre individú, es tanben important que la victima designada siá percebuda pels autres membres del grop coma una causa plausibla de çò que se passa. La causida d'una victima « plausibla » demanda donc tanben la possession d'unas informacions a son respècte.
  • Se son de comportaments o d'attributs particulars de la victima (percebuda coma antipatica o diferenta) que mena a sa causida, l'agressor pòt pas aver remarcar aquestes trachs pas que ribejant lo futur boc emissari de biais pro pròche.

Que que sia, seriá donc necessari que los protagonistas sián fisicament pròches e que l'agressor aja una cèrta coneissença de la victima.

Selon Douglas, existís pasmens d'excepcions a aqueste esquèma[D 24]. A vegada, un grop o un individú estrangièr a une comunautat es pres per cible a son arribada dins l'espaci comun (e.g., paès, organizacion, etc.). Aicí, la coneissença de las victimas es unicament basada sus l'impression subte que n'aguèron los agressors o, benlèu, sus la reputacion que precedís aquestas personas. Fin finala, unes individús semblan de contunh pres per de bocs emissaris dins d'escasenças diferentas (e.g., escòla, trabalh, etc.). Al subjècte, Douglas postula que son lors comportaments o lor aparéncia que los fan eligibles a aqueste ròtle. Es tanben possible qu'aquestas personas, avent estat victimizadas pel passat, ajan developat d'esperança dins aqueste sens e ne venon a acceptar lo ròtle de boc emissari coma una partida inevitabla de lor existéncia.

Manca de poder social e comportaments desviants[modificar | Modificar lo còdi]

Selon Douglas, dins las teorias que postulan subretot un desplaçament de l'agression, lo boc emissari seriá mai sovent una persona percebuda coma pauc poderosa socialament[D 25]. En efièch, aquestas teorias prepausan qu'en cas de frustracion al vejaire d'una persona poderosa, l'individú (o lo grop) en colèra, mas crentant las represalhas, desplaçarà aquesta frustracion sus una persona percebuda coma febla e pauc susceptibla de se defendre. Per exemple, un emplegat que fa l'objècte de remostranças que li fa de son cap mas pòt pas exprimir sa colèra per paur de pèrdre son empec poirà enseguida descargar aquesta tenson sus un subaltèrne[D 26]. Aqueste se veirà a son torn dins una posicion similara a aquela que coneguèt d'en primièr son superior e cercarà una autra persona pauc poderosa per descarrgar sa frustration, provocant a vegadas una reaction en cadena d'una persona l'autra. Tanben, dins los cas ont lo fenomèn es mai collectiu, de membres d'un grop pòdon sentir de colèra al vejaire del líder per un fracàs mas, crentant de se'n prene dirèctament a el, desplaçan lor frustracion sus un individú feble del grop que blasman de çò que se passèt. La manca de poder social pòt s'exprimir de diferents biais que constituisson tant de critèris sus la basa que serà ausit lo boc emissari:

  • pareis pauc susceptible de resistir a aqueste ròtle de boc emissari o de contratacar,
  • depend de l'agressor (e.g., coma dins l'exemple del subaltèrne çai dessús),
  • sembla aver peu d'influéncia surls sieus parelhs,
  • se mòstra pauc competent dins las activitats gropalas.

Mai, lo boc emissari es sovent causit d'entre los membres que son a la periferia del grop e an un estatut marginal (donc pauc de poder social): son isolats, an pas de competéncias particularas e lor opinion es pas considerada pels autres[D 27]. Segon Douglas (1995), aquestes membres marginals son « tolerats que lp grop sap que s'èran remandats d'autres membres del grop deurián prene lo ròtle de victima quand lo besonh vendrà ». Existiriá pasmens un encambament entre los critèris indicatius del manca d'estatut social e aquestes que provòcan de l'antipatiá; los dos critèris essent dificil de destriar l'un de l'autre. Es pas clar a aqueste estadi se son las caracteristicas individualas de la victima que la fasiá antipatica e menan a sa causida, o s'aquestas quita caracteristicas son le signe d'una manca de poder social e fan atal sa causida mai probabla.

