Vejatz lo contengut

Beat Bonaventura Gran

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Imatge deth Beat Bonaventura Gran ena glèisa de Riudoms
Imatge deth Beat laguens dera urna

Miquel Baptista Gran Peris (Riudoms, Catalonha, 24 de noveme de 1620 - Roma, Itàlia, 11 de seteme de 1684), coneishut actuaument coma Beat Bonaventura Gran o coma Fra Bonaventura de Barcelona ena sua vida, siguec un fraire franciscan, proclamat beat pera Glèisa catolica.[1]

Neishec en Riudoms eth 24 de noveme de 1620 en una modèsta casa deth carrèr que aué pòrta eth sòn nòm. Dempús de maridar-se a 18 ans, per desir deth sòn pair, e demorar veude au cap de pòqui mesi, entrèc ath convent des franciscans de Sant Miquel d'Escornalbou e dintrèc aths ordes eth 14 de junhsèga de 1641 on cambièc eth sòn nòm peth de Bonaventura. En es següents ans siguec destinat a Móra d'Ebre, Figueres, la Bisbal d'Empordà i Terrassa a on un carrèr pòrte eth sòn nòm.[2]

Eth 1658 siguec enviat en Roma a on fondèc eth Sant Retir, que son quate convents ena província de Roma. Siguec conselhèr de quate papes: Alexandre VII, Climent IX, Climent X e Innocenci XI. Eth 1662 fondèc en Roma era Riformella, un movement de reforma deth Orde des Fraires Mendres Reformadi dera Estricta Observança, entà per'mor qu'es fraires e prevederes franciscans que se dedicauen ath apostolat popular podessen arrecuélher-se en cases de reculhiment e retirada espirituau, en tot víuer atau er esperit constitutiu deth orde franciscà.[2]

Er an 1679, a peticion des juradi riudomencs envièc dempús de Roma es relíquies de Sant Bonifaci, Sant Juli e Sant Vincenç. Dempús d'alavetz, eth dusau dimenge de mai se celèbre a Riudoms era hèsta des Santes Relíquies

Moric a Roma er 11 de seteme de 1684.

Eth 1775 siguec declarat venerable pera Glèisa catòlica e eth 1906 siguec beatificat peth Papa Sant Piu X, dempús d'aver-se provat dues curadures miraculoses. Ua d'eres eth 1790 en que ua hemna demorèc en un estat gravissim dempús de quèir deth shivau e se guaric inexplicablement dempús d'aver-lo invocat. Era auta, eth 1818 en que ua auta hemna demorèc inconscient en tot durar tres dies dempús d'enfantar e se guaric instantanèament dempús d'aplicar-se-li ua relíquia deth venerable.

En Riudoms se conserven es sues despolhes ena glèisa deth pòble. Eth dissabte mès pròplèu ath 24 de noveme se celèbre una hèsta en eth sòn rebrembe.

  1. «Bonaventura de Barcelona». Enciclopedia Catalana.(ca)
  2. 2,0 et 2,1 «Beato Bonaventura Gran da Barcellona».(it)

Ligams extèrns

[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :