Africa romana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

L' Africa romana s'espandís d'èst cap a l'oèst, del Golf de Gabés sus las costas atlantics de de Marròc d'ara. Las províncias de Cirenaïca e d'Egipte son pas inclusidas dins l'ensems regional, perque aquelas doas províncias son tractadas de bias destriat dins las fonts anticas. Geograficament, de desèrts las separan del rèste d l'Africa del nòrd, alara que Tripolitània e Leptis Magna son dins la continuitat territoriala de l’Africa del Nòrd. Culturalament, son dins l'airal ellenistic, plan destriada de la zona punica puèi romana. Fin finala, administrativament, Egipte de totjorn èra un cas diferenciat dins l'Empèri roman, e Cirenaïca foguèt mai d'un còp ligada a Creta, tèrra abitda mai pròcha[1].

Mosaïc dich de Virgili e las Musas, expression de la latinitat a l'òbra dins l'art african. Virgili, amb Clio e Melpomèna, ten un volumen ont se pòt lire lo uieten vèrs de l'Eneïda
Mosaïca descobèrt a Adrumèta en 1895, datat del començament del sègle III - musèu del Bardo, Tunis.

Roma compta en Africa fins a uèit províncias diferentas (d'èst cap a l'oèst): Tripolitània, Bizacena, l'Africa Proconsulària, las Numidias: Numidia Cirtèa e Numidia militara, las Mauritànias: Mautitània Cesariana, Mauritània Sitifiana e Mauritània Tingitana.

Evolucion administrativa de las províncias africanas
Abans la conquista
Cartage
Reialme de Numidia orientala
Numidia occidentala
Reialme de Mauritània
– 146
Africa
Numidia
Mauritània
– 105
Africa
Numidia orientala
Numidia occidentala
Mauritània
– 45
Africa Vetus
Africa Nova
Numidia occidentala
Mauritània orientala
Mauritània occidentala
– 27
Africa proconsulara
Reialme de Mauriània
4042
Africa proconsulara
Mauritània cesariana
(annexée en 40)
Mauritània tingitana
abans 200
Africa proconsulara
Numidia
Mauritània cesariana
Mauritània tingitana
Après la reforma de Dioclecian
Proconsulara (Nòrd)
Bizacena (Centre)
Tripolitània (Sud Èst)
Numidia
(partetjada entre 303 e 314)
Mauritània cesariana
Mauritània sitifiana
(284 – 288)
Mauritània tingitana


Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. L'istorian Solin dona dins sa Collectanea Rerum Memorabilium una descripcion geografica de l'Africa del punt de vista roman: « A la Zeugitana comença Africa, oposada a Sardenha pel cap d'Apollon, e pel cap de Mercuri, a Sicília. S'espandís sus dos bauces, que l'un es nomenat lo cap Blanc, e l'autre, qu'es en Cirenaïca, lo cap Ficonte. Pel golf Cretés, es oposada al golf de Creta, e salhís del costat del Tenare en Lacònia. Pels sables de Catabatme, dintra en Egipte, dins la partida vesina de la Cirenaïca, e se perlonga entre las doas Sirtas (…)»