Baudufa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Baudufa

Una baudufa, baudufla, boduflam cibòt o piroleta es un jòc cilindric, troncoconic o redon per la part superiòra e conic per la part inferiora, fach tradicionalament de fusta en forma de pera, amb una pichona marga, que se fa dançar en la contornejar amb una cordeta e la lançar sus tèrra. En grop se jòga tirant una baudufa de costat sus una autra per la far sortir o s'arrestar. Temps enrè los gojats fasián aquel joguet d'un agland migpartit, d'un bocin de rodet de fil o d'un bocin de fusta.

Pel cap mai prim a lo un bocinet de fèrre a la part inferiora de la baudufa, e qu'aquela bara sus el. Pel cap mai ample, una marga cilindrica, ont s'i enrotlla primièr la còrda.

Quand òm tira la baudufa, la còrda li fa prene un moment angular o movement de rotacion, que causa, la baudufa vira sus lo sieu ais (que va de la punta metallica fins al centre) que se manten vertical, fins que, siá per la pèrda de la impulsió, siá per las oscil·lacions que las irregularitats del tèrra, introdusisson en son virement, cavòta e pèrd çò que li rèsta d'impulsion en fregant per tèrra. La baudufa, se basa en lo meteis principi que lo giròscopi.

Los jòcs amb la baudufa pòdon èsser la far virar dins un espaci delimitat pels jogaires, o la far far cèrtas figuras, coma la prène e la far virar sus la man, o traire las baudufas dels autres jogaires de l'espaci limitat ont se jògue.