Ascani

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Enèu fugissent Tròia aamb Anquises sus l'espalta, accompanhat de son filh Ascani e de son esposa, amfòra grèga d'Etruria, v. 470 AbC., Staatliche Antikensammlungen

Dins la mitologia grèga e romaine, Ascani (en grèc ancian Ἀσκάνιος / Askánios) o Iul es lo filh d’Enèu e de Creusa (la filha de Priam).

Segon la version mai anciana e tradicionala de la legenda, Ascani fugís de Tròia amb son paire e son grand paternal Anquises. Mas tard, será enviat per son paire a Propontid per i regnar abans de se jònher a son cosin Astianax, lo filh d’Ector, per restablir la ciutat de Tròia. Una segonda version preten qu’Ascani accompanha son paire en Itàlia e torna amb el a Tròia ont, vengut vièlh, Enèu auriá regna abans de daissar lo reialme al seu filh. Segon una darrièra version, que conta entre autres Tit Livi (Istòria romana - Libre I - « Fondacion d'Alba Longa), Ascani seriá lo filh d'Enèu e de Lavinia, filha del rei Latin qu'esposa Enèu après qu'arribèt en Itàlia. De notar que Tit Livi cita las doas darrièras versions coma ambedoas plausiblas.

Pasmens la tradicion mai coneguda es la tradicion romana, contada dins l'Eneïda, ont Ascani fa soca en Itàlia seguent son paire. Virgili nos lo representa coma un personatge incarnant l’esper dels Troians subrevivents, adorat per son paire e sa granda pairala, la divesa Afrodita, mas a vegada malbiaissut, que per exemple provòca las ostilitats amb los Latins tuant una cèrvia sagrada.

A la mòrt del paire, la tradicion romana mòstra Ascani regnant suls Latins e Troians reunits, luchant contra los Etruscs qu'auriá emportat una victòria al bòrd del Numicius. Fin finala es considerat coma lo fondator d'Alba Longa, d'unes trenta ans après la fondacion de Lavini per son paire. Es obligat per l’ostilitat dels Latins, que prenon lo partit de sa mairastra Lavinia, veusa d’Enèu e de son miègfraire Silvi. Pasmens es aquel darrièr que li succèda sul tròn d’Alba Longa.

Es conegut tanben pels Romans jol nom de Iul, en latin Iulus, atal la familha dels Iulii se podava pretendre descendre del. L’origina d'aquel nom es explicada atal: quans Enèu moriguèt de combats comencèron entre los Troians units als Latins, capitanejat per Ascani, e los Rutuls e lors aliats etruscs. Ascani es victoriós e recep lo cafre d’Iobum o Iolum diminutiu de Jupitèr. Caton dins sas Originas conta ja aquela etimologia. Una autra tradicion atribuís aquel nom al filh d’Ascani, escartat del tròn d’Alba Longa per son oncle Silvi que ne faguèt un preire.

Vejats tanben[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Ascani.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (es)M. Cruz Garcia Fuentes, « Aeneas, Ascanio y los reyes de Alba », Hispania Antiqua. Revista de historia antigua, II, 1972, pp. 21-34.
  • (fr)Pierre Grimal, Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine, París, PUF, 3en ed., 1963, p. 53.