Pasmens, l'ipotèsi selon que las victimas son sempre socialament feblas seriá contestadas, per exemple par Berkowitz e Green (1965). En efièch, lo boc emissari pòt a vegada èsser lo líder del grop, donc lo membre mai poderós en son sen. Se li atribuís alara la responsabilitat de çò que se passa, subretot s'es percebut coma la causa del problèma, la persona qu'èra supausada empachar son escasença e/o coma aquesta que deu trobar una solucion a aquesta crisi. Mai, per unes autors, lo boc emissari es prioritàriament un individú desviant de la norma sociala. Mas, segon de cercaires (Dentley & Erikson, 1970), aqueste estatut de desviant, que permet al grop de manténer un equilibri, seriá egal a aqueste desl « líders de naut estatut ». Aquò sembla indicar que lo boc emissari, quitament s'es desviant del grop, es pas sempre de segur un individú de feble poder social.

Mai, lo fach de se'n prene a un membre poderós del grop a quicòm de valorisant pels agressors que, tot en descargant lor frustrction sul boc emissari, relèva lor estima de se damatjada per l'eveniment frustrant - çò que Berkowitz e Green (1965; citat per Douglas, 1995) designan coma un procediment visant al « restabliment d'estatut »[Notes 6]. Tanben, Glick pepausa que, dins los cas ont la frustracion es partajada per una granda partida de la populacion, lo boc emissari es sempre un grop considerat coma poderós, que s'attribuís a l'encòp d'intencions malfasentas e lo potencial de causar los damatges qu'es accusat. Aquestas representacions del boc emissari (coma poderós e malfasent) derivarián subretot d'estereotipes e prejutjats al vam dins la quita societat. Per exemple, los josieus aurián estat causits coma boc emissari pels nazis subretot que los estereotipes a lor compte dins la sociatat alemanda los presentavan coma un grop a l'encòp economicament poderós e malfasent.

Caracteristicas personalas[modificar | Modificar lo còdi]

Dins unes grops al sen de que lo fenomèn foguèt analizat, los autors acampèron de caracteristicas individualas que possedavan las persoas causidas coma victima. Douglas acampèt aquestas donadas presas dins de grops d'adolescents e d'adults als EUA e cita las caracteristicas individualas seguentas pels bocs emissaris:

Consequéncias del procediment de la victima patiràs[modificar | Modificar lo còdi]

Impactes psicologics[modificar | Modificar lo còdi]

Las vistimas partiràs son la presa de tensons psiquicas.

Dins las familhas, lo fach que lo procediment siá foncional permetent una cèrta estabilitat familiala, significa que lo fenomèn se pòt se manténer sul long-tèrme al prejudici del patiràs (mai sovent, un enfant). En efièch, Bell e Vogel mòstran que los enfants causits coma patiràs son la presa de tensons psiquicas plan fòrtas[D 28]. Segon los autors, los « agressors » se prenon instinctivament consciéncia que lo fach de venir boc emissari andicaparà la victima e qu'es donc necessari de causir un individú que la contribucion a la familha es feble e/o que serà possible per un autre membre de la familha de prene en carga sos pretzfachs. Mai, lo fenomèn es doble talh e los « agressors » sentisson mai sovent fòrça culpabilitat, subretot en rason de lor actitud ambivalenta al vejaire de la victima: sentisson de desesper e de colèra contra son comportament tot enforçant aqueste darrièr per d'encoratjaments implicits[D 29].

Tanben, quand lo patiràs es deliberadament causir per desviar la responsabilitat d'unes membres d'un grop o per gardar l'imatge de l'organizacion, la victima enfacia de consequéncias mai o mens importantas (e.g., pèrda d'emplec, desgràcia)[D 30]. Dins d'escasença, a la seguida de persecucions repetidas, de bocs emissaris ne venon a considerar qu'es inevitable per eles de realizar aqueste ròtle, que fa plan partida de lor existéncia. Esperanèsser pres per bocs emissaris o qu'anen e s'expauson atal a de procediments coma la profecia autorealisatritz.

