Alcalí

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Un alcalí es un tèrme de l'alquimia puèi de la quimia descrivent diferents compausats quimics, a vegada en mescla, de proprietats dichas alcalinas o basicas[1]. Dempuèi lo sègle XVII, lo tèrme es emplegat de biais generic per designar de basas, de sals o de solucions basicas concentradas. En quimia industriala modèrna, un alcalí designa una basa fòrta dins l'aiga[2].

L'adjectiu associat alcalin, qu'indicava una sabor amara o agressiva tipica, la precéncia d'una basa fòrta o una foncion basica mermant l'aciditat d'un mitan, acbèt per designar los ions o atòms de Li, Na o K, plus rarament Rb, Cs o Fr de la primièra colomna de la taula periodica[3]. Aqueles merials alcalins an la proprietat de formar amb l'oxigèn o l'iaga de las basas fòrta, nomenadas alcalís. Atala una pila alcalina, fasent mòure d'ions Li+ o Na+...

Al vejaire practic e comercial, lo tèrme alcalí nomena encara de produchs de netejatge, agents poderoses autorisats per desbocar los aiguièrs coma totas autras canalizacions resistantas a las basas quimicas o encara lessiu liquid, per enforçar l'accion dels lessius ordinaris[4]. Dempuèi sempre, los alcalís se caracterisan per la proprietat de "amolir las matèrias organicas" e favorisar lors dissolucions ulterioras dins l'aiga.

Soda calcinada e purificada (botelhon de polvera carbonat de sòdi)
Lessivatge de cendres de fusta per prene l'alcalí potassa en dejós
Potassa dels Ancians (a base de carbonat de K)

Originas e definicions dels alcalís[modificar | Modificar lo còdi]

Soda autrescòp calcinada en baia de Somme

Tradicionalament, un alcalí presenta un sal extrach de cendres d'un fogal quin que siá[5]. Las cendres de vegetals èran culhida e amassadas per exemple dins una simpla tela de lin o de cambe. Los cendrièrs tancats èran asagats d'aiga, puèi quichat per ne far sortir un lixiviat o chuc de percolacion liquid que, per concentracion de la solucion aquosa e evaporacion de l'aiga, daissa se pausar de sals fins, solubles dins l'aiga que se nomenava alcalís[6].

La lixiviacion de las cendres de fusta[7] es una practica d'agotament e de filtracion de las matèrias solublas per l'aiga. Lo lixiviat o las aigas extrachas son reculhidas o dins de naucs exposausats al solelh o caufats fins a evaporacion totala e dessiccacion, o dins de crusòls a l'origina en ceramica, mai tard en metal ferrós[8]. Las cendres mescladas a una matèria grassa aponduda donan un lessiu al còser de lencòls al pairòl o pendent lor banh a caud dins un nauc de fusta[9].

Sus las broas maritimas, l'expleitacion de multiples plantas de riba a vegadas cultivadas, nomenada de biais generics sodas, es atestada de biais evident, de l'antiquitat fins a la mitat del sègle XIX, a vegada fins a 1900[10]. Dins los païses de vinha, las cendres de gravèlas èran emplegadas per n'extraire un alcalí.

L'alcalí poirá designar al causir e sovent en mescla la soda, la potassa o jos una forma afinada lo carbonat de potassi, la potassa caustica, la soda caustica, l'amoniac solubilizat dins l'aiga e amoniac, a vegada un autre compausat fortament basic. Tot dependava de la natura e origina de las cendres amassadas o de matèrias de basa de sa fabricacion. Una darrièra operacion consistava a calfar aquel sal pulverulent amb de calç o a mesclar amb de calç viva[11].

L'alcalí veniá caustic o fòrt.

Sovent se dich que la banala distinccion souda-potassa es establida scientificament pel quimista alemand Margraff. Es verai que los alcalís èran aisidament confonduts per los proprietats comunas. Pasmens los òmes de l'art de la quimi tecnica, coma los veirièrs, los diferents metallurgistas, lps saponièrs, los tinturièrs, los (al)quimistas practicians... los confondavan pas mai dempuèi de sègles.

