Agonés

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Agonés
Agonès
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Saint-Saturnin (nom fr de traduire)
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 54′ 12″ N, 3° 43′ 45″ E
Superfícia 4,16 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
323 m
180 m
119 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3413
Lodeva (Gange abans 2015)
Intercom
243400736
CC de las Cevenas Ganjòlas e Sumenencas
Cònsol Patrick Tricou
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
275 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

284 ab.
Densitat 59,38 ab./km²
Autras informacions
Gentilici agonesencs
Còde postal 34190
Còde INSEE 34005

Agonés[1][2] (Agounés en grafia mistralenca[3] Agonès en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Lo gentilici es agonesenc -enca[2]. Un sobriquet dels abitants es las peras[2].

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : vicaria Agonensi en 899, vicaria Agonesi cap a 922, vigaria Agonense en 926, castro Agonensi en 928, vigaria Agonense cap a 958, en 999, cap a 1005, cap a 1070, vigaria Agonensi cap a 1070, de S. Saturnini de Agonesio, de Agonesio, sense data [sègle XII ?], parrochia S. Baudilii et S. Saturnini en 1218, mansi de Agones en 1258, mansorum d'Agones... en 1273, versus Agones en 1275, 1289, parrochia S. Saturnini de Agonesio en 1288, valle de Agonesio en 1304, 1123, ecclesie S. Saturnini de Agonesio en 1332, prior S. Martini de Agonesio en 1392, S. Saturnini de Agonesio, a la fin del sègle XIV, Agarnes en 1520 (identificacion malsegura, poiriá èsser una alteracion d'Aganges = Gange), de Foresio (sic) en 1529, de Agonesio en 1536, 1550, Agones en 1648, Agounès en 1668-69, Agonnés, Agounés ou Agonnès en 1740-60, Agones en 1774-75 (mapa de Cassini)[4].

Segon Dauzat, Agonés ven del nom latin d'òme Aco, Aconis, amb lo sufixe -ensis[5]; segon Hamlin, Agonés es un derivat de l'ancian nom de la localitat vesina [despareguda, ara lo luòc de Saint-Micisse = Sant Vincencian], amb lo sufixe adjectival latin -ensem; las fòrmas ancianas del nom d'aquela aglomeracion son nemore vocato de Agone, montem seu podium de Monte Agone sive S. Vincentiani, in parrochia S. Vincenciani de Monte Agone, et in parrochia S. Saturnini de Agonesio en 1288. La vigariá carolingiana foguèt fondada a l'entorn del luòc d'Agone [situat a quauques km al nòrd-èst d'Agonés, sus un puòg], puòi la creissença del vilatge d'Agonés atirèt lo nom [e las foncions] de la vigariá. Joan Pèire Chambon compara aquel exemple de dualitat a lo d'Issarlés (Revue de Linguistique romane 63, p. 62 e n. 36, 1999). Agon(e) vendriá del nom gallic d'òme Aco o germanic Aco, Aggus, emplegat sense sufixe. Hamlin fornís una autra possibilitat, l'alteracion del gallic acaunum, agaunum (Dottin, p. 224)[4]. Per Agonés o puslèu, implicitament, per Agon(e), Delamarre dona l'etime aconā, las proprietats d'Acō, o d'Accō o d'Acū [contradiccions dins lo libre][6]. Las fòrmas ancianas fan preferir la derivacion neutra singulara a la derivacion neutra plurala : substituir doncas *aconon a aconā.

  • Fòrmas ancianas tiradas del diccionari d'Eugène Thomas - Viguerie du diocèse de Maguelone, vicaria Agonensis en 804; De Agaunico en 1173; Vallis de Agonesio en 1323; Eccl. S. Saturnini de Agon en 1536; Agounès en 1649; Agonès en 1688; Agonnès en 1625[7].

