Auditòri de Tenerife

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Auditòri de Tenerife, Santa Cruz de Tenerife, 2012-12-15

L'Auditòri de Tenerife[1][2][3] "Adán Martín" (ancianament nomenat e encara mai conegut coma Auditòri de Tenerife), es una òbra de l'arquitècte Santiago Calatrava Valls. Se situa dins l'Avenguda de la Constitucion de la capitala canària, Santa Cruz de Tenerife (Illas Canàrias, Espanha), e al bòrd de l'ocean Atlantic dins la partida sud del Pòrt de Santa Cruz. La construccion del bastiment comencèt en 1997 e s'acabèt en 2003, foguèt inaugurat lo 26 de setembre d'aquel an en preséncia de Felipe de Borbón, Prince d'Astúrias. En l'an 2005 foguèt visitat per l'ancian president d'Estats Units d'America, Bill Clinton. Es un bastiment del movement de l'arquitectura pòstmodèrna de fins del sègle XX. L'Auditòri de Tenerife es lo sèti de l'Orquèstra Sinfonica de Tenerife, considerat coma un de las melhoras orquèstras sinfonicas espanhòlas.[4]

Lo siloèta modèrna de l'auditòri venguèt un dels emblèmas singulars de la vila de Santa Cruz e de l'illa de Tenerife.[5][6] Es lo bastit mai modèrne de Canàrias e una atraccion toristica de l'illa.

Localizacion[modificar | modificar la font]

Auditòri de Tenerife dempuèi l'Avenguda de la Constitucion.

L'Auditòri de Tenerife se plaça en la zòna centrala de Cap-Llanos dins la vila de Santa Cruz de Tenerife, entre: l'Avenguda de la Constitucion, lo Pargue Maritim César Manrique e lo Pòrt de Santa Cruz de Tenerife. Près de l'auditòri se tròba tanben l'estacion intercambiador del Tramvai de Tenerife.

Al bòrd de l'auditòri s'auçan las doas de Torres de Santa Cruz, que son los gratacèls mai nauts de las Illas Canàrias, las torres bessonas mai nautas d'Espanha e fins a 2010 las bastissas residencialas mai nautas del país. L'auditòri e las torres es l'ensems mai identificable e fotografiat de la vila.

Istòria[modificar | modificar la font]

Ja en 1970, los de Tenerife demandon la creacion d'un auditòri per las illas. En 1977 lo Plen Insular vòta per realizar l'auditòri sul luòc de la bòrda El Ramonal, l'an seguent comença lo concors per la redaccion del projècte. S'acordèt d'en primièr sul projècte de l'arquitècte Antonio Fernández Alba. Mai tard, en 1985, lo Plen Insular apròva la nòva localizacion de l'auditòri a la bòrda El Chapatal.[7]

En 1987, se presenton publicament los plans dels arquitèctes Antonio Fernández Alba, Vicente Saavedra e Javier Díaz Llanos. Se fan un torn conceptual sul tipe de bastit e es abandona lo projècte precedent. En 1989 començan los contactes amb l'arquitècte valencian Santiago Calatrava Valls, que serà l'arquitècte definitiu.[7]

En 1991, es presentat publicament l'avantprojècte de l'Auditòri de Tenerife plaçat a la fin de l'Avenguda Tres de Mai de la capitala, e en 1992 se crea la Comission de Supervision e Contraròtle per las òbras del bastit de l'auditòri. En 1996, s'apròva la proposicion del cambiament de la situacion cap al Castillo de San Juan Baptista, plaçat al bòrd de la mar.[7]

En 1997, començan las òbras. En 2001 son plaçadas las 17 de pèças metallicas que fòrman la cobèrta. En 2002, s'acaban las òbras de ciment e encolatge del trencadís blanc en l'exterior, alara que se relizan los trabalhs acostics a l'interior de las salas.[7]

Inauguracion[modificar | modificar la font]

L'Auditòri de Tenerife foguèt inaugurat de oficialament pel Prince d'Astúrias Felipe de Borbón, lo 26 de setembre de 2003. De correspondents e jornals del mond entièr èran present per l'inauguracion coma lo nòrd-american "The New York Times", los britanics "Financial Times" e "The Independent", lo parisenc "Le Monde", o lo "Corriere della Sera", un dels jornals mai legit en Itàlia..[8]

Visita de Bill Clinton[modificar | modificar la font]

L'Auditòri foguèt tanben visitat per l'ex-president d'Estats Units d'America, Bill Clinton, que visitèt Tenerife en julhet de 2005, per participar en unas jornadas consacradas al ròtle de l'isla de Tenerife coma Plataforma Logistica Atlantica entre Euròpa, Africa e America. Éra tanben la primièra visita d'un ex-president d'Estats Units d'America en Canàrias.[9]

Cambiament de nom[modificar | modificar la font]

Lo 28 de genièr de 2011 lo Cabildo de Tenerife aprovèt a l'unanimitat la proposicion del cambiament de nom del bastit per venir "Auditòri de Tenerife Adán Martín" en memòria al President del Govèrn de Canàrias, Adán Martín Menis qu'aviá promogut lo bastit coma president de Cabildo de Tenerife.[10][11][12] Malgrat aquò, la denominacion populara demòra "Auditòri de Tenerife".[13]

L'edifici[modificar | modificar la font]

Auditòri de Tenerife dempuèi lo cèl.

L'edifici es realizat sus una parcèla de 23.000 m² ont l'auditòri n'ocupa 6.471 , contenent doas salas. La sala principala o Sinfónica, qu'es la sala màger de l'auditòri amb 1616 plaças e la sala de Cámara, ela, es mai intimista e ploivalenta amb 422 plaças.