Aigas d'alcalís o aigas alcalinas[modificar | Modificar lo còdi]

Los alcalís mòstan de proprietats remarcablas en miltan aquós: fan verd lo siròp de violeta, e fan virar blau sistematicament las colors vegetalas, vengut roge per l'acid. Mai, dins aquel mitan, l'encontra d'alcalís e d'acids provocavan sovent amb de reactions vivas e caudas, l'apareisson de sals diferents. Los alcalís quitament diluits, e encara mai a l'estat concentrat, possedisson la proprietat d'enflamar e d'ulcerar totes los teissuts vivents. Los alcalís caustics son fòrça igroscopics: presentan un aspècte alcalescent e semblan genrar d'autres alcalís diluits[12]. La manipulacion dels différents alcalis, comme celle d'ailleurs des diferents acids fòrts, demorèt una primièra estapa a l'initiacion al laboratòri de quimia: dispausant de pèças e aisinas de veire idonèus e d'aisina de caufatge o de distillacion, cal preparar per son usatge personal de solucions aquosas mai utilas, a l'encòp mai concentradas mas tanben conegudas melhoras per pesada e purificacion de las matèrias de basa[13]. L'origina d'aquelas practicas sembla venir dels quimistas ancians e alors primièrs mèstres legendaris nomenats Geber o Rhazès[14].

Los preparators avián benlèu consciéncia d'una diversitat d'espècias de sals ionics, al mens correladas a la natura e origina de las cendres e de las matèrias combustiblas. Atal la cendres de fusta permeton mai aisidament la realizacion de la potassa[15]. Amb de cendres de vegetals terrèstres, s'obten una mescla complèxe a basa de carbonats de K o de Na. Amb de cendres de vegetals de las ribas salinas, o de las plantas creissent sus de sodisols o salsodisols, s'obten una mescla a base de carbonats de Na.

Sus la litina expausada a l'aire creissença del carbonat de liti

D'autre còrs basics recebèron lo npm d'alcalí que los sabents medievals supausavan qu'un alcalí tipe èra ni liquid ni solid estable (donc ni fluid ni matèria per un rasonament escolastic o aristotelician!): amoniac, litina des Ancians, litina caustica, carbonat de berylli[16], borax[17]...

Existiá donc una definicion sabenta de l'alcal: alcali est sal extractum ex cinere omnium corporum, idque sive sint liquidae sive solidae (materiae) omnibus rebus inest proprium[18].

Tanben, paréis evident, segon lo passatge, a vegada subte, a vegada lent, de saber de l'al chemia de la Mediterranèa araboberbèra a l'alquimia mediévala latina, las classificacions, de nòu vist o considerats segon de taxonomias (pseudo)aristotelicianas[19], avián ja evoluat, empruntant de principis qualificatius del tipe sal, tèrra, ròca, (règne) mineral, (règne) vegetal... per destriar la substéncia activa alcalí, d'origina indefinissabla.

Tèrras alcalís o tèrras alcalinas[modificar | Modificar lo còdi]

Aspècte terrós del carbonat de stronti

Las tèrras alcalinas correspondon a de substéncia mineralas subretot insolubles o pauc solubles dins l'aiga, mas que se comportan curiosament coma los alcalís autentics. L'art antic del caucinièr realizaba per la combustion de la ròca calcara la calç viva, matèria pulverulenta incluissent en mai segon los luòcs dels oxids de magnesi, de stronti, de bari, veire de berylli[20]. La calç atudada a l'aiga, formant sovent una suspension descricha coma un lach blanquinós, conteniá los idroxids correspondents, a començar per l'idroxid de calci Ca(OH)2. Una tèrra alcalina, viva o atudada, poiriá portar miraculosament son poder alcalin per umectacion e caufatge, enforçant l'alcalí mineral o vegetal: aquela operacion, coneguda dels ancians Egipcians fa mai de 4000 ans, se nomena causticacion o caustificacion. Aquela operacion demorèt una operacion de regeneracion dels lessius usats.

La magnèsi calcinada, tot coma l'oxid de zinc, son d'oxids peu solubles, e coma lors idroxids Mg(OH)2.... Mas, plan lèu, lor poder de neutralizar los acids foguèron remarcat. Tanben se pòt apondre a aquela lista las polveras d'oxids de fèrre, plan coneguts dels metallurgistas...