Saint Micisse[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : prior S. Vincenciani en 1230, priorem S. Vincentiani en 1232, rectoris ecclesie S. Vincenciani en 1240, prior S. Vincensani en 1242, ecclesie S. Vincenciani en 1273, montem seu podium de Monte Agone sive S. Vincentiani, parrochia S. Vincenciani de Monte Agone en 1288, prioris ecclesie S. Vincentiani en 1295, prior S. Vincenciani en 1331, 1392, S. Vincentiani en 1529, 1536, 1550, sainct Vicissan en 1554, Saint-Vicissan en 1561-62, 1644, eglise de St Vincentian en 1668-9, St-Mécisse en 1922 (un exemple medieval del nom d'òme Vincencian es atestat dins la comuna confrontanta de Sent Bausèli : cum orto Vincenciani, cum honore Vincenciani en 1279). La prononciacion de la consonanta iniciala V- del nom de sant se mudèt regularament en B-, puòi B- se nasalizèt al contacte de la finala de Sam (= Sant)[8]. L'evolucion supausa tanben un reculament d'accent, banal dins la region : *Sant Vi(n)ciçan > *Sant Viciça. La fòrma grafica es benlèu *Sant Meciça o *Sant Miciça. Lo nom ancian del vilatge *Agon sembla d'aver passat a *Montagon.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

A l'epòca carolingiana, se fondèt una vigariá sul puòg d'Agone, ara Saint-Micisse (en francés). Coma per les Issarteaux, capitala primitiva d'una vigariá, situada dins la comuna actuala del Lac d'Issarlés e domèni fiscal atribuït al viguièr, e Issarlés (vicaria Issartellensis) que la remplacèt dins sas foncions, Agonés[, gràcias a un site mai comòde,] venguèt la residéncia efectiva de la vigariá e de sas foncions administrativas[9]; lo sufixe -ensem s'aplica a un territòri. Mas amb la feodalitat las vigariás perdèron pauc a pauc tota realitat a partir dels sègles X e XI e Agonés perdèt tota importància, autra qu'onorifica.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Patrick Tricou sense etiqueta quadre
març de 2001 2008 Jean Causse divèrs drecha  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 247, totala: 252

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
114 115 126

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 108 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 89 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
88
68
77
99
131
179
221
228
233
242
2009 2010
237
246
241
250
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 275 abitants e la densitat èra de 66,11 ab/km².

Cultura locala e patrimòni[modificar | Modificar lo còdi]

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Provèrbi local[modificar | Modificar lo còdi]

Versions alibertinas[modificar | Modificar lo còdi]

  • segon Achard:
    Anatz vos en Agonés,
    Pan e peras ie trobaretz,
    Lo matin, peras e vin,
    A dinnar, peras e pan,
    Subrejorn, peras totjorn,
    E la sera, totjorn peras.[2]
  • segon Falissard:
    Anatz-vos en Agonés,
    pan e peras li trobaretz;
    lo matin peras e vin,
    lo dinat peras e pan,
    lo subrejorn peras totjorn
    e, la sera, totjorn peras.[10]

Version mistralenca[modificar | Modificar lo còdi]

Anas-vous-en en Agounés,
Pan e peros ié troubarés:

Lou mati,
Peros e vi;
A dina,
peros e pa;
Subre-jour,
Peros toujour;
E la sero
Toujour pero.[3]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/34c.html
  2. 2,0 2,1 2,2 et 2,3 https://books.google.com/books?newbks=1&newbks_redir=0&id=YL0iAQAAIAAJ&focus=searchwithinvolume&q=Agon%C3%A8s
  3. 3,0 et 3,1 https://tdf.locongres.org/files/assets/common/page-substrates/page0057.jpg
  4. 4,0 et 4,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 4
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 4
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 40, 283, 322
  7. https://dicotopo.cths.fr/places/P54252410
  8. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 363
  9. https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_2000_num_112_229_2663_t1_0099_0000_2
  10. https://books.google.com/books?id=p3ffAAAAMAAJ&q=totjorn+peras&dq=totjorn+peras&hl=en&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwiourLUw674AhV6mo4IHbWeAPIQ6AF6BAgLEAI