Reaccions possiblas de la victima[modificar | Modificar lo còdi]

Alara que, dins lo ritual tradicional, la victima èra mai sovent tuada o exilida après aver estat causida coma victima espiatòria, es pas pus le cas uèi. Lo fenomèn prenguèt una forma novèla forma ont las victimas, un còp socialament sacrificadas per la deca que d'autres cometèron o per las mancas del grop, pòdon tornar en seguida per demandar reparacion[D 31]. Per se defendre, lo boc emissari pòt cridar la lei (coma es lo cas dels processes après de genocidis) o per la politica, coma es le cas amb las Comissions de vertat e de reconciliacion.

Per exemple, de personas incarceradas pendent d'annadas foguèron enseguida trapadas innocentas de crims qu'èra accusadas. Segon Douglas, aquestas errors judiciàrias pòdon èsser interpretadas coma un fenomèn de boc emissari modèrne. En efièch, los crims comeses dins aqueste genre de cas al subjècte mai sovent dels actes violents, que tustan l'opinion publica, que met la pression sus las fòrças de l'òrdre per trobar los copables. Qu'est mai aisit de trobar de suspèctes que de pròvas irrefutablas de lor culpabilitat, una persona pòt èsser causida segon los mèsmes critèris utilizats per causir tot autre boc emissari (e.g., diferéncia, antipatiá, disponibilitat etc.). Dins aqueste sens, lo fenomèn actual del boc emissari a la capacitat de s'autoperpetuar un còp iniciat, que la victima que torna demandar justícia pels damtges realizats contra el pòt tornar desencadenar tot lo procediment[D 32]. Dins l'exemple de l'error judiciària, l'inspector de polícia encargat de l'afar poirà èsser retrogradat o constrench de demissionar per desviar lo blasme e calmar los esperits, venent atal lo boc emissari novèl.

Mai es esperat del líder qu'assuma « la responsabilitat simbolica en cas de fracàs per que la recerca de qui o que es vertadièrament responsable ne destruga pas l'imatge public de l'organizacion »[Notes 7]. Atal, dins una organizacion en crisi ont de personas ocupan de postes de nauta responsabilitat, aquestas que riscan de se veire blasmadas per la situacion e son conscientas de se trobar dins una posicion de vulnerabilitat. De biais preventiu, aquestas personas pòdon començar alara a s'acusar los uns los autres per s'assegurar que pas degun serà lo sol de portar la totalitat de la responsabilitat[D 33]; çò que constituís un procediment cap al « contraboc emissari »[Notes 8].

Fin finala, dins unes cas, las doas partidas pòdon conclure un mercat (implicit o explicit). La victima accèpta alara lo ròtle de boc emissari e las pèrdas associadas (e.g., en tèrmes de prestigi o de perspectivas de promocion) mas tot en gagnant quicòm en escambi (e.g., la libertat d'anar endacòm mai o de cambiar d'aliança).

Reaccions possiblas dels líders[modificar | Modificar lo còdi]

Los líders d'un grop, fasent donc partida d'aqueste, pòdon aver, espontanèament o non, diferentas reaccions possiblas fàcia al fenomèn. Garland e Kolodny[D 34] acampèron una lista de las intervencions podent èsser realizadas pels líders per arrestar lo fenomèn del boc emissari:

  • La composicion del grop es modificada
  • D'informacions sus la situacion son donadas al grop
  • Lo boc emissari es aparat pel líder
  • Un desviament es creada
  • Ensag de reduccion de las interaccions
  • Una possibiliat es donada al grop de descargar son ostilitat
  • Recerca de motivacions en rèire del fenomèn de boc emissari
  • Ensag de far lo grop se concentrar suls aspèctes positiu que ten lo boc emissari pel grop
  • Demandar al grop d'exercir un contraròtle suls comportaments desplasent del boc emissari sens pasmens l'exclure.
  • Utilizant de jòcs de ròtles per que los membres del grop prenon consciéncia de çò que se passa
  • Retirar lo boc emissari del grop

Intervencions possiblas[modificar | Modificar lo còdi]

Dins lo cas d'una intervencion extèrna visant a resòlvre una situacion d'expiacion, la primièra cauda de far es de s'assegurar que sèm plan dins una situacion de boc emissari. Es a dire que la victima es plan inocenta, al mens en partida, de çò qu'es tenguda per responsabla[D 35].