Un cas singular: l'alcali ammonia o aiga d'Amon[modificar | Modificar lo còdi]

L'amoniac o solucion aquosa de amoniac NH3 èra considerada dempuèi l'Antiquitat coma un "alcalí" singuliar: mai èra calfat, mai perdava sa fòrça coma se s'envolava misteriosament. Mai, se podava pas lo purificar passant per una forma definitiva de sal estable[21]. Que, en mai, èra obtengut per distillacion d'un cert nombre de matèrias animalas, subretot lors déjeccions coma l'urina, aquel singular principi actii se nomena alara alcali volatil[22]. Totes los autres alcalís, pels destriar de l'amoniac, èran nomenats alcalís fixats.

Mas quand la nocion de gas, sul còp ligada a aquela dels corpusculs de matèrias, denegant los principis aristotelicians dels alquimistas, foguèt gaireben acceptada, al sègle XVII, una correccion radicala venent dels davancièrs de la quimia pneumatica fuguèt acceptada[23]: la solucion d'amoniac NH3 (aq) demorava un alcalí al sens global e lo gas amoniac desliurat del mitan aquós veniá precisament l'alcalí volatil (NH3)g. Capturat e de nòu injectat per brassatge dins l'aiga, aquel darrièr tornava formar segon una descripcion coerenta un "alcalí liquida".

Lo quimista angloirlandés Robert Boyle, dins los ans 1660, realizèt las primièras tecnicas de quimia analitic per reconéisser las entitats quimicas d'entre las mai comunas, per exemple los acids e los alcalis, d'en primièr l'amoniac. Alara, l'aprendís quimista d'un laboratòri seriós dispausava d'un ficha tecnica associada a cada compausat quimic (re)conegut, per procedir a una identificacion d'un produch declarat del comèrci o acabar un estudi discriminant.

Sals alcalís: alcalí fixa e volatil, alcalí mineral e vegetal[modificar | Modificar lo còdi]

Los autres alcalís coma la soda o la potassa, caustica o non, èran a priori fixes. Amb l'arribada a la fin del sègle XVI d'una teoria tacita de corpusculs definits de matèrias e d'estats de matèria minimalistas[24], una simpla operacion de calfatge vigiladas daissa supausar d'estructuras diferentas: destria los carbonats dels alcalís vertadièrament fixes coma la soda caustica e la potassa caustica, que pòdon èsser fonduda sens pèrda. Demoran los oxids davancièrs dels derrirèes o intermediaris veirièrs (descrich mai tard en Na20 e K20) pressentits mas pas provat.

La soda, alcalí emblematic, èra considerada coma un alcalí mineral, que la tradicion alquimica egipciana aviá establit la correspondéncia entre la soda extracha de las plantas e aquelas resutant del caufatge, en vase claus, de flors de natron o de las aigas saumastes dels lacs salats del desèrt. La potassa dels Ancians èran consideradas coma l'emblematic alcalí vegetal, fauta de descobèrtas de còrs naturals assimilables. La distinccion entre alcalí mineral e vegetal, purificats respectivament, s'operava de biais imemorial e simple per l'accion d'una peçuc getat sul fuòc, un rag de flamas jaunas èra gerida per l'alcalí mineral, una flama violeta indicava la precéncia de l'alcalí vegetal[25].

Cal signalar dins la quimia practica d'alcalís l'apòrt de contunh dels artesans europèus de la matèria e del fuòc, fabres, metallurgistas, veiri§r, ceramistas... Los veirièrs consideravan los alcalís coma de fondents, favorisant la fusion de la matèria vitrosa, e los alcalís terroses coma d'estabilisants e enforçaires durables del veire[26]. Se detriava ja eficaçament al començament del sègle XV, subreot en Itàlia e dins las contradas méditerranèas, los fondents potassics dels fondents sodics. L'obtencion de silici relativament, per detonacion e trissatge de calhau qüarsós del Tecin amb un fondent sodic tanben purificat permet l'obtencion d'un veire transparent, quitament fòrta espessor.

