Vejatz lo contengut

Batalha d'Anzio

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Soudats britanics dins lo sector d'Anzio lo 22 de mai de 1944.

La batalha d'Anzio se debanèt dau 22 de genier au 5 de junh de 1944 durant la Segonda Guèrra Mondiala. Foguèt lo resultat dau desbarcament d'una fòrça aliada dins lei regions d'Anzio e de Nettuno en Itàlia (operacion Shingle). L'objectiu èra de desbordar la linha Gustav onte lei fòrças alemandas blocava l'avançada aliada dempuei quauquei setmanas.

En causa de la preparacion dei desbarcaments de Normàndia e de Provença, l'operacion foguèt limitada a l'assaut de 36 000 òmes. Lo desbarcament susprenguèt leis Alemands e lei fòrças aliadas trobèron ges de resisténcia sus lei plajas. De grops de reconoissença poguèron arribar a Roma, mai lo generau John P. Lucas crenhava d'atacar la capitala italiana amb una fòrça tant reducha. En plaça, decidèt de fortificar lei zònas ocupadas après lo desbarcament e d'esperar lo contacte amb leis Alemands. De son caire, lo generau Albert Kesselring organizèt rapidament la defensa dei rotas per alentir una eventuala ofensiva aliada. Pauc a cha pauc, poguèt metre en plaça una linha defensiva eficaça que bloquèt totei lei temptativas d'ataca aliadas. En despiech dau desbarcament de renforç importants (120 000 òmes), lo desbarcament d'Anzio foguèt una revirada estrategica. Leis Alemands abandonèron finalament sei posicions après la pèrda de la linha Gustav e foguèron pas inquietats durant lor retirada.

En causa de l'abséncia de combats importants, lo bilanç uman de la batalha es relativament feble en comparason amb d'autrei batalhas de la Segonda Guèrra Mondiala. Leis Aliats perdiguèron 7 000 tuats, 18 000 bleçats e 6 800 dispareguts ò presoniers. Dins lo camp alemand, lei pèrdas foguèron leugierament inferioras amb 5 500 tuats, 17 500 bleçats e 4 500 dispareguts e presoniers.

Liames intèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  • (fr) Yves Buffetaut, « Le débarquement à Anzio, 1944 - Opération Shingle », Militaria Magazine, Histoire & Collections, vol. 45,‎ 2002.

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]