Tres nivèls d'intervencion[modificar | Modificar lo còdi]

La resolucion del fenomèn de boc emissari se pòt aprochar tant al nivèl individual (se concentrant sus la victima) qu'al nivèl gropal (se concentrant suls « agressors », que lo grop realiza lo fenomèn). L'ideal essent d'intervenir als dos nivèls a l'encòp. Se pòt tanben intervenir al nivèl del quita procediment[D 36].

Nivèl gropal[modificar | Modificar lo còdi]

Psicoeducacion e presa de consciéncia del fenomèn[modificar | Modificar lo còdi]

Lo grop deu comprene dins quina dinamica se trapa, e deu reconéisser qu'un boc emissari foguèt designat (e qu'es donc totalament, o en partida, inocent)[5]. Un intervenent exterior pòt facilitar aquesta presa de consciéncia pel biais de la psicoeducacion.

  • Reconeissença de las causas del fenomèn

Cal comprene perque un boc emissari foguèt causit, perque lo grop preferiguèt utilizar aqueste fenomèn puslèu que d'afrontar las vertadièras fonts de la tenson. Lo grop deu tanben comprene perque causiguèt tala victima puslèu qu'una autra e èsser familiarizada amb lo concèpte d'estereotipe que jòga un ròtle dins aquesta causida[D 37].

Es plan dificil pel grop de reconéisser qu'es implicat dins un procediment de boc emissari, qu'es dificil de destriar entre las causas racionalas e irracionalas que menan a la seleccion d'un responsable de las tensons viscudas dins lo grop[D 38].

Las causas realas son pas sempre comprensiblas. Per Feldman e Wodarski, val melhor se concentrar sus l'aicí e ara del grop[D 39]. Se pòt, per exemple, s'interessar al biais que la victima e lo grop considèron lo problèma e « tanben, la natura dinamica d'aquestas fòrças socialas implicadas dins lo fenomèn de boc emissari vendrà aparenta ».

  • Reconeissença de las emocions implicadas

Ken Heap prepausa de se concentrar sus las emocions aportant al grop un « supòrt actiu » e una « acceptacion totala » de sas emocions e pulsions. Cal donc per aquò far sortir las emocions presentas dins lo grop e educar lo grop sul poder qu'an aquestas emocions. Cal tanben far prene consciéncia als membres del grop que la relacion entre un estimul emocional e una responsa comportementala es pas calhada per sempre e qu'es possible de la modificar[D 40].

Nivèl individual[modificar | Modificar lo còdi]

  • Recerca d'informacions sus la victima

Per Feldman e Wodarski, cal s'interessar a l'aquí e ara. La recerca d'informacion sus la victima, prealable a une intervencion, consistís a s'interessar a sas reaccions fàcia a sa seleccion coma boc emissari, a çò que pòt èsser pertinent dins son istòria (familha, escòlas, emplecs, etc), e a sos trachs de personalitat e sos comportaments podent constituir un terren propici a èsser seleccionat coma boc emissari. Cal tanben s'interessar a l'estatut e al ròtle que lo boc emissari ten dins lo grop[D 41].

  • Apartar la victima

Apartar la victima permet al grop de prene de retirada sus la situacion e d'aprene a gerirr sas tensons e sos problèmas sens utilizar un boc emissari. Mas aquesta solucion permet pas al grop de comprene perque un boc emissari essent necessari al partir e lo grop risca de trobar un autre boc emissari d'entre sos membres o d'entre los individús pròches d'el[D 42].

  • Reconeissença per la victima

Far prene consciéncia a la victima de sos besonhs, e subretot son besonh d'èsser considerada coma marrida o sens valor[D 43].

Nivèl procedural[modificar | Modificar lo còdi]

  • Atencion portada a l'aparicion del fenomèn

L'intervencion al nivèl del procediment se pòt se far a partir la constitucion del grop avetissent aqueste de l'existéncia d'aqueste fenomèn e de sa fòrta probabilitat d'aparicion. En efièch, coma lo mòstra Garvin, « caldriá ensejar d'empachar unes membres del grop d'èsser blocats dins de tals ròtles a partir de las primièras reünions, qu'es dificil de levar una etiqueta de desviant un còp que foguèt balhada »[D 44].