Un vocabulari de la quimia modèrna, que tend a passar d'usatge[modificar | Modificar lo còdi]

Una raíc alquimica preservada per d'elements quimics coneguts[modificar | Modificar lo còdi]

Metals alcalins

La descobèrta dels metals alcalins, per electrolisi dels principals alcalís fixes fonduts, es a l'origina dels noms dels metals alcalins, de la primièra colomna de la taula periodica dels elements quimics de Mendeleiev

Las tèrra alcalinas, es a dire las ròcas que per calfatge a l'aire, realizant d'alcalís, son a l'origina de la descobèrta dels metals alcalinoterroses per l'isolament, via los proceses electrolitics en miten fondut d'oxids, d'elements metallics correspondants. L'adjectiu alcalinoterrós, comun a partit de 1845, qualifica a partir de l'origna los elements Ca, Sr, Ba. S'i apond Be, Mg e Ra, de la meteissa segonda colomna de la taula periodica

Quimia tecnica[modificar | Modificar lo còdi]

En quimia modèrna, los alcalís constituisson subretot una sosclassa de las basas. Los alcalís designan subretot las basas fòrta que se dissòlvan dins l'aiga en donant l'ion idroxid HO[27],[28],[29],[30]. A vegadas, mas fòrça rarament uèi, las solucions concentradas de carbonats alcalins o las suspensions de còrs alcalinoterroses son inclusas dins aque gropament.

Abans dissolucion dins l'aiga, aqueles alcalís pòdon èsser:

  • solids: idroxid de sòdi NaOH, idroxid de potassi KOH, litina o LiOH, idroxid de magnèsi Mg(OH)2, idroxid de calci Ca(OH)2... mas eventualament Na2CO3 o soda Solvay, K2CO3...
  • gasós: amoniac NH3 que dissòlv dins l'aiga dona una solucion nomenada amoniac NH4OH.
Lavatge del petròli amb l'acid e alcalí

Los alcalis pòdon èsser divisats en:

  • fòrts (NaOH, KOH, Mg(OH)2 et Ca(OH)2): S'ionisan complètament quand son dissolgut dins l'aiga;
  • flacs, per exemple NH4OH,Na2CO3... : existisson dins un estat parcialament ionisat en solucion aquosa.

Dins l'industria quimica de la fin del sègle XIX mai encara qu'al laboratòri, l'alcalí demora encara lo tèrme ancian o tradicional que cobrís l'ensemble de las basas quimicas modèrnas descricha çai dejós. Lors intensas demandas nomena una produccion totjorn mai massissa, començada per d'industrials innovants coma Ernest Solvay o organizada per de grops quimics en via de gigantisme, coma l'United Alkali Company en Grand Bretanha de 1890 a 1926.

L'alcalí tend a representar al sègle XX de biais generic una solucion basica o alcalina concentrada, sovent prèsta a l'emplec o caracteristica de la quimia aquosa[31].

Mas de biais precís, l'alcalí designa encara una mescla (liquida) d'amoniac e d'aiga. Es un produch fòrça corrosiu e d'odor fòrça picanta, lo gas irritant las mucosas e los palmons, cal manipular sota chiminèa amb de gants e lunetas.

Apareisson dels alcalís organics amb lo vam de la quimia organica[modificar | Modificar lo còdi]

Al sègle XIX, lo grand vam de la quimia organica daissèt un vast còrpus descriptiu de còrs quimics organics, nomenats los "alcalís organics", obtengut mai sovent en itan basic, avent sovent d'estructuras complèxas d'en primièr mal o grossièrament comprés, qe sián extrachs des substanças naturalas, per exemple extrachas de plantas o sintetizats a partir de moleculs foncionalas purificadas al laboratòri, alcòls, aminas, fenòls...

Lo lent e intelligent esfòç de recerca e desvolopament entre 1880 e 1910 de la quimia alemanda dins lo domèni dels colorants de sintèsi, rassemblant en realitat al delà d'una mitica istòria nacionalista, la collaboracion dels melhors quimistas europèus, daissèt als quimistas organicians concèptes e saber far de laboratòri per començar melhor a estudiar aquelas estructuras molecularas abans la revolucion de las diferentas metòdas de metrologia fisicas.

D'en primièr nomenats alcalís organics, aqueles còrs organics tornèron èsser nomenat al començament de periòde, encara de biais generic, alcaloïdes[32].

