Avenc d'Ornhac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La sala superiora
La segonda sala roja

L'avenc d'Ornhac, en Bas Vivarés, alh sud delh plan calcari de las gòrjas d'Ardecha, es un daus pus importants d'Euròpa.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

La prumièira sala mesura 125 m de lòng per una larjor de 90 m e una nautor de 30 m, siá una superfícia d'aperaquí 1 ha. Nauta de 17 m a 40 m, lònja de 250 m e larja de 125 m, la sala superiora possedís d'estalagmitas espectaclosas. Las pus gròssas, alh centre, mòstran d'excrescéncias que lhors balhan l'aspècte de pinhas. An pas pogut, a causa de la nautor de la vòuta, se soudar a las estalactitas per formar de colomnas, mas son vengudas pus espessas a la basa, atenhant tot còp un diamètre fòrça grand. D'autras, pus recentas e pus greulas, en forma de plats apilats, las sobremontan. Alh contorn de la sala se remarcan de colomnetas freulas. D'unas an atengut una nautor importanta; d'unas en baioneta, d'autras fòrça dreitas. Dinc la Sala delh Caòs, encombrada de concrecions tombadas de la sala superiora, de magnificas drapariás de coloracions variadas s'eschapan d'una fendilha de la vòuta. Alh nivèu delh mirador de la prumièra sala roja, las aigas d'infiltracion enriquidas en carbonat de calci per la traversada delh jaç calcari, an permés a las concrecions de se multiplicar. Près, lo potz interior pus prigond de l'avenc (34 m) condutz a una sala rebonduda aumens 180 m.

Istoric[modificar | Modificar lo còdi]

Avans 1935, los vilatgeses, chaçaires e pastres locaus, coneissián l'existéncia d'un cròs près d'Ornhac. En agost de 1935, alh cors d'una exploracion sistematica de las baumas situadas alh sud de las gòrjas d'Ardecha, una còla d'espeleològs dirigida per Robert de Joly arribèt dinc lo vilatge. Menats a l'entrada delh cròs per los vilatgeses, los cinc espeleològs franquiguèron la verticala de 50 m delh potz d'entrada emb l'ajuda d'eschalas de còrda en tot descubrir de salas gigantescas e de fòrça divèrsas formacions cristallinas. L'avenc seguèt ubèrt alh public en 1939, puèi barrat durant la Segonda Guèrra mondiala, e tornar ubèrt en 1946. En 1965, s'installèt un ascensor que descend a la prumièira sala e lo Club d'espeleologia de las gòrjas d'Ardecha (CSGA) descubriguèt près de 4 km de novèus malhums. En 1988, se creèt lo Musèu de la Preïstòria (que chambiarà de nom per Ciutat de la Preïstòria).

La visita[modificar | Modificar lo còdi]

Emb près de 5 km de galariás e 140 000 visitaires annaus, l'avenc venguèt «grand site de França» en 2004 emb tres autres sites: lo mont Venturi, lo pònt de Gard e la punta de Raz. La partida que pòt èstre visitada es compausada de tres salas accessiblas alh public. La sala «Robert de Joly», situada a 60 m de prigondor, mesura 125 m de long, 90 m de larg e 30 m de naut; deu son nom a l'espeleològ que descubriguèt l'avenc; son urna funerària es plaçada dinc aquela sala gigantesca; en intrant dinc aquela sala per lo tunèl artificiau creat en 1938, se pòt veire l'obertura per la quala Robert de Joly e sa còla d'espeleològs intrèron dinc la bauma; se i pòt veire un manequin representant Robert de Joly dinc la davalada dinc aquel potz; dejós d'aquel darrièr òm tròba una colada deguda a las chasudas delh potz; aquel molon se compausa de còdols, de tèrra, de fuèlhas e de rèstas d'animaus (de crans son visibles alh moment de la visita); aquel molon es degut sobretot a de chasudas accidentalas d'animaus; los cerchaires i an trobat d'esqueletas de rèns e de bisonts. La sala «del Caòs» se formèt fa aperaquí 15 000 ans; l'avenc s'es chavat alh fiu de las annadas sobre lo lièit d'un ancian riu sosterranh uèi desaparegut; per aquò totas las salas visitablas son plan connectadas. La visita delh grand public s'achaba dins la sala roja, a 120 m de prigondor, emb un espectacle de son e de lutz compausat per Yann e Guilhèm Cléophas.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]