L'intervencion pòt tanben se debanar dempuèi lo començament del fenomèn fasent sul pic prene consciéncia al grop de çò que se debana train per daissar los ròtles se calhar atal. Se pòt alara demandar al grop « Que pensatz qu'ensejatz de far en agissent d'aqueste biais? ». Pasmens, demandar « Perqué fasètz aquò a X » a pauc d'interés[D 45].

  • Los 5 principis de Cowger[D 46]:
  1. Confrontar lo boc emissari e lo grop amb lors comportaments
  2. Evitar una situacion de « ganhant-perdent »: se lo boc emissari daissa son ròtle, lo grop implausa, e se lo grop garda son foncionament, lo boc emissari es nafrat. Cal donc demorar sople dins son intervencion per gardar l'equilibri entre aquestas dos possibles.
  3. L'intervenant deu far atencion a mantenir una relacion amb cada membre del grop qu'aqueste fenomèn concernís lo grop dins son ensemble, e pas sonque aquestes qu'i semblan implicats.
  4. Lo procediment deu èsser explicat e clarificat pel grop.
  5. De règlas de basa deu èsser decididas e de normas desvelopadas al sen del grop.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. « Scapegoat Theory of Prejudice »
  2. « Purifying Scapegoat »; dans Douglas 1995, Chap.4, p.6p. 63.
  3. « Malefactor Scapegoat »; dans Douglas 1995, Chap.4, p. 63p. 63.
  4. « Collaborative resistance »; dans Douglas 1995, Chap.7, p.133p. 133.
  5. « blaming others for changes which, if attributed to the person, would lower self-esteem. »; dans Douglas 1995, chap.7, p. 127p. 127
  6. «status recovery»; dans Douglas 1995, chap.8, p. 139p. 139
  7. «[O]ne of the responsibilities of leadership is to accept symbolic responsibility for failure, so that the search for whoever or whatever may have been truly responsible does not destroy the public image of the organisation.»; dans Douglas 1995, chap.6, p. 94p. 94
  8. « Counter-scapegoating »; dans Douglas 1995, chap.6, p.93-94p. 93-94

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias bibliograficas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. P.116
  2. P.117
  3. P.63
  4. P.61
  5. P.124
  6. P.60
  7. P.62
  8. P.63-64
  9. P.121-122
  10. 10,0 et 10,1 P.133 Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «p133» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  11. P.122
  12. P.123
  13. P.71
  14. P.71
  15. P.73-74
  16. P.127
  17. P.147-148
  18. P.146
  19. P.81
  20. P.147
  21. P.140
  22. P.130
  23. P.131
  24. P.132
  25. P.138
  26. P.90
  27. P.139
  28. P.105-106
  29. P.74
  30. P.95
  31. P.92
  32. P.93
  33. P.94
  34. P.177-178
  35. Modèl:Chap.10
  36. P.170
  37. P.174
  38. P.173
  39. P.172
  40. P.175
  41. P.172-173
  42. P.176
  43. P.177
  44. P.182
  45. P.183
  46. P.183-186
  1. Lévitiques 16:21-22
  2. Jean 1:29