Geologia[modificar | Modificar lo còdi]

Sus una carrirèra ennevada près d'un lac alcalin, l'Alkali Lake en Oregon
Una autra espandida alcalina californiana Salton sea
Lac Searles, près de Trona, vila al tèrme septentrional del comtat californian de San Bernardino

Lo natron es un carbonat de sòdi idratat natural que se pausa naturalament en eflorescéncia suls bòrds dels lacs Amers en Egipte. Aquela ròca evaporita de formula bruta Na2CO3·10H2O èrat identificada de longa data amb la soda, preparada a partir de las cendres de la planta[33]. Existís de jaces importants en Africa e Califòrnia.

Existís tanben un mineral mens frequent, lo trona, de formula Na2CO3· NaHCO3· 2H2O, mas abondant dins los bacins sedimentaris d'origina paludenca e las contradas desertica endoreïcas e alcalinas. Dins sa formula, trobam lo bicarbonat de sòdi, qu'es l'intermediari, pauc soluble a freg, del procés Solvay. Lo bicarbonat de soda NaHCO3 èra pas considerat pels Ancians coma un alcalí, se trapa sovent dins la aigas de fonts caudas o fonts termalas anticas[34], coma dins la aigas saumastres de fòrça lacs africans.

En Califòrnia, lo lac Searles es expleitat per sa resorgas en borax, natron o trona a partir dels ans 1870. La Salton sea al sud del meteis Estat es son mai grand lac endoreïc temporari, a l'encòp salin, saumastre e alcalin, tornat format recentament en granda partida per una succession d'amenatjaments e imprevesenças antropics, menant inevitablament una seguida de desastres ecologics. Al sud de l'Estat d'Oregon, un lac alcalinModèl:Lien, l'Alkali Lake conten subretot los minerals gaylussita, natron, Magadiita NaSi7O13(OH)3·3 o 4 H2O e teermonatrita Na2CO3·H2O[35]. Mas al sud-oèst, es pas mai qu'una vasta descarga quimica. Existisson de vasta zona alcalina al Nevada, en Arizòna, a Nòu Mexic.

Granit de feldspat alcalin

Medecina e farmacia[modificar | Modificar lo còdi]

Existís de medicaments alcalins. contenon un alcalí o presentan de proprietats antiacidas. Un dels mai conegut es la soda Solvay Na2CO3.

L'alcalinoterapia es una terapautica a basa d'aquela claça de medicaments. En usatge externe, per curar de malautiás de pel, se presenta jos forma de locions, enguents o dels sals de banhs. Un minutatge precís del banh es impausat per pas datjat tròp la pel.

En usatge intèrne, subretot dins los ans 1930, lo dosatge varia entre 1 e 15 g d'alcalí ultra-doç o flac, du type bicarbonate de sodium ou de potassium, a vegada associat a de carbonat de calci[36]. Se preniá per facilitar la digescion favorisant e neutralizar los acids dels tube digestiu.

Los sals de liti èra tanben emplegat contra la gota. Aurián un ròtle per la dissolucion dels depaus de sals d'urats, a l'origina de dolors vivas als tèrmes del còrs.

Desèrt alcalin del Nevada
Poscas alcalinas tornejant dins l'aire

Mitologia[modificar | Modificar lo còdi]

L'alcalí es, segon fòrça cresença mediterranèas o europèas encara comunas a l'epòca modèrna, un principe-sal d'extraccion singulara[37], que se podava classificar a costat del sal marin s'aviá pas una proprietat basica antiacia fondamentala. Correspond a una entitat subtila, aisidament purifiabla, manipulabla e agressiva per la pel o las mucosas, en correspondncia amb un grand nombre de djinns o d'esperit de l'aiga qu'arrestan pas de los emportar amb eles, a vegada al prejudici de las plantas qui noirissan los Òmes. Los djinns de la mar serián mai poderoses (atrasents), vaquí perque la mar a una aiga dença e salada, disiá lo contaire berbèr, mas es possible de trobar los diferents alcalís brutlant las produccions des vegetalas, èssers vivants que sabèron los prene per se'n noirir o se n'aparar.

