Antimatèria
S'admet generalament que l'antimatèria se compausa de particulas de la meteissa massa e espin qu'una particula de matèria, mai amb una carga opausada (simetria C, de carga).
Ais originas, l'equacion de Dirac[modificar | Modificar lo còdi]
L'equacion de Dirac, una equacion de mecanica quantica relativista, foguèt descubèrta per Paul Dirac en 1928. Aquesta equacion descriu lei particulas d'espin 1/2, coma l'electron. Compatibla entierament amb la mecanica quantica, e largament compatibla amb la teoria de la relativitat especiala presenta de solucions per la natura de l'espin dei particulas, e per l'existéncia d'antiparticulas. Encara que originariament foguèt formulada per l'electron, aquesta equacion se pòt aplicar tanben en d'autrei particulas d'espin 1/2, coma lo neutrinò, lo proton e lo neutron. Dirac utilizèt la vertadiera forma de l'equacion:
E = mc2
Doncas:
E2 = p2c2+m2c4
Aquesta equacion a doas solucions: una correspondenta a l'energia positiva, e una autra a la negativa. La solucion d'energia negativa, l'antiparticula, es soventei fes interpretada coma un trauc dins una mar de Fermi, valent a dire l'abséncia d'una particula. En teoria quantica dei camps es tanben interpretada coma una particula que va a l'envèrs dins lo temps, ja que lo formalisme matematic fa vertadierament pas la diferéncia entre aquelei doas possibilitats.
Pròvas experimentalas[modificar | Modificar lo còdi]
Aquesta teoria es entierament compatibla amb çò que s'es observat en laboratòri, en fach lo positron foguèt descubèrt experimentalament per Carl Anderson en 1932. En 1996 au CERN capitèron a formar un antiatòm d'antiidrogèn de vida fòrça corta compausat d'un antiproton e d'un positron, experiment melhorat en 2010 embé una vida d'aperaquí un desen de segonda.
L'avenidor de l'antimatèria[modificar | Modificar lo còdi]
Un domeni onte l'estudi de l'antimatèria a un avenidor particularament interessant es la cosmologia. En efèt vesèm dins nòstre univèrs un desequilibri entre matèria e antimatèria : l'antimatèria es esquasi absenta, mentre que se lei quantitats de matèria e d'antimatèria èran identicas, se serián desintegradas una ambé l'autra.
Dau vejaire dei fisicians dei particulas, aquesta question es ligada a la violacion de simetria CPT per l'interaccion forta, determinada per lei coeficients de la matritz CKM e/o per una nòva fisica, tanben dicha fisica enlai dau modèl estandard (BSM physics).