Autras referéncias utilizadas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Aristophane, Les Cavaliers, vers -405.
  2. Jacques Derrida, La dissémination, 1972, Seuil, « Points-Essais », pp. 162-163.
  3. René Girard, La violence et le sacré, Grasset, Coll. Pluriel, 1972.
  4. René Girard, Mensonge romantique et Vérité romanesque, Grasset, Paris 1961.
  5. 5,0 et 5,1 Douglas, 1995.
  6. Dollard, J., Doob, L., Miller, N., Mowrer, O., & Sears, R. (1939). Frustration and aggression. New Haven, CT: Yale University Press. cal Review, 48, 364-366.
  7. Billig, M., Social psychology and intergroup relations, Academic Press (European Monographs in Social Psychology), 1976.
  8. Berkowitz, L., Frustration-Aggression Hypothesis: Examination and Reformulation , Psychological Bulletin, 1989, p. 59-73.
  9. Hepworth, J. T., & West, S. G. (1988). Lynchings and the economy: A time-series reanalysis of Hovland and Sears (1940). Journal of Personality and Social Psychology, 55(2), 239-247
  10. Rothschild, Zachary K. Z., Landau, M. J., Sullivan, D., & Keefer, L. A. (2012). A dual-motive model of scapegoating: displacing blame to reduce guilt or increase control. Journal of personality and social psychology, 102(6), 1148-1163.
  11. Glick, P. (2002). Sacrificial lambs dressed in wolves' clothing: Envious prejudice, ideology, and the scapegoating of Jews. Dans Newman, L. S., & Erber, R. E. (2002). Understanding genocide: The social psychology of the Holocaust. Oxford University Press.
  12. Allport, Willard Gordon, ABC’s of scapegoating (3rd rev. ed.). Anti-Defamation League of B’Nai B’rith Freedom Pamphlets, 1948
  13. Zawadzki, B. (1948). Limitations of the scapegoat theory of prejudice. The Journal of Abnormal and Social Psychology, 43(2), 127

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

  • James George Frazer, Le Rameau d'or, Paris, Laffont, coll. « Bouquins », 1984 ; Le Bouc émissaire, étude comparée d'histoire des religions, Librairie Orientaliste Paul Geuthner, 1925.
  • René Girard, Le Bouc émissaire, Paris, Grasset, 1982 - ISBN 2-253-03738-9Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • René Girard, Mensonge romantique et Vérité romanesque, Paris, Grasset, 1961.
  • Modèl:Dr Yves Prigent, La Cruauté ordinaire, Paris, Desclée de Brouwer, 2003.
  • Effroi, peur, angoisse. Clinique des violences contemporaines, no  de la revue éditée par l'association Savoirs et clinique
  • Violence, mimesis et processus victimaire chez René Girard, Cahier de recherche 10-093, IFGE
  • Guillaume Erner, Expliquer l'antisémitisme, Paris, PUF, 2005.
  • Buss, A. H. The Psychology of aggression, New York: Wiley, 1961.
  • McCord, W.; McCord, Joan; Howard, A. Familial correlates of aggression in nondelinquent male children.The Journal of Abnormal and Social Psychology, Vol 62(1), Jan 1961, 79-93. doi: 10.1037/h0045211.
  • Berkowitz L, (1962) Aggression: A Social Psychological Analysis. New York: McGraw-Hill.
  • MacLennan, B. W., & Felsenfeld, N. (1968). Group counseling and psychotherapy with adolescents. New york: Columbia University Press.
  • Dentler, R.A. and Erikson, K.T. (1970) ‘The function of deviance in groups’, in T. M. Mills & S. Rosenberg (eds) Readings in the Sociologyof Small Groups. Englewood Cliffs (N.J.): Prentice-Hall.
  • Garland, J.A. and Kolodny, R.L. (1966) ‘Characteristics and resolution of scapegoating’, In S.Bernstein (ed.). Explorations in Groupwork, National Conference of Social Workers.
  • Feldman, R.A. (1969). Group integration: intense interpersonal dislike and social groupwork intervention, Social Work(US) 14(3): 30–9.
  • Heap, K. (1964). ‘The scapegoat role in youth groups’, Case Conference 215–21.
  • Heap, K. (1977). Group Theory for Social Workers: An Introduction. Pergamon Press: Oxford.
  • Northen, H. (1969) Social Work with Groups, Columbia University Press: New York.
  • Feldman, R.A. and Wodarski, J.S. (1975) Contemporary Approaches to Group Treatment, Jossey-Bass: London.
  • Garvin, C.D. (1981) Contemporary Groupwork, Prentice-Hall: Englewood Cliffs, N.J.
  • Cowger, C.D. (1979) ‘Conflict and conflict management’, Working with Groups 2(4), Haworth Press: New York.
  • Berkowitz, L. and Green, J.A. (1965) “The stimulus qualities of the scapegoat’ in A. Yates (ed.) Frustration and Conflict, Van Nostrand: New York.

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]