Los alcalís, comolats e servats dins los desèrts alcalins e las ròcas sedimentàrias dels ancians lacs salats o plan d'aigas saumastre, serián donc de composants del cicle de degradacion minerala, dins son etapa ultima. Coma los Ancians concebián pas cap un ròtle d'acumulacion ultima e sens finalitat, s'acordèron perespiritualizar sas proprietats observablas, per exemple de solubilitat e de basicitat mai o menss agressiva.

Désert alcalin
Désert alcalin

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pour une définition succincte et littéraire par le TLF
  2. C'est le sens du terme chimique anglais alkali ou alcali, à savoir une quelconque solution concentrée de soude caustique NaOH, de potasse caustique KOH... , sens courant maintenu dans le Perry's Chemical Engineers Handbook.
  3. D'un point de vue ancien uniquement organoleptique, les bases sont des substances amères, plus ou moins douceâtres au toucher, à l'opposé des acides, dérivant du terme latin acidus, aigre, piquant.
  4. Les banales lessives commerciales sont elles-aussi à base d'agents alcalins ou de composés basiques, tels que les phosphates... ou autrefois les cendres.
  5. sal elicitus en latin médiéval ou sel d'extraction.
  6. Il reste dans le cendrier la matière non soluble dite "indéfiniment solide", à base de charbons de bois et de diverses impuretés.
  7. Le bois est le seul combustible courant jusqu'au sègle XVIII, que ce soit sous forme de bois sec ou de charbon de bois après transformation par les charbonniers.
  8. Le produit salin, nommé salt de potash ou Salz von Potasche avant le sègle XVIII, est très souvent un carbonate de potassium impur, il est à l'origine de la dénomination française de potasse par abréviation et de (re)latinisation savante pour l'élément potassium.
  9. L'excédent de cendres inusitées servait aux hommes comme engrais potassique: ils la répandaient dans les champs, avec d'autres amendements.
  10. Sur certains rivages maritimes, l'exploitation moderne des cendres d'algues, en particulier d'algues brunes ou varech, emprunte beaucoup à l'industrie des alcalis.
  11. Une des techniques proposait l'addition d'un lait de chaux qui solubilise la soude, une réaction à chaud, puis un chauffage à terme de la solution de soude récupérée, plus ou moins concentrée, afin de faire évaporer l'eau.
  12. En réalité, il s'agit d'un effet de dilution dans l'eau venue de l'air humide.
  13. Qui peut le plus peut le moins : le chimiste qui recherche une moindre force sait diluer.
  14. Si l'initiateur est assurément d'origine arabo-persane, la filiation de cet art ou savoir complexe passe grâce à d'incessantes rencontres ou échanges soit par l'Italie du Sud ou les côtes ibériques de Méditerranée occidentale.
  15. Elle se nomme par l'allemand Pottasche ou l'anglais potash car elle est obtenue par le procédé des verriers en "pot" ou "creuset"
  16. Le carbonate de béryllium, soluble dans l'eau, est un alcali au sens des Anciens.
  17. Buras ou Bornatron des verriers et premiers chimistes allemands, qui appelaient borsaüres Natron l'acide borique
  18. Alcali, in Du Cange, et al., Glossarium mediæ et infimæ latinitatis.
  19. La plupart de celles-ci sont évidemment anachroniques si on postule les prémisses d'une refondation drastique et pratique de cet art antique à l'époque de Geber.
  20. La chaux, obtenue par le chaufournier en calcinant de manière contrôlée la roche calcaire, est peu soluble dans l'eau.
  21. Ce qui n'empêche nullement les alchimistes européens de la Renaissance de le cataloguer comme un principe sel ou mieux un "sel volatil".
  22. La solubilité de NH3 dans l'eau diminue avec la température : 520 g/l à 20 °C, 310 g/l à 40 °C à pression ambiante.
  23. de manière plus unanime à la fin du sègle XVIII
  24. Contrairement à une vision simpliste de l'histoire de la chimie, l'agrément de cette première modélisation théorique, admettant des hypothèses atomistes, est minoritaire, voire ultra-minoritaire et fortement condamnée, même si elle recouvre le spectre discret de l'alchimie mystique de Newton aux obscures chimistes des premiers petits laboratoires en prise avec les besoins d'une chimie technique ancienne, parfois en croissance comme les savonneries appelant l'usage maîtrisé d'alcalis pour la saponification.
  25. Ce test de flamme s'explique, après le premier essor de la spectrométrie, initiée par Joseph von Fraunhofer dès 1814 et continuée par une Optik-chemie allemande ou une optical chemistry anglaise, décrivant avec précision croissante les raies des spectres d'émissions, par l'activation caractéristique d'un élément métal.
  26. Tout se passe comme si leur classification alcaline d'hommes de l'art ne tenait compte que des oxydes formés à hautes température.
  27. La chimie de A à Z, 1200 définitions, Andrew Hunt, Dunod, 2006
  28. Characteristics of Alkali. (de L.H.M. Chung Integrated Chemistry Today p. )
  29. Acids, Bases and Salts.
  30. https://web.archive.org/web/20060523041052/http://www.tiscali.co.uk/reference/encyclopaedia/hutchinson/m0029936.html
  31. La soude caustique l'emporte sur la soude Solvay au cours du siècle pour des raisons pratiques.
  32. Louis Troost, opus cité, dernières éditions successives
  33. Il s'agit d'une soude déca-hydratée.
  34. Il s'agit du nom populaire.
  35. [1]
  36. Il ne faut pas oublier que les alcalis ou bases fortes sont des poisons violents.
  37. Il faut une succession maîtrisée de voie chaude et sèche (combustion), de voie humide puis de voie(s) sèche(s).

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Marcelin Berthelot, Les Origines de l'alchimie, 1885 (Lire en ligne)
  • Marcelin Berthelot, La Révolution chimique : Lavoisier, 1890 (Lire en ligne)
  • Marcellin Berthelot, La Chimie au Moyen Âge, 3 volume, Imprimerie nationale, Paris, 1893 ; réédition Osnabruck, O. Zeller, 1967 Modèl:Lire en ligne :
  • MM. Berthelot, Hartwig Derenbourg, F.-Camille Dreyfus (dir.), La Grande encyclopédie : inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts par une société de savants et de gens de lettres. Société anonyme de La Grande encyclopédie, Thermopyle-Zyrmi, Paris, 1885-1902. Fin de l'article alcalin, petit article alcali, in tome 2, page 3
  • F. Billon, "Soudes et potasses", Petite encyclopédie de chimie industrielle pratique no , E. Bernard et Cie imprimeurs-éditeurs, Paris, 1898, 160 pages.
  • Eugène Chevreul, Histoire des connaissances chimiques, éditeur L Guérin, Librairie Théodore Morgand, Paris, 1866, 479 pages (Tome 1 sans suite) [2]
  • Ferdinand Hoefer, Histoire de la chimie, première édition en deux tomes, éditions Louis Hachette, Paris, 1842 [3], éditions ultérieures en 1860, 1866 [4] et en 1869. Le jugement de Chevreul, une critique méthodique du point de vue de la philosophie naturelle (chimique).
  • Alfred Lacroix, Minéralogie de la France et de ses anciens territoires d'Outremer, description physique et chimique des minéraux, étude des conditions géologiques et de leurs gisements, 6 volumes, Librairie du Muséum, Paris, 1977, réédition de l'ouvrage initié à Paris dès 1892 en un premier tome. En particulier, pour les carbonates hydratés décrits dans le troisième volume, p. 
  • Louis Troost, Traité élémentaire de chimie, Modèl:6e, Paris, 1880, en particulier les "alcalis organiques" p. Texte en ligne Modèl:12e
  •  {{{títol}}}. 
  • Vicq d'Azyr (éditeur), Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières, Médecine, Chez Panckoucke à Paris, Chez Polomteux à liège, 1787; En particulier Volume 1, p.  à 640, avec les entrées suivantes "alcalescence (hygiène), alcalescence, alcalis, alcalis caustiques, alcali déliquescent, alcali de la soude, alcalis doux, alcali du nitre, alcali du tartre, alcalis effervescent, alcalis fixes, alcali marin, alcali minéral, alcalis phlogistiqués, alcali végétal, alcali volatil, alcali volatil concret, alcali volatil fluor, alcalis (médecine vétérinaire), alcalins (remède), alcalisation, alcaliser..."

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]