L'edifici es celèbre pel seu grand "arc" o "sobrecobèrtura", considerada coma l'epitòm de l'arquitectura espanhòla contemporanèa. Aquel arc marquèt un abans e un après dins l'istòria de l'arquitectura, qu'es l'unic arc de grandas dimensions sostengut sonque per dos ponchs de supòrt, alara la punta apareis en suspens, escomesa a la gravetat. Las dimensions aproximativas de l'element son 60 mètres maxim de larg, 100 mètres de long en projeccion orizontala, e 40 mètres de nautor.[14]

Lo perfil blanc de l'auditòri emergissent al bòrd del mar evoca l'Opèra de Sydney en Austràlia. E dempuèi 2003 per causa de l'edifici de l'Auditòri, la vila de Santa Cruz de Tenerife, es chafrada "La Sydney de l'Atlantic".[15]

Espacis exteriors[modificar | modificar la font]

L'auditòri dempuèi l'exterior.
Vista nocturna amb rebat dins la mar.
Vista oblica nocturna.

Passejant a l'entorn del bastit, se tròban diferentas terrassas amb vista sul mar, entre elas podèm destacar las seguentas:

Plaza Alisios[modificar | modificar la font]

Un jòc de corbas impossiblas coronadas per una majestuosa ala de beton faiçona la siloeta. Ocupa 16.000 mètres cairats dubèrts cap a l'exterior, amb una bèla vista su l'ocean Atlantic e la dinamica siloeta de l'Auditòri coma decòr. La superfícia es de 16.289 m².

Terraza Atlántico e Terraza Ciudad [modificar | modificar la font]

La localizacion de l'Auditòri de Tenerife ofrís de grands contrastes: L'ocean Atlantic e la vila de Santa Crotz de Tenerife. Una tèla amb de rebats blaus cobalt, turquesa e otramar sus la Terrassa Atlantica. Fond urban e en movement en la Terrassa de la Vila. Dos contèxtes evocators, amb de caractèr totalament diferents alunhats de sonque 60 mètres de distància entre elas;

Terraza Atlàntico
  • Superfícia: 400 m².
  • Accèsses: Accès dirècte per la carrièra.
Terraza Ciudad
  • Superfícia: 350 m².
  • Accèsses: Accès dirècte dins lo carrèr.

Espacis interiors[modificar | modificar la font]

Los espacis interiors, ofrisson tanben una granda varietat, la Sala Sinfónica, es d'una estetica impressionanta e la Sala de Cámara, fòrça polivalenta e intimista.

Sala Sinfónica[modificar | modificar la font]

La sala principala o Sinfónica, coronada per una copòla, dispausa de 1.616 plaças en anfiteatre, amb un espaci scenic amb 16,5 mètres de larg e 14 mètres de prigondor. Partent de l'empont, d'ambedós costats de l'espaci dels cadierals emergisson los tudèls de l'òrgue dessenhat per Albert Blancafort que tanben desenhèt aquel de la Catedrala d'Alcalá de Henares. L'òrgue a una concepcion aluenhada del concèpte tradicional, donant un son ambiofonic que las fonts de son dispausadas a l'entorn de l'auditor.

Sala de Cámara[modificar | modificar la font]

La sala de Cámara, ela, reprodusís a una escala mendre la distribucion en anfiteatro de la sala sinfonica e compte amb 422 plaças. Dins lo vestibul, a que s'accedís dempuèi dos costats de l'edifici, podèm trobar la sala de premsa, una botiga e una cafetería. Tanben, i a una dotzena de lòtjas individualas e d'autras collectivas, e d'emplaçaments especials per de servicis de cofadura, maquilhatge, vestiari, eca. A l'exterior i a doas terrassas amb vista sus la mar.

Hall[modificar | modificar la font]

Lo hall es un espaci interior amb una incomparable vista de l'ocean Atlantic. Ocupa 1200 m² airejat, enquadrats per de grandas pòrtas de fusta plegablas que se dobrisson cap a l'exterior

Galariás Puerto e Castillo[modificar | modificar la font]

Se pòt accedir dempuèi la Sala Sinfonica, dempuèi lo Hall Principal e en dirècte dempuèi la carrièra Este, aquel espaci gaudís d'una vista cap al mar e al Pargue Maritim César Manrique. Es un espaci dubèrt e protegit al meteis temps. Superfícia: 300 m².

Usatges[modificar | modificar la font]

Programacion culturala[modificar | modificar la font]

Per sa programacion scenica se realiza divèrses cicles musicals coma Tenerife Danza, Jazz Atlántico, de Músicas del Mundo, Entre d'Amigos o de Grandes Intérpretes; en mai d'acuélher las sasons de l'Orquèstra Sinfonica de Tenerife, e del Festenal d'Opèra de Tenerife e, amb lo Teatre Pérez Galdós de las Palmas de Granda Canària, las sessions del Festenal de Musica de Canàrias.

Eveniments[modificar | modificar la font]

Las installacions de l'Auditòri pòdon tanben recébre de congresses, de jornadas, de presentacions de produchs o convencions. L'edifici de l'auditòri e l'entorn, es tanben utilizat per decòrs de filmes cinèma e television o de publicitats.

Esclairatges[modificar | modificar la font]

Auditòri de nuèch

Un espectacle de véser es aquel donat per l'edifici de nuèch quand es illuminat (mai sovent de color blanca) e enscasenças amb de colors divèrsas, coma per exemple la nuèch de la fin de l'an 2007-2008 que l'auditòri èra de blanc e jaune (se rebatèt en mai sus l'ala de l'edifici un relòtge de lutz marcant las oras).

Galariá[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]