Wilhelm Meyer-Lübke

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Wilhelm Meyer-Lübke (Dübendorf, 30 de genièr de 1861-Bonn, 4 d'octobre de 1936) es un linguista soís considerat, amb Friedrich Christian Diez, coma un dels fondators dels estudis romanics.

Biografia[modificar | modificar la font]

Nascut dins una familha rica sortida de Zuric, estudièt la filologia classica e romanica a l'Universitat de Zuric.

Ensenhèt a Zuric en 1884, a París de 1885 a 1887, puèi a Iena, Viena e Bonn.

Es conegut tanben per son òbra sul catalan que sortiguèt del domeni iberoromanic per l'agropar amb l'occitan dins l'occitanoromanic.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Italienische Grammatik, Leipzig, Verlag von O. R. Reisland, 1890.
  • Grammatik der Romanischen Sprachen, Leipzig, 3 voll., Fues's Verlag (R. Reisland), 1890-1902, voll. 4.
  • Einführung in das Studium der romanischen Sprachwissenschaft, Heidelberg, C. Winter, 1910 (3° edizione; 1° ed. 1901).
  • Historische Grammatik der franzosischen Sprache, Heidelberg, C. Winter, 1913-1921, voll. 2.
  • Romanisches etymologisches Worterbuch, Heidelberg, C. Winter, 1935 (3° edizione; 1° ed. 1911).

Biografia[modificar | modificar la font]

  • Guillem Calaforra i Castellano, Wilhelm Meyer-Lübke i das Katalanische, Barcellona, Institut d'Estudis Catalans, 1998, pp. 20 sgg. [1]
  • Petra Boden, Rainer Rosenberg (a cura di), Deutsche Literaturwissenschaft 1945-1965: Fallstudien zu Institutionen, Diskursen, Personen, Akademie Verlag, 1